Abans que s'obrissin els mercats hi ha hagut enquestes entre inversors preguntant-los l'opinió sobre si afronten el mes d'abril amb un sentiment positiu o negatiu. Han quedat igualats, però es pot pensar que aquest sentit distanciat i serè és patrimoni dels matiners, perquè al cap i a la fi la majoria ha apostat per les vendes. Encara que és ben veritat que a l'hora de l'obertura la posició de l'Ibex era clarament negativa, amb un clar domini de les vendes.

Ha estat Tòquio, que amb un descens superior al 3%, després de les seves males dades manufactureres, el que ha guiat la sessió. I això és significatiu, perquè ara sembla que les borses europees segueixen la línia marcada per aquells països que apliquen tipus d'interès negatius, amb el consegüent dany als bancs, sense tenir en compte els senyals positius que arriben d'altres camins, com la Xina, amb la Borsa de Xangai a l'alça després de conèixer-se una recuperació de l'activitat en la indústria i en els serveis, després de mesos moixos.

El bo és que l'Eurostoxx i l'Ibex haurien pogut seguir aquesta llebre vistosa, atès que el PMI europeu va pujar el març a 51,6 (partir de 50 és recuperació) davant el 51,4 anterior. Però hi ha hagut una explosió de gas a París i encara que els mercats asseguren que són immunes al terrorisme, quan arriba el moment es distingeix en els fets que el risc geopolític està subestimat.

Als Estats Units ha pujat l'ocupació en 215.000 persones, amb un repunt salarial del 2,3% anualitzat, cosa que revela una economia orientada al creixement i a un modest benestar (el lema dels xinesos), encara que el petroli baixi.

També ha caigut l'or, signe de la cautela, un 1,89%. I tornem a l'enquesta matutina. El món està empatat, però amb Europa a la baixa. I Espanya, que segueix aquesta caiguda, aguanta almenys el tipus amb una prima de risc estable en l'obertura, de 128 punts bàsics, malgrat tant soroll pel 5,2% de dèficit públic, nivell que el mercat jutja neutre perquè coneix moments en què Espanya, fa quatre anys per exemple, mostrava un dèficit que estava per sobre del 10% del PIB, i la prima de risc entorn del 7%. I són coses del mercat: encara que estigui capcot, té memòria.