A algú se li ha ennuegat aquesta tarda el dinar en veure la Borsa de Nova York fent-se enrere amb les dades que arribaven de l'economia americana. L'Ibex, que havia arrencat la sessió amb una alça clara, ha tancat pràcticament en taules.
El cas és que la producció industrial als EUA va créixer un 0,7% a l'abril quan havia retrocedit un 0,9% al març, la qual cosa és una bona notícia, però ho és menys si se li suma el fet que la inflació el mateix mes va augmentar un 0,4%. No és que fos una barbaritat però era l'IPC més alt en més de tres anys. I aquí ha aparegut el fantasma d'una pujada de tipus d'interès, una cosa que el Bank of America ha rebutjat tanmateix. L'euro s'ha apreciat fins a 1,1339 dòlars, signe a priori que no apujaran els tipus.
Però és enorme la confusió al mercat quan es parla de bancs centrals. El Tribunal Constitucional alemany ha confirmat una demanda contra la política del BCE, la qual cosa són paraules majors. Potser com a rèplica, l'economista en cap del BCE, Peter Praet, ha dit que el sistema bancari de la zona euro "pateix un seriós impacte de rendibilitat", com si els tipus d'interès negatius fossin qüestió marginal en la seva evolució. L'Eurostoxx ha caigut prop de mig punt percentual.
El petroli ha pujat, però a ningú importava el barril perquè bastant cru es veia l'ambient. L'únic bo de la sessió és que l'amenaça del Brèxit s'està esborrant com si l'ataqués el pirata Drake. Les banderes són una qüestió delicada quan la Reina celebra el seu aniversari.