Després de deixar intocats els tipus d'interès, Mario Draghi ha estat directe al centre de les preocupacions dels inversors europeus, a saber: Què passarà amb la banca, la baixa rendibilitat del qual compromet les borses? Els bancs han de pagar els efectes d'uns tipus d'interès negatius que danyen el seu marge financer i els impedeix recuperar l'equilibri? El BCE us entén, els va venir a respondre.
L'Ibex i la resta de les borses van pujar després d'un matí decaiguts quan el president del BCE va dir "i els preus de les accions també tenen certa importància". I encara es van delectar més quan van escoltar que davant de problemes de morositat greu "també és possible que hi hagi un suport públic".
Draghi va tornar a ser "súper-Mario" quan fa uns anys va dir "faré tot el que sigui necessari".
La resta va ser de tràmit comparat amb aquestes preses de posició que freguen el no convencional, però que alhora els estalviadors i inversors entenen a la primera. Solucions específiques per a casos com els que presenta ara la banca italiana, que evitin la contaminació del sector.
A part, la balança comercial espanyola es va comportar bé, amb una pujada de les exportacions el maig del 4,7%, corregint el dèficit un 43%. A Alemanya, per la seva part, la taxa d'atur ha baixat a un 4,2% malgrat el Brèxit i a les topades recents.
La noves mesures de flexibilització del BCE, més clàssiques, van fer que l'euro descendís a 1,0986 dòlars, que s'afegeix a la depreciació del ien. Ara, les monedes comencen a estar més relacionades amb les diferents fases del cicle que viuen les economies. I això a la borsa es veu positivament.