Es veia venir la correcció com la pluja, que s'ha endut els 9.000 punts de referència en una jornada en la qual el Tresor ha col·locat gairebé 3.000 milions d'euros en lletres i ha rebaixat una mica més el tipus d'interès pagat. Això i la dada que la compra d'habitatges a Espanya s'ha disparat un 26,6% al gener indiquen cap a on s'adrecen les liquiditats que crea amb generositat el BCE. Molta gent torna a creure més en el totxo que no pas en la borsa.
Tampoc Europa no ha donat senyals d'alegria, encara que l'enquesta que habitualment fa BofA Merrill Lynch indica que els gestors globals veuen la zona euro com la més interessant per invertir. Aquests mateixos gestors es mostren menys pessimistes al reduir les posicions en liquiditat (o de no inversió) en un 5,1% davant del 5,6% previ. Però el més curiós ha estat observar com aquests executius criticaven l'excés de distribució dels beneficis entre accionistes i recompres d'accions per part de les empreses (el 16% del total), la dada més alta des de maig del 2009, en detriment de la inversió. Tot un senyal d'impàs.
Als Estats Units se celebra avui el superdimarts preelectoral, amb Donald Trump buscant alçar-se amb la victòria a Florida i Ohio, dues batalles decisives en la cursa presidencial, mentre l'americà corrent ha reduit les compres, quan s'esperava que pugessin les compres. El petroli de Texas també baixa un 1,21%, fins a 36,73 dòlars, i deixa Wall Street una mica planxat. Amb poques esperances a més que demà la Reserva Federal posi una música si bé no marxosa almenys una mica tonificant.