Al dormitori de molta gent hi ha un televisor que funciona perfectament, amb una imatge que no té cap queixa, però que va néixer en una època en què la "smart" del seu sistema operatiu ja era una promesa de vida curta. El fabricant deixa d'enviar actualitzacions, les apps de streaming deixen de funcionar d'una en una, i al final la pantalla acaba sent un monitor sense contingut. La pregunta no és si cal canviar-la: és si val la pena gastar el que val un televisor nou per un problema que es pot solucionar per molt menys.
El Xiaomi TV Stick 4K de segona generació és la resposta tècnica a aquell escenari. Es connecta a la presa HDMI, porta Google TV natiu amb tot el catàleg d'aplicacions (Netflix, Prime Video, Disney+, Max i el que vulguis), i el que el diferencia de molts dels dongles de la seva franja de preu és el wifi 6 de doble banda: el salt que noten els que han patit el buffering de les nits de divendres quan tothom a casa fa servir la mateixa xarxa. Ara es troba rebaixat, i és un moment raonable per plantejar-se l'opció.
De wifi 5 a wifi 6: l'actualització que sí que es nota
La primera TV Stick de Xiaomi anava amb wifi 5. Pot semblar un detall menor, però en un dispositiu que treballa exclusivament per a la xarxa, la diferència entre wifi 5 i wifi 6 en un habitatge amb molts dispositius connectats és la diferència entre una experiència fluida i una que et fa saber quan és hora punta. El wifi 6 gestiona millor la congestió quan hi ha mòbils, ordinadors, tauletes i altres televisors connectats al mateix router alhora.
A això s'hi afegeix el Bluetooth 5.2 per al comandament, que funciona en 360 graus sense necessitat d'apuntar directament a l'aparell, i l'Assistent de Google integrat per cercar contingut per veu. Google TV té un avantatge concret respecte a sistemes d'Android TV més antics: la pantalla d'inici organitza el contingut per continuar, et suggereix coses de les plataformes on estàs subscrit i et permet gestionar la resta de la casa si tens dispositius del Google Home. Per a qui ja viu en l'ecosistema de Google, la integració és immediata.
Aquí, a més, el 4K és real i amb HDR, cosa que fa que el salt al wifi 6 tingui encara més sentit: el contingut en alta resolució és el primer que es ressent quan la xarxa va justa. L'únic que convé tenir clar abans de comprar-lo és que es tracta d'un dongle que depèn del tot del wifi, sense connexió per cable: en una habitació lluny del router, ni el millor xip de connexió salva un senyal dolent. Si la xarxa de casa arriba bé fins al televisor, no hi ha res a patir.
Quin televisor se'n beneficia de debò
El candidat natural és el televisor que fa anys que funciona, però amb un sistema operatiu que ja no rep suport: una Samsung amb Tizen antic, una LG amb webOS de fa cinc anys, qualsevol pantalla que segueixi encesa, però que les apps de streaming ja no actualitzen. El dongle hi entra per HDMI i transforma l'experiència sense necessitat de canviar la pantalla.
El segon escenari és el televisor de dormitori o cuina que no justifica una inversió gran, però que s'usa prou per a voler tenir les plataformes a mà. On no aporta res és en un televisor que ja porta Google TV actualitzat o en un de recent amb sistema operatiu modern: la pantalla ja ho té tot i el dongle seria una duplicitat.
Wifi 6 en un accessori d'aquesta categoria, al seu preu més baix, és difícil de trobar. Per al televisor antic que segueix donant guerra i al qual li falta el sistema, és la peça que tancava el trencaclosques.
Aquest article t'ajuda a descobrir productes i a prendre millors decisions de compra. Alguns enllaços són d'afiliats, per la qual cosa El Nacional pot rebre una petita comissió sense afectar el preu final ni les nostres recomanacions.