L'expresident del Govern espanyol José Luis Rodríguez Zapatero ha superat el seu llegendari "apoyaré". És a dir, el cinisme d'aquella promesa (electoral i electoralista) mai materialitzada sinó tot el contrari. Semblava impossible, però l'impossible és el que passa, i l'exlíder socialista reapareixia aquest diumenge a la portada de La Vanguardia per fer saber als catalans i les catalanes que "la sortida" del laberint Catalunya-Espanya passa per... tatxí, tatxan... "tornar a l'Estatut d'abans de la sentència"! És a dir, de l'Estatut ribotat primer pel PSOE de Zapatero i després retallat pel Tribunal Constitucional amb l'aquiescència del govern Zapatero i malgrat haver estat aprovat pel Parlament, les Corts i els catalans i catalanes en referèndum (així com preceptivament sancionat pel Rei d'Espanya) amb el suport absolut del govern Zapatero, el seu partit i, esclar, "los compañeros del PSC".
Tatatxàn i estupefacció general. Però encara n'hi ha més. Més d'un (i més d'una) pensarà que mai és tard per rectificar. I que fer-ho és de savis. Però ves per on que tot just fa vuit dies, el líder del PSC, Miquel Iceta, declarava en una entrevista a El Nacional que la reforma federal de la Constitució i el nou Estatut que proposa Pedro Sánchez haurien de servir no només per recuperar el que es va perdre en la bugada Constitucional sinó algunes qüestions més. Iceta, que fins i tot admetia la possibilitat d'una llei de claredat i un referèndum a la quebequesa, en últim terme, afirmava: "Si reformem ara la Constitució, no és només per rescatar la part perduda de l’Estatut sinó per obrir una etapa política nova i abordar molts temes". De nou, A Dios rogando y con el cepillo cepillando.