El moviment independentista català ha omplert, durant els anys, pàgines i pàgines de text en notícies i reportatges de desenes de mitjans internacionals que han buscat entendre i explicar als seus respectius països els perquès de les demandes d'aquest moviment, sobretot durant l'any 2017 i la celebració i repressió al referèndum de l'1-O. Actualment, però, els seus retrats són diferents dels que es feien aleshores, entre manifestacions i votacions. Per exemple, el mitjà internacional francès France24 ha viatjat fins al Cabró Rock, un festival de música català que se celebra cada estiu a la ciutat de Vic per poder esbrinar quines són les causes que mouen als joves independentistes de l'actualitat.
En un entorn on destaquen que "va ser gairebé impossible rebre alguna resposta en castellà, la llengua oficial d'Espanya" i que "centenars de banderes ratllades de groc i vermell volaven per sobre dels camions de menjar i de les barres de begudes". El reportatge d'aquest mitjà mostra els relats de dos joves catalans independentistes, un dels quals va estar implicat activament en l'organització del referèndum de l'1-O al seu poble, Celrà. Tots dos es mostren convençudament independentistes, i posen l'accent en la feina del sobiranisme actual en la defensa de la llengua. Per aquesta raó, asseguren des del mitjà, la gent busca aquest festival, per la presència de música en català.
Tant en Pau com en Joan, amb qui parlen des de France24 veuen en la lluita per la llengua catalana una eina de futur per a l'independentisme entre la gent jove. "Avui en dia, molta gent jove, fins i tot aquells que no parlen sobre la independència, parlen molt sobre la llengua. Fan música en català, produeixen pel·lícules en català o creen contingut a TikTok exclusivament en català. Això ens dona esperança", als independentistes, assegura en Pau. La missió de preservar la llengua catalana, asseguren, podria donar nova vida al moviment independentista. De fet, en Joan assegura que "la meva esperança és que a Catalunya la gent s'adoni que el català és la nostra llengua, que sàpiguen que si no la parlem, ningú ho farà" i que "per descomptat, en algun punt, m'encantaria pensar que podrem tenir la independència".