Des de fa mesos, l’eslògan #LaCulturaésSegura s’ha colat en balcons, carrers i escenaris per reivindicar a les autoritats – i a nosaltres mateixos – que assistir a esdeveniments culturals no és un perill per la salut pública. Les mesures adoptades per combatre la covid-19 han colpejat amb força aquest sector, que ha vist com el dèficit i les poques ajudes públiques econòmiques s’han imposat rere i davant el teló. Però perquè la cultura pugui tornar a brillar no només es necessita una injecció de diners i d’il·lusió: demana a crits que el públic s’entregui com si la pandèmia ja només fos el record d’un malson.

nits romantiques mas ravetllat pla sternalia 09

És cert que tots els esdeveniments culturals s’han vist afectats però la música en directe ho ha patit amb escreix per ser un format que s’identifica amb actes massius sense cap ordre. Potser els concerts també són una de les coses que més hem trobat a faltar pel component festiu que reprodueixen, i potser és per això també que gaudir de la música és una de les activitats que més impuls i demanda estan tenint ara que les restriccions ens estan deixant respirar. De fet, apostar per la música en directe és un dels objectius de Sternalia per poder reactivar la cultura després de més d’un any de dificultats i patiment.

Un munt d’esdeveniments culturals

Sternalia és una productora d’esdeveniments culturals creada l’any 2011 que té com a objectiu recolzar i facilitar el desenvolupament cultural i científic de la ciutadania. A través de les seves activitats culturals vol donar a conèixer espais singulars creats per la societat civil des de l’època medieval fins a l’actualitat, per exemple biblioteques, centres artístics, observatoris astronòmics o col·leccions d’art. La música en directe és una reivindicació constant en algunes de les seves activitats, vàries d’elles – tres, concretament - inaugurades aquest mes de juny perquè l’espectador tingui més oportunitats que mai de gaudir d’autèntics estils musicals replets de sonoritats passionals.

nits rock roll mas ravetllat pla sternalia 06

Es tracta de les activitats Sopar romàntic Jazz, Sopar Rock&Roll i Nits de Rock&Roll, totes elles relacionades de forma directa amb la música: la primera és ideal si t’emociones escoltant una bona peça de jazz, mentre que les altres dues són una aposta per tots aquells fanàtics del rock&roll. I si, a més, es fan en un lloc íntim i únic de Barcelona? El Mas Ravetllat-Pla és una masia catalana ubicada al barri del Guinardó que es troba enmig d’un parc històric utilitzat pels laboratoris Pla i Armengol, una institució privada dedicada a la investigació mèdica. Una activitat amb encant on, a banda d’assistir a concerts, es pot gaudir d’una visita guiada pel museu.  

El jazz que fa vibrar la ciutat comtal

Una altra de les apostes culturals en les que Sternalia continua confiant és el Sopar de Jazz&Soul, un espai on l’espectador pot gaudir de la part més expressiva, innovadora i vibrant d’aquest estil musical. El jazz cobra vida gràcies a les veus de Koko-Jean David and Friends (RnB, Blues, Soul) i de Ster Wax and Boogie (Blues, Boogie Woogie, RnB), dues artistes consolidades dins la música clàssica negra que mariden i acompanyen un deliciós sopar dins la casa-museu Mas Revetllat-Pla.

Que no et cal menjar res i en tens prou amb l’experiència d’una sonoritat visceral? Les Nits de Jazz&Soul també et donen aquesta possibilitat, tot i que també oculten un piló de secrets a un clic de distància; igual que les Nits Romàntiques Jazz, la opció preferida dels enamorats i enamorades que volen sorprendre’s enmig d’un paratge excepcional. I és que el jazz en la seva màxima esplendor ressona per tota la ciutat comtal.

El repte d’Sternalia és que la cultura sobrevisqui al millor ritme i ho està fent a bon pas. Recolzar els concerts és una de les reivindicacions d’un sector que encara arrossega limitacions i restriccions d’aforament – 70% actualment i sempre amb mascareta obligatòria – i saber que s’estan engegant alternatives musicals interessants és la millor notícia per uns espectadors amb moltes ganes de sortir de casa. I és que, veient tot això, qui s’atreveix a dir que la cultura és insegura?