Els humans som l'espècie animal més susceptible per a tornar a sofrir en el futur una pandèmia com l'actual provocada pel SARS-CoV-2. Juntament amb els animals domèstics, que suposen un 96% dels mamífers de la Terra, els 8.000 milions de persones que habitem el planeta constituïm la principal diana per als patògens. Això es suma que vivim hiper connectats en un món globalitzat cada vegada més impactat per la crisi climàtica, en el qual la destrucció d'hàbitats naturals i l'escassetat de recursos modifica els contactes entre espècies en la vida salvatge.
La crisi climàtica, la superpoblació i un món globalitzat hiperconnectat ens converteixen en l'espècie animal més susceptible de tornar a patir una pandèmia
“Tots aquests factors augmenten el risc que es produeixin nous brots de malalties infeccioses que poden tornar a generar epidèmies com la que estem vivint”, adverteix Rachel Lowe, professora associada i Royal Society Dorothy Hodgkin Fellow de la London School of Hygiene and Tropical Medicine, que participarà els pròxims dies 16 i 17 de novembre en la conferència CaixaResearch “Pandèmies: superant la Covid-19 i preparant-nos per al futur”. Impulsat per la Fundació ”la Caixa” i Biocat, la trobada, que se celebrarà en format virtual, estarà liderat per l'Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal) i l'Institut de Recerca de la Sida IrsiCaixa.
“Si volem prevenir-les i estar millor preparats per a afrontar futures pandèmies, no podem continuar pensant només en clau de salut humana, com si estigués aïllada, sinó que hem d'adoptar un enfocament holístic i començar a considerar-la en relació amb la salut animal i ambiental”, afegeix Lowe, experta en clima i salut que s'unirà pròximament com a investigadora Icrea al Barcelona Supercomputing Center (BSC-CNS).
Epidèmies anteriors recents, com la causada pel virus del SARS, la grip aviària o l'ebola, ja van posar de manifest que estaven augmentant les condicions necessàries perquè patògens de la vida salvatge poguessin saltar als humans i que s'havia d'adoptar una perspectiva One Health, és a dir, un enfocament transdisciplinari d’“una sola salut” per a frenar-les. No obstant això, en els últims 20 anys, encara que s'han dedicat molts esforços i recursos en iniciatives per a tractar d'identificar patògens emergents amb potencial pandèmic, que han estat infructuosos, no s'han implementat les mesures necessàries per a afrontar millor preparats o evitar aquestes noves amenaces.
“Ha faltat inversió en salut pública, en sistemes de vigilància epidemiològica que han d'estar alineats perquè puguin disparar alertes; en infraestructures, en educació, en comunicació per a combatre la desinformació; a dotar als països, tant de rendes baixes com altes, de capacitat per a contenir nous brots”, assenyala Carolyn Reynolds, al capdavant de la iniciativa Pandemic Action Network.
Pandèmies: superant la Covid-19 i preparant-nos per al futur
Per a fer balanç de les lliçons apreses en aquests últims gairebé dos anys i debatre sobre com preparar-nos per a combatre futures pandèmies, investigadors de tot el planeta participaran en la conferència CaixaResearch “Pandèmies: superant la Covid-19 i preparant-nos per al futur”, que ja compta amb més de 1.400 inscrits. “Vindran més pandèmies com la de la Covid-19 i hem d'estar preparats per a afrontar-les”, destaca Julià Blanco, investigador de IrsiCaixa i membre del comitè científic de l'esdeveniment al costat de Denise Naniche, investigadora i directora científica de ISGlobal. “És crucial que reflexionem sobre l'après en aquesta crisi sanitària provocada pel SARS-CoV-2”, afegeix.
“Les mesures que hem implementat en els últims anys per a reduir riscos es basaven en una narrativa errònia, centrada en els països de rendes baixes i en la naturalesa, com a focus de potencials nous brots, quan són els països de rendes altes els que més risc tenen de desenvolupar aquests nous patògens i disseminar-los”, destaca Richard Kock, investigador del Royal Veterinary College de la University of London, per a qui és crucial que la inversió de recursos es traslladi a enfortir els serveis sanitaris públics i la cooperació entre països en un marc de salut global.
En aquest sentit, durant el primer dia les sessions de la conferència giraran al voltant del desenvolupament en un temps rècord d'eines per a combatre la Covid-19 que ha mobilitzat una quantitat de recursos sense precedents destinats a la recerca: des de les vacunes als tests de diagnòstic ràpid o els tractaments antivirals. Un cas d'èxit de la ciència que s'assenteixi en anys de recerca i desenvolupament previs, i que ha suposat una autèntica revolució en l'àmbit de les malalties infeccioses.
“Les mesures que hem implementat en els últims anys per a reduir riscos es basaven en una narrativa errònia, centrada en els països de rendes baixes i en la naturalesa, com a focus de potencials nous brots, quan són els països de rendes altes els que més risc tenen de desenvolupar aquests nous patògens i disseminar-los”, destaca Richard Kock, investigador del Royal Veterinary College de la University of London, per a qui és crucial que la inversió de recursos es traslladi a enfortir els serveis sanitaris públics i la cooperació entre països en un marc de salut global.
El segon dia, en canvi, estarà dedicat a reflexionar sobre quines estratègies s'han d'implementar per a evitar que es repeteixi una pandèmia com l'actual i se centrarà en el concepte de One Health i també de la necessitat d'equitat global. I és que, malgrat el desenvolupament ultraràpid de vacunes contra la Covid-19, la seva distribució i administració està sent summament desigual. La situació dels països de rendes altes, amb percentatges elevats de població vacunada amb pauta completa, contrasta amb la xifra de menys d'un 3,5% de vacunats en l’Àfrica.
Entre els ponents més destacats que participaran en la conferència destaquen María Neira, directora del Departament de Salut Pública i de l'Ambient en l'Organització Mundial de la Salut (OMS); Adolfo García-Sastre, viròleg de Global Health and Emerging Pathogens Institute of Icahn School of Medicine, Mount Sinai, USA; Daniel Prieto-Alhambra, catedràtic de farmacoepidemiología de la Universitat d'Oxford; Nathalie Strub-Vergouft, directora de la iniciativa Neglected Tropical Diseases (NTDs) i de la comissió Covid-19 de The Lancet. Miguel Luengo-Oroz, director científic d'UN Global Premi, la iniciativa de Nacions Unides per a l'ús de big data i IA en aplicacions de desenvolupament sostenible i acció humanitària.
Consulta aquí el programa detallat de la conferència.