Prop de 40% dels residus municipals generats en els municipis catalans són orgànics, és a dir, rebutjos de menjar i restes vegetals de petita mida –també coneguts com a FORM (Fracció Orgànica dels Residus Municipals)- són molt fàcils de reciclar o "valoritzar" si complim uns petits requisits que ens permetran tenir un impacte molt clar i directe sobre l'entorn i el medi ambient. Tanmateix aquests residus també tenen la característica de ser molt "inestables", de manera que cal recollir-los i tractar-los ràpidament.
Beneficis de reciclar els residus orgànics:
• Multiplicar el reciclatge: Separar correctament la fracció orgànica també permet que altres elements reciclables, com el paper i el cartró, no s'embrutin i puguin ser reciclats adequadament.
• Generar electricitat: En reciclar els residus orgànics, mitjançant processos de digestió anaeròbica, també facilitem l'obtenció de biogàs que podem aprofitar per a la producció d'energia a través de les plantes de biogàs, un recurs energètic renovable que redueix la dependència energètica de l'exterior i li dóna una segona vida als nostres rebutjos orgànics.
• Millorar la qualitat de la terra: Un dels beneficis que poden obtenir-se del compostatge dels residus orgànics és que són fàcilment convertibles en compost, un adob orgànic amb valor fertilitzant per als nostres camps, cultius i jardins. Gràcies a això es redueix l'ús de fertilitzants sintètics, més cars i amb més impacte ambiental. A més, es millora la qualitat del terra i així també dels ecosistemes.
• Aire i aigua més purs: Evitar que els residus orgànics es destinin a l'abocador o incineradores redueix els impactes ambientals (generació de lixiviats i de gasos amb efecte d'hivernacle) i contribueix a la conservació dels recursos que contenen els residus orgànics (matèria orgànica i nutrients).
• La gestió dels residus orgànics s'ha d'efectuar, com en la majoria de residus, seguint la jerarquia de gestió: en primer lloc reduint la seva generació, especialment lluitant contra el malbaratament alimentari i en segon lloc efectuant la recollida selectiva en origen (als domicilis i als establiments comercials) per facilitar el reciclatge material (obtenció de compost) o la valorització energètica (obtenció de biogàs)
• Beneficis econòmics: A Catalunya cada tona de residus que entra en un abocador o incineradora es grava amb un cànon ecològic. Tanmateix, els ens locals que recullen selectivament els residus orgànics es poden beneficiar amb un retorn econòmic procedent d'aquesta cànon ambiental que és més gran en funció de la quantitat i la qualitat de les tones de residus orgànics que es recullin selectivament i s'aportin a les plantes de tractament biològic (compostatge i/o digestió anaeròbica).
Cada ciutadà produeix de mitjana 485 kg d'escombraries a l'any, prop d'un quilo i mig cada dia
Segons assenyala l'Agència de Residus de Catalunya cada ciutadà va produir el 2014 una mitjana de 485 kg d'escombraries, un total d'1,3 quilos cada dia. Els objectius de la Generalitat se centren a fer que aquesta suma baixi fins als 456 kg abans de 2020, no obstant això, resulta tan important reduir la producció de rebutjos com augmentar el reciclatge que fem d'aquests. En aquest sentit, la separació de la fracció orgànica per assegurar el seu reciclatge és el primer pas a donar, ja que són és la fracció més abundant i alhora fàcil de tractar.
Segons els últims informes, a Catalunya es recullen de forma selectiva neta (RSL) el 30% de la matèria orgànica produïda, tanmateix, s'ha de rebutjar un 13,4% d'"impropis", és a dir, residus o elements estranys que no formen part d'aquesta categoria. Per això ens preguntem:
Quins residus són orgànics?
• Restes de fruita i verdura (closques, pells, llavors)
• Ossos i altres restes de carn (o peix)
• Menjar en mal estat
• Pòsit del cafè i restes d'infusions
• Paper de cuina brut
• Tovallons o mocadors
• Rams i restes de flors o plantes o gespa
• Taps de suro
• Serradures, estelles i encenalls de fusta
• Excrements de gos o gat (sense la sorra)
• Escuradents, pals de gelat o escuradents de menjar xinès
• Borses compostables per a la recollida selectiva de residus orgànics
Quins residus NO són orgànics?
• Bolquers, compreses, tovalloletes humides, tampons o bastonets per a les oïdes
• Altres productes d'higiene com maquinetes d'afaitar, raspalls o preservatius
• Pols d'escombrar o bosses d'aspirador
• Burilles i cendres de tabac
Consells per reciclar millor els residus orgànics
Reciclar la matèria orgànica és molt senzill, sobretot si es fa com a hàbit quotidià. En aquest sentit és important inculcar aquesta rutina als més petits perquè l'assumeixin com un fet natural, quotidià, com netejar-se les dents o tancar la porta quan surten de casa. Per a això, el millor és que tots a la casa siguin partícips del reciclatge i que per efecte imitació tots acabin participant d'aquesta activitat de forma activa i responsable.
Un altre element que ajuda a tenir una bona rutina de reciclatge és disposar de l'espai i els instruments necessaris. No fa falta gaire, però si tenir-lo. En aquest sentit, és important tenir un lloc a la galeria, la cuina, el jardí o el soterrani amb un galleda ventilada o perforada (que ens poden facilitar en els punts de recollida selectiva de la nostra ciutat o poble) i bosses compostables (semipermeables al vapor d'aigua) per permetre un òptim aireig dels residus (la qual cosa al seu torn redueix el problema d'olors i l'atracció per part de mosques o altres animals).
Així mateix, també és bo embolicar amb paper de cuina restes de menjar molt humides com a peix o carn per evitar que deixin anar líquid. Paral·lelament, una acció que ens permetrà reciclar adequadament els residus orgànics és no barrejar-los mai amb altres residus, com plàstics, vidres o piles, i evitar abocar en ells líquids com sucs, brous, llets o olis.
Si no s'és especialment acurat amb el tractament dels residus orgànics i es barregen amb altres productes o escombraries es redueix la qualitat del compost .
A Catalunya el 95% de la població disposa de serveis de recollida selectiva residus orgànics, el que permet que de mitjana cada ciutadà contribueixi amb el reciclatge d'uns 150 grams cada dia, xifra que es dispara fins als 300 en algunes localitats on els residus es recullen porta a porta. A més hi ha 20.000 compostadoras individuals i comunitaris en funcionament preparades per autogestionar els residus orgànics en jardins, horts, parcs, etc. obtenint un compost de qualitat que pot ser utilitzat com a adob "in situ".
Autocompostatge: Per què no provar?
L'autocompostatge es basa en el reciclatge dels residus orgànics a través un procés senzill que podem dur a terme a les nostres llars i que permet fertilitzar un hort o jardí amb les restes orgàniques que prèviament hem separat. A més, aquesta acció permet a les administracions reduir la quantitat de residus que han de recollir, transportar i gestionar en instal·lacions de tractament, amb el consegüent estalvi econòmic i energètic que això suposa.
El compostatge es pot realitzar de tres formes. La primera són les tradicionals "piles" de residus en els quals es barregen les restes de la cuina i el jardí a terra. La segona és utilitzant un "compostador" de plàstic o fusta i que han d'ubicar-se al pati o el jardí. Finalment, tenim els "vermicompostadores" més petits que es puguin posar al balcó o la terrassa i que funcionin amb cucs. Tots aquests sistemes permeten reduir la quantitat de residus que produeix una casa, i donar-los una segona vida en forma d'adob.