El Paratge Natural d’Interès Nacional (PNIN) de Poblet és un espai natural de protecció especial situat als termes municipals de Vimbodí i Poblet i de l'Espluga de Francolí, dins la comarca de la Conca de Barberà.
El bosc de Poblet se situa a la cara nord de les muntanyes de Prades, molt accessible a causa de la seva proximitat amb l'autopista AP-2.
La zona del Paratge ocupa un espai que combina racons d’interès natural amb una història ben rica: les pintures rupestres i el monestir de Santa Maria de Poblet, ambdós declarats Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.
El Paratge Natural d’Interès Nacional de Poblet és un patrimoni únic a les comarques tarragonines
Ester Trullols, directora del Paratge Natural d’Interès Nacional de Poblet, apunta que aquest “és un espai d’unes 3.379 hectàrees que el formen tres espais naturals de protecció especial; un paratge natural d’interès nacional d’una part de la vall del monestir de Poblet i dues reserves naturals parcials, la del barranc del Titllar i el barranc de la Trinitat”.
El tret distintiu del Paratge, segons Trullols, és “la història de la gestió del Bosc de Poblet, relacionada amb el reial monestir de Santa Maria de Poblet, Patrimoni de la Humanitat”. “Aquest fet, fa que actualment aquest bosc presenti uns valors naturals pels quals sigui considerat un dels boscos madurs d’alt valor ecològic a conservar dins la Mediterrània”.
El paisatge
El paisatge que es pot observar actualment al Paratge és el resultat del poblament humà de l’indret, de la seva història geològica, del resultat de les nombroses tales, repoblacions i èpoques d’inactivitat al bosc que han anat succeint al llarg del temps i de l’activitat agrícola de la zona.
Des del punt de vista del paisatge vegetal, el Paratge presenta una gran diversitat de comunitats que es poden observar de forma panoràmica. És visible el caràcter forestal on a causa de l’acció humana, és possible trobar nombroses espècies introduïdes entre les espècies autòctones. Exceptuant la pineda primària de pi roig, totes les altres comunitats vegetals de caràcter forestal presents a les muntanyes de Prades estan representades al Paratge. En una àrea relativament petita se succeeixen l’alzinar litoral o amb marfull, l’alzinar muntanyenc, la roureda de roure de fulla petita, la roureda de roure martinenc i la roureda de roure reboll.
El paisatge del Paratge és el resultat de la història geològica de la zona. Paisatgísticament es poden diferenciar dos grans sectors; el sud, que correspon a un relleu marcadament muntanyós, i el sector situat al nord, que correspon al conjunt de terres més planeres al voltant de la vall del riu Sec, dins la Conca de Barberà.
La successió de materials (del paleozoic i del mesozoic) del sector muntanyós acaba donant l’aspecte típic de les muntanyes de Prades amb els seus cingles i els paisatges granítics, amb tarteres i agulles que configuren paisatges irregulars i escarpats.
El paisatge agrícola del Paratge es concentra al sector nord, a la zona més planera i de menys altitud, a la vall del riu Sec. Els conreus són variats però hi destaca la vinya, especialment al terme municipal de Vimbodí i Poblet. També s’hi troben altres conreus com l’olivera, els fruiters, sobretot avellaners i ametllers i, en menys mesura, noguers, cirerers i el conreu de cereals. Enmig de l’àrea agrícola, podem observar al Paratge diversos boscos com l’alzinar de la Mata i el barranc de Sant Bernat o riu dels Pruners, que separa les dues àrees agrícoles contínues més extenses del Paratge.
Els hàbitats i la flora
Els hàbitats presents a la zona de Poblet són els alzinars, les rouredes, les pinedes, els boscos de ribera i altres formacions boscoses. Juntament amb els diferents tipus de boscos, és comú trobar hàbitats amb poca densitat arbòria, dominada per arbustos o herbes.
El Paratge presenta una gran diversitat d’hàbitats de vocació forestal en una àrea relativament petita
L’alzinar és un dels boscos típicament mediterranis que ocupa més extensió al bosc de Poblet. Es caracteritza per la presència de l'alzina (Quercus ilex), una espècie de creixement lent i perennifòlia. En aquest alzinar, a les zones més seques és freqüent trobar-hi un estrat arbustiu alt, quasi arbori, compost per l’aladern de fulla ampla (Phillyrea latifolia) i arboç (Arbutus unedo). Sovint, presenta un estrat lianoide, format principalment per l’arítjol (Smilax aspera), una planta enfiladissa amb punxes que dificulta l’accés en aquest hàbitat. A l’estrat arbustiu baix, s’hi troba el galzeran (Ruscus aculeatus) i bruc boal (Erica arborea), així com diverses falgueres. Per damunt dels 750 m, l'alzinar perd una part important de les espècies que li són pròpies i són substituïdes per plantes que trobem a les rouredes.
Als fondals ombrívols de la Pena i del Tillar s’hi troben petites superfícies ocupades per teixedes, mesclades amb l’alzinar muntanyenc i les rouredes. Se'n troben exemplars en d’altres valls i barrancs, però no arriben a formar comunitats extenses. Les teixedes són un hàbitat d’interès comunitari prioritari i normalment es troben acompanyades amb espècies arbòries. Així, a banda del teix (Taxus baccata), les teixedes estan formades pel boix grèvol (Ilex aquifolium), roures de diversos tipus, pins, til·lers, aurons i un sense fi d’espècies. Aquest hàbitat té un gran interès per a la conservació, ja que el teix, com el boix grèvol, són espècies protegides.
Les teixedes són un hàbitat d’interès comunitari prioritari
Les rouredes són boscos caducifolis que es poden distingir segons el roure que hi predomina. Les espècies vegetals que es troben en aquest bosc són diferents segons el lloc. Per damunt dels 750 metres, a la part alta del vessant obac de la Pena, s’hi troba un bosc mixt amb blades (Acer opalus), til·lers (Tilia plathyphyllos), roures cerrioides (Quercus cerrioides) i grèvols (Ilex aquifolium). Als vessants obacs més elevats del barranc de Castellfollit i del barranc dels Torners, per damunt dels 900 metres, s’hi troben la roureda de roure martinenc amb alzines i sotabosc d’alzinar, que representa el trànsit entre la roureda de roure martinenc i l’alzinar muntanyenc. La roureda de roure reboll creix sobre sòls silícics al tossal de la Baltasana per damunt dels 950 metres. Es tracta de l’única roureda d’aquest tipus a tot Catalunya. Actualment és un bosc presidit pel roure reboll (Quercus pyrenaica) i acompanyat pel pi roig (Pinus sylvestris).
La roureda de roure reboll, al vessant nord del tossal de la Baltasana, representa l’única roureda d’aquest tipus a tot Catalunya
L’albereda és un bosc de ribera caducifoli dominat per l’àlber (Populus alba), el freixe de fulla petita (Fraxinus angustifolia) i l’om (Ulmus minor). És comú arran dels cursos d’aigua més aviat tranquils de la plana mediterrània. És habitual trobar-hi arbres introduïts directament o indirectament per la mà de l'home, com el plàtan (Platanus x hispanica) i la falsa acàcia (Robinia pseudoacacia).
L’hàbitat dominant sobre el sòl calcari és la brolla de romaní (Rosmarinus officinalis) i el bruc d’hivern (Erica multiflora). Sovint acompanyada pel pi blanc (Pinus halepensis) com a única espècie vegetal arbòria. Sobre sòls silícics, a les terres baixes de les muntanyes de Prades, la brolla més estesa es mostra pobre en plantes herbàcies. Es tracta d’una vegetació arbustiva resultat de la degradació de l’alzinar. En són típiques l’estepa negra (Cistus monspeliensis) i l’estepa blanca (Cistus albidus). A les terres més elevades de les muntanyes de Prades, per damunt dels 1.000 metres, en els terrenys desforestats apareix una brolla amb una vegetació arbustiva alta, dominada per l’estepa de muntanya (Cistus laurifolius).
Al Paratge, són presents la pineda de pi blanc (Pinus halepensis) a les parts més baixes i fins als 600 metres, amb la presència de pi pinyoner (Pinus pinea). A les parts mitjanes i fins als 900 metres, s’hi poden trobar pinedes de pinassa (Pinus nigra) i a les parts més altes, les pinedes de pi roig (Pinus sylvestris).
El Paratge Natural de Poblet hi ha representades cinc de les sis espècies de pins existents a Catalunya
Pel que fa a la flora, trobem gran quantitat de plantes catalogades com a molt rares, que representen per al Paratge l'única localitat coneguda a la Conca de Barberà i, fins i tot, plantes que constitueixen una de les poques localitats a tot Catalunya. En destaquen el roure reboll (Quercus pyrenaica), el roure africà (Quercus canariensis), l’oma (Ulmus glabra), l’auró blanc (Acer campestre), el vern (Betula pendula), la salenca de cingle (Salix tarraconensis), l’espunyidera de fulla rodona (Gallium rotundifolia), la belleraca (Heracleum spondilium), la corona de rei (Doronicum plantagineum), el crespinell rupestre (Sedum forsterianum), la falguera mascle (Dryopteris filix-mas), el tamborino (Lavandula pedunculata) i la campaneta gran (Campanula speciosa) d’entre d’altres.
La fauna
La fauna del bosc de Poblet presenta una elevada diversitat d’espècies a causa de les variades i singulars característiques microclimàtiques i de relleu d’aquest espai. El caràcter eminentment forestal del Paratge no afavoreix una gran diversitat d’ambients, però les marcades diferències d’altitud, les extenses zones forestals combinades a la plana per zones de conreu i, a les parts altes, per tallafocs i camins forestals, els nombrosos cursos d’aigua i els extensos roquissars d’aquest espai, han propiciat que la fauna del Paratge sigui molt diversa però també, amb alguna singularitat.
A l’espai hi ha més de 900 espècies d’animals, la majoria invertebrats. Alguns tenen un interès especial, sigui perquè són endemismes o perquè tenen el límit de distribució en el Paratge i a la resta de les muntanyes de Prades.
El grup d’invertebrats és el més nombrós però, a la vegada, el més desconegut. La majoria d’espècies interessants es troben lligades als ambients aquàtics, forestals i, fins i tot, cavernícoles. Se’n destaquen algunes espècies de gasteròpodes terrestres (Trochoidea penchinati, Trochoidea barcinensis i Atenia quadrasi), espècies d’araneids, com Lepthyphantes lorifer, de crustacis, com Catalaniscus bolivari i de quilòpodes, com Lithobius forficatus i Lithobius pilicornis. Entre els insectes, destaquen els lepidòpters, amb l’endemisme ibèric Idaea lusohispanica i la pandora (Pandorina pandora). Entre els coleòpters destaquen Cerambyx cerdo i Lucanus cervus.
Els ocells són el grup de vertebrats més nombrós del bosc de Poblet. En destaquen les espècies lligades als ambients forestals com l’àliga marcenca (Circaetus gallicus), l’astor (Accipiter gentilis), el xot (Otus scops), el gamarús (Strix aluco), el gaig (Garrulus glandarius), el cucut (Cuculus canorus), el raspinell comú (Certhia brachydactyla), el bruel (Regulus ignicapillus), el trencapinyes (Loxia curvirostra), i la majoria d’espècies de mallerengues, que representen el grup més nombrós d’ocells del bosc de Poblet. Entre les espècies lligades a ambients rupícoles, destaquen l’àliga daurada (Aquila chrysaetos), l’àliga perdiguera (Hieraetus fasciatus), el falcó pelegrí (Falco peregrinus), el duc (Bubo bubo) o el corb (Corvus corax). Es troben espècies d’aus lligades als ambients arbustius i agrícoles com l’aligot (Buteo buteo), el xoriguer comú (Falco tinnunculus), l’òliba (Tyto alba), el mussol comú (Athene noctua), l’enganyapastors (Caprimulgus europaeus), l’abellerol (Merops apiaster), el puput (Upupa epops), el picot verd (Picus viridis), l’alosa (Alauda arvensis), la cadernera (Carduelis carduelis), el cruixidell (Miliaria calandra), el còlit ros (Oenanthe hispanica), el bitxac comú (Saxicola torcuata), la griva (Turdus viscivorus), el capsigrany (Lanius senator) i diverses espècies de tallarols.
De mamífers, s’hi troben espècies típicament carnívores com la guineu (Vulpes vulpes), la geneta (Genetta genetta), el toixó (Meles meles), la fagina (Martes foina) i la mostela (Mustela nivalis). El gat salvatge (Felis sylvestris), és una espècie lligada als ambients forestals i el turó (Mustela putorius), als ambients de ribera. Pel que fa als herbívors i rosegadors, són comuns el cabirol (Capreolus capreolus), el senglar (Sus scropha), la llebre (Lepus europaeus), el conill (Oryctolagus cuniculus), l’esquirol (Sciurus vulgaris) i diferents espècies de micromamífers. Dins dels micromamífers, s’ha de destacar la musaranya menuda (Sorex minutus), que presenta una població aïllada en aquesta zona de la resta de Catalunya. Cal destacar també espècies com l’eriçó fosc (Erinaceus europaeus), lligada a ambients arbustius i agrícoles, i diverses espècies de ratpenats, dels quals destaquen per la seva vulnerabilitat el ratpenat rater gros (Myotis myotis) i el ratpenat de cova (Miniopterus schreibersii), i per la seva abundància, el ratpenat muntanyenc (Hypsugo savii ferrumequinum), el ratpenat petit de ferradura (Rinolophus hipposideros) i l’orellut gris (Plecotus austriacus).
La manca d’espècies de peixos, és un fet de la zona ja que al bosc de Poblet, no existeixen cursos d’aigua permanents per a la supervivència d’aquesta fauna.
Els amfibis es troben lligats a ambients de ribera, basses i punts d’aigua, però també a ambients forestals humits. S’hi troben espècies com el gripau comú (Bufo bufo), el tòtil (Alytes obstetricans), el gripau d’esperons (Pelobates cultripes) i la salamandra (Salamandra salamandra), totes elles, espècies protegides. Entre els rèptils, en destaquen el sargantaner gros (Psammodromus algirus), el vidriol (Anguis fragilis) i diverses espècies de serps, com la serp llisa septentrional (Coronella austríaca), la serp verda (Malpolon mospessulanus), la serp blanca (Elaphe scalaris), l’escurçó ibèric (Vipera latasti) i les serps d’aigua (Natrix natrix i Natrix maura).
Itineraris i rutes
El Paratge Natural d’Interès Nacional de Poblet ofereix als visitants tres senders dissenyats i preparats per a primeres visites a l'espai.
- L'itinerari 1, l'alzinar de la Pena
- L'itinerari 2, història del bosc de Poblet
- L'itinerari 3, la teixeda i la roureda de roure reboll
Segons la directora del Paratge natural, Ester Trullols, recomana l’itinerari forestal terapèutic. Explica que “l’aconsellaria fer-lo guiat amb personal especialitzat en aquests tipus d’itineraris per gaudir de totes les possibilitats que t’ofereix”. “Basat en una pràctica d’origen japonès, on diu que en un bosc amb arbres madurs s’alliberen elements químics volàtils que milloren l’estat de salut i el benestar personal, en aquest itinerari es busca aquest passeig en un entorn tranquil i apte per a qualsevol”. Aquesta ruta està adreçada a tothom.
Trullols apunta que també s’han obert nous itineraris de diferents tipologies, cosa que ha suposat un increment dels visitants. Així doncs, “trobem itineraris de tipus familiar, com l’itinerari micològic, de tipus històric com l’itinerari geològic o el de la Torre del Moro, i de tipus terapèutic com l’itinerari forestal terapèutic”.
Quan s’ha de visitar el Paratge natural?
El millor moment per fer una visita al Paratge natural de Poblet segons Trullols és durant la primavera i la tardor, a causa de les condicions climàtiques de la zona.
“Durant la primavera la temperatura és agradable i pots gaudir de la sortida de les fulles dels arbres caducifolis en contrast amb la verdor més fosca de les coníferes i les alzines, de caràcter perennifoli. Durant la tardor tens la situació contrària, on destaquen els ocres i vermells de les fulles dels arbres caducifolis en contrast amb el verd dels perennifolis”.
Trullols destaca el que més agrada als visitants: la vall de Castellfollit. “En els últims anys s’ha creat una nova àrea de lleure, la Roca de l’Abella, amb barbacoes i taules, i amb un punt d’informació i un centre d’interpretació del bosc de Poblet, de fàcil accés des de la carretera de Poblet a Prades”.
Amb la col·laboració de la Generalitat de Catalunya
