Montserrat és la muntanya més representativa de Catalunya i, de fet, gràcies a les seves característiques s’ha convertit en un dels símbols catalans més comuns de la nostra terra. La peculiar morfologia i la mil·lenària tradició la converteixen en un referent incomparable com a objecte de milions de visites d’arreu del món.
El massís de Montserrat és únic i inigualable
Els pics arrodonits anomenats agulles configuren el tret més característic i espectacular de la seva serralada. Al pic més alt de la muntanya de Montserrat hi ha el cim de Sant Jeroni (1.236 m), des d’on es pot observar una meravellosa panoràmica dels Pirineus al mar i des d’on els dies més clars, fins i tot s’arriba a veure l’illa de Mallorca, les Balears.
Xavier Aparicio, gerent del patronat de la muntanya de Montserrat, considera que el tret més distintiu del parc és “el seu entorn, la muntanya de Montserrat i les seves formes”. Detalla que “la cultura, la natura i l’espiritualitat de l’indret” el diferencien de la resta.
La flora
La muntanya de Montserrat és sobretot una muntanya d'alzinars. Malgrat la seva aparença de muntanya erma i rocallosa, quan t’endinses pels seus camins, es pot descobrir fins a quin punt la vegetació és ufanosa en els replans i, sobretot, en les canals. L'existència de condicions ecològiques molt marcades fa que s’hi trobin també espècies endèmiques en cingleres i roquissars.
Malgrat que el clima és plenament mediterrani, l'estrat arbori de l'alzina (Quercus ilex) proporciona un sotabosc més humit, la qual cosa permet que hi proliferin arbustos i lianes, com l'aladern (Rhamnus alaternus), l'arítjol (Smilax aspera), el marfull (Viburnum tinus), el lligabosc (Lonicera implexa), l'aladern fals (Phillyrea latifolia), el galzeran (Ruscus aculeatus), el boix (Buxus sempervirens), l'heura (Hedera helix), l'arboç (Arbutus unedo), entre d’altres.
Per damunt de la cota dels 600 metres s'hi poden trobar també algunes poblacions d'arbres caducifolis, com les rouredes, cercant els llocs més ombrívols i algunes teixedes. Són boscos densos, gairebé impenetrables, on el visitant sovint queda atrapat, entre lianes i arbustos punxants.
En els solells de l'estatge de l'alzinar amb marfull, amb sòls calcícoles i poc profunds, s'hi fa la brolla de romaní i el bruc d'hivern. L'aromàtic romaní (Rosmarinus officinalis) s'acompanya de la popular farigola (Thymus vulgaris), el bruc d'hivern (Erica multiflora) i d'algun pi blanc (Pinus halepensis). Als cingles de migjorn és habitual trobar-hi poblacions de te de roca (Jasonia saxatilis).
Pel que fa a l'estatge de l'alzinar amb boix i en les roques encarades al nord, s'hi troben comunitats de corona de reina (Saxifraga callosa ssp. Catalaunica), espècie que a Catalunya només és localitzable a Sant Llorenç del Munt a banda de Montserrat, orella d'ós (Romana myconi) i la presència de petits prats de seslèria (Sesleria sp.).
Els alzinars muntanyencs són gairebé inexistents a Montserrat i només se'n troben uns quants, als altiplans de sòls descalcificats, situats entre els 800 i els 1.200 metres d'altitud. En aquesta zona els arbustos són força escassos i el protagonisme va a càrrec d'herbes com la vara d'or (Solidago virgaurea), la betònica (Stachys officinalis), el te del país o de muntanya (Veronica officinalis) i la maduixera (Fragaria vesca).
D'una forma molt excepcional, es poden trobar representacions escasses de rouredes amb boix (Buxo-Quercetun pubescentis) i de teixedes (Saniculo-Taxe-Tum).
La fauna
La pressió humana i l’increment de l'hàbitat entorn de la muntanya ha fet que la fauna present a la zona, i especialment la gran fauna, iniciés un procés de desaparició, situació que es va agreujar després de l'important incendi que hi va haver l'any 1986. Actualment les espècies que s’hi poden trobar són típicament mediterrànies, per bé que conviuen en alguns ambients de la serra, amb espècies de tendència centreeuropea.
Entre els mamífers, en destaca la presència del porc senglar (Sus scrofa), l'esquirol (Sciurus vulgaris), la fagina (Martes foina) i el gat mesquer (Genetta genetta). Des de 1995 la presència, per la reintroducció, de la cabra salvatge (Capra pyrenaica) torna a ser present a Montserrat.
Entre els rèptils destaca el dragó comú (Tarentola mauritanica), l'escurçó ibèric (Vipera latasti), el vidriol (Anguis fragilis), el sargantaner gros (Psammodromus algirus), el llangardaix comú o ocel·lat (Lacerta lepida) i la serp verda (Malpolon monspessulanus). Pel que fa als amfibis, són escassos, potser s’hi pot trobar alguna granoteta de punts (Pelodytes punctatus) i la salamandra (Salamandra salamandra).
Els ocells rupícoles són nombrosos i visibles des Montserrat, com el ballester (Apus melba), el roquerol (Ptyonoprogne rupestris) i el pela-roques (Tichodroma muraria). Pel que fa als ocells de bosc, es poden veure el tord (Turdus philomelos), el bruel (Regulus ignipillus), el tudó (Columba palumbus) i el tallarol gros (Sylvia borin).
La presència de rapinyaires és més que infreqüent. En destaquen l'àguila cuabarrada (Hieraaetus fasciatus), i el falcó pelegrí (Falco peregrinus) presents a les cingleres i roques verticals.
Itineraris i rutes
Per conèixer millor el terreny i poder fer una bona excursió, existeixen un seguit d'itineraris i rutes per poder trepitjar la muntanya i apropar-se als seus racons més preuats. Alguns d’aquests itineraris són:
- Itineraris Montserrat: del monestir al cim de Sant Jeroni (7 km, dificultat mitjana), les Ermites de Montserrat (7 km, dificultat baixa) i el camí dels Degotalls (1,6 km, dificultat baixa).
- Itineraris Bruc: del Bruc a Collbató (7 km, dificultat baixa), del Bruc al refugi de Vicenç Barbé (5,2 km, dificultat mitjana), el camí de les Batalles (4,6 km, dificultat baixa), les Agulles de Montserrat (6,5 km, dificultat mitjana), itinerari circular per la regió de les Agulles i dels Frares Encantats pel Coll de Port (5,7 km, dificultat mitjana), del Bruc a Can Maçana (5,5 km, dificultat mitjana) i de Can Maçana al monestir de Montserrat pel camí de l'Arrel (10 km, dificultat alta, recorregut amb alguns passos delicats i desnivells sobtats).
- Itineraris Collbató: de Collbató a Montserrat pel Camí de les Feixades (5,5 km, dificultat mitjana), camins rurals de la Vinya Nova i l'Alzina Gran (5,3 km, dificultat baixa) i l’itinerari de l'Aigua i la Pedra Seca (1,8 km, dificultat baixa).
- Itineraris Marganell: de Marganell al monestir de Santa Cecília (6,5 km, dificultat baixa), riera de Marganell (1,7 km, dificultat baixa), camí Vell de l'Oliver (3,9 km, dificultat mitjana) i Ermites Romàniques (5,5 km, dificultat baixa).
- Itineraris Monistrol de Montserrat: de Monistrol a Montserrat per la drecera dels Tres Quarts (3,7 km, dificultat mitjana), de la Font Gran a la Font de l'Esquerrà (7,6 km, dificultat baixa), de Monistrol a Montserrat pel Camí de les Aigües (4,5 km, dificultat baixa) i el coll de les Bruixes (11,5 km, dificultat mitjana).
- Rutes:
1. Monistrol de Montserrat – Monistrol de Montserrat, pel camí de l’Àngel, monestir de Montserrat, l’Arrel i el coll de la Molella: amb una durada de 6 hores i 30 minuts amb dificultat alta.
2. Monistrol de Montserrat a coll de Can Maçana, pel monestir de Montserrat, Sant Jeroni, el Montgròs, coll de Port i la Portella: amb una durada de 7 hores i 11 minuts amb dificultat alta.
3. Collbató – Collbató, pel camí de la Costa, el pla de les Taràntules, el coll dels Pollegons i les Artigues: amb una durada de 3 hores i 57 minuts amb dificultat alta.
5. Collbató – Collbató, per la Vinyanova, coll de Guirló, Santa Cecília de Montserrat, santuari de Montserrat i la Santa Cova: amb una durada de 8 hores i 17 minuts amb dificultat alta.
7. El Bruc – El Bruc, pel camí del Cabrit, torrent de Migdia, canal de la Font de les Agulles: amb una durada de 7 hores i 32 minuts amb dificultat alta, reservada a persones en bona forma física i avesades a caminar. Recomanable l’ús de bastons.
8. Marganell – Marganell, per Sant Esteve de Marganell, el Casot, coll de les Agulles, coll de Port i l'Oliver: amb una durada de 7 hores i 11 minuts amb dificultat alta.
El gerent del patronat de la muntanya de Montserrat, Xavier Aparicio, recomana fer l’itinerari del Monestir al cim de Sant Jeroni i l’itinerari circular per la regió de les Agulles i dels Frares Encantats, pel Coll de Port. Dues rutes ben diferents que permetran al visitant poder gaudir de l’entorn natural i del paisatge de la zona.
Escalada
L’escalada és una de les activitats de llarga tradició a Catalunya on a la muntanya de Montserrat es distingeix per ser un dels escenaris de referència per practicar-la. La relació d’aquesta activitat amb la protecció dels valors naturals dins un mateix espai requereix l’establiment d’unes pautes per a garantir-ne la preservació i protecció de les espècies protegides, dels boscos, de les canals i dels ecosistemes propis.
La muntanya de Montserrat és un dels escenaris de referència per practicar l’escalada
Actualment hi ha més de 5.600 vies d'escalada de diferents nivells de dificultat i de diferents modalitats.
El patrimoni cultural
La muntanya de Montserrat ocupa un espai molt important en l'imaginari col·lectiu de Catalunya gràcies a obres literàries, personatges històrics i productes gastronòmics.
El Virolai és l’himne dedicat a la Mare de Déu de Montserrat, la primera estrofa del qual comença amb els versos “Rosa d’abril, Morena de la serra, de Montserrat estel”. Un fet que fa que sigui conegut també amb el nom de Rosa d’abril. La lletra del Virolai va ser composta per mossèn Jacint Verdaguer.
Pel que fa als jaciments arqueològics, a la rodalia del monestir es troben jaciments d'especial importància per entendre la història de Montserrat. Entre aquests, en destaca el castell de la Guàrdia, les coves de Salnitre, l’ermita de Sant Pere i la Bestorre.
Al llarg de la història s'han construït a la muntanya de Montserrat diversos edificis que han esdevingut excel·lents exemples d'art català. Aquests formen l’actual patrimoni arquitectònic. En són de gran interès Sant Pau Vell, la Salut, el monestir de Sant Benet, la Plaça dels Apòstols i les Ermites de Montserrat.
El mató forma part del patrimoni immaterial. És un producte molt conegut a la Catalunya central. Es té constància que el venien les pageses al petit mercat de Montserrat, quan la gent dels pobles van començar a fer recuits de llet del sobrant que els quedava. Un producte que ha esdevingut el popular mató d'avui dia, elaborat amb llet d’ovella, de cabra o de vaca i apte per menjar durant tot l’any. La manera més típica de fer-lo és acompanyant-lo amb mel, amb sucre o tot sol.
L’espiritualitat
Montserrat ha estat i és encara un lloc clau en la vida espiritual dels catalans i catalanes. El seu monestir ha albergat centenars de monjos que feien vida ascètica, però també ha acollit molts pelegrins d’arreu d’Europa que anaven a orar a la Mare de Déu i fer remetre els seus pecats.
Al voltant del monestir hi havia tretze ermites en les quals hi residien monjos que portaven una vida solitària enmig del paratge natural. Al voltant de les ermites es van anar edificant nous habitacles d’obra que amb el temps (segles XVII-XVIII) assolirien proporcions considerables. Tots els santuaris foren destruïts, poc o molt, per l’exèrcit francès el 1812, en la seva incursió per terres montserratines on, malgrat algunes restauracions i intents de nova ocupació, van ser abandonats definitivament a finals del segle XIX.
Quan hem de visitar el parc?
Segons Aparicio, gerent del patronat de la muntanya de Montserrat, el parc natural de Montserrat es pot visitar al llarg de qualsevol època de l’any. “En cada moment hi podràs trobar el teu racó, allò que fa que Montserrat sigui especial”, detalla.
Pel que fa als visitants, explica que “el que més agrada és el paisatge, les formes de la muntanya”. Per a cada visitant, Aparicio assegura que Montserrat té un significat diferent.
Amb la col·laboració de la Generalitat de Catalunya
