Dos llibres que recuperen la vida de catalans il·lustres, 'Vides catalanes que han fet història', volum dirigit per Borja de Riquer i assessorat per Joaquim Albareda, Mita Casacuberta i Josep M. Salrach i 'Catalans en la història d'Espanya', de Ricardo García Cárcel i María Ángeles Pérez Samper, d'Edicions 62 i Ariel, són entre els més venuts de l'any 2020, la qual cosa indica que el protagonisme dels catalans al llarg de la història ha estat des del segle passat una aposta editorial segura.

En 'Vides catalanes que han fet història', un volum dirigit per Borja de Riquer i assessorat per Joaquim Albareda, Mita Casacuberta i Josep M. Salrach de gairebé mil pàgines, un centenar d'autors aborden un altre centenar de biografies de catalans, amb un inici i un final femení. La primera entrada està dedicada a Santa Eulalia l'any 290 dC i l'última a Montserrat Roig morta el 1991. Es tracta d'un voluminós repertori biogràfic d'alta divulgació.

En 'Catalans en la història d'Espanya', dirigida per Ricardo García Cárcel i María Ángeles Pérez Samper l'enfocament és ben diferent. A l'obra s'analitzen la trajectòria de tretze catalans amb un protagonisme molt rellevant a l'Espanya del seu temps i acaba amb un capítol de Francesc de Carreras dedicat als catalans en la Transició. Sobresurt el capítol introductori en el qual s'explora la dialèctica Catalunya-Espanya, tant en els seus períodes de col·laboració com en els de conflictes.

En ambdós volums hi ha coincidències rellevants com són, per exemple, els casos de Plá o Cambó, però mentre al llibre dirigit per Riquer s'incideix en la preeminència de la seva catalanitat, en el volum publicat a Ariel se subratllen els llaços d'unió i els projectes compartits, encara que fracassessin en col·lidir la voluntat ser català i la de ser a Espanya.

Personatges, políticament tan allunyats, com Pi i Margall, Víctor Balaguer o Demetrio Carceller simbolitzen també les constants i transcendentals aportacions de Catalunya en la construcció de l'Espanya contemporània. En aquests casos es va tractar de sumar interessos i horitzons fora en l'espai cultural, polític o econòmic. Van ser catalans que van creure i van practicar la compatibilitat del patriotisme català i l'espanyol en èpoques diferents i conflictives, però no exemptes de moments de sociabilitat i col·laboració. Per a Carceller, l'expansió econòmica de Catalunya era també la d'Espanya o, dit d'una altra manera, una forma de "negocis a la mediterrània" des de la capital de l'Estat. Per a Balaguer, la història de Catalunya era també la història de la llibertat a Espanya.

En definitiva, aquestes dues obres tenen objectius ben diferents, però amb enfocaments tan plurals com el mercat lector al qual va dirigit. Una excel·lent oportunitat per conèixer les múltiples identitats d'un bon nombre de catalans, protagonistes de la Història.