Saps què és el cartílag articular? Es tracta d'una capa de teixit connectiu especialitzat color blanc que recobreix les articulacions. Entre les seves funcions hi ha les d'esmorteir i distribuir pressions en les articulacions, protegint l'os subjacent o os subcondral. El cartílag té molt poca capacitat de regeneració, en part per l'escàs nombre de cèl·lules que posseeix, denominades condròcits.

Les lesions de cartílag són entre les més freqüents de l'esportista, i produeixen dolor i limitació sobretot en situacions d'alta demanda i en articulacions de càrrega com el genoll, el maluc o el turmell. El diagnòstic definitiu d'aquestes lesions ha de fer-se mitjançant Ressonància Nuclear Magnètica (RNM), encara que en ocasions també pot sospitar-se per la radiografia.

El Dr. Gonzalo Samitier, cirurgià ortopèdic especialista en lesions esportives i Cap del Servei de Traumatologia i Cirurgia Ortopèdica de Centre Mèdic Quirónsalud Aribau t'explica tot el que has de saber sobre les lesions de cartílag que afligeixen els esportistes:

 

Hi ha moltes maneres de referir-se a una lesió de cartílag, i totes tenen el mateix significat. Termes com a 'condropatia', 'condromalacia', 'lesió condral' i 'artrosi', fan referència, en una mesura o una altra, al mal produït al cartílag. 'Condromalacia' o 'condropatia' s'utilitzen per referir-nos a lesions més banals o superficials: parlem de 'lesió condral' per descriure lesions generalment ben circumscrites, entre 1 i 3 centímetres, mentre que utilitzem el terme 'artrosi', quan veiem lesions difuses i extenses.

El maneig terapèutic de les lesions de cartílag dependrà de molts factors. En general, s'accepta que, si és una troballa i no produeix símptomes, no hem de fer res. Quan la lesió és menor i poc simptomàtica, podem instaurar un tractament rehabilitador i aplicar infiltracions. Quan l'esportista continua molt limitat, malgrat el tractament conservador, llavors és quan s'obre un ventall d'opcions quirúrgiques.

Existeixen múltiples alternatives, però en línies generals, per a defectes poc simptomàtics, podem realitzar una estimulació de la medul·la òssia mitjançant microperforacions a l'os. En lesions focals profundes d'esportistes que vulguin reincorporar-se ràpidament, tenim la mosaicoplastia, que consisteix a treure un cilindre osteocondral d'una localització sana de menor càrrega per cobrir una zona malalta de càrrega.

Com a professionals, hem de realitzar el menor nombre de cirurgies i que ens donin el màxim benefici per al pacient

Per a defectes més extensos en pacients joves, l'evidència més important de bons resultats s'ha vist amb l'ús d'empelt de cartílag del mateix pacient, el cultiu de condròcits autòlogs i amb el trasplantament osteocondral de donant fresc. Aquestes opcions s'han de discutir amb el pacient en el moment de la consulta, però en general com a professionals hem de buscar el realitzar el menor nombre de cirurgies, amb la menor morbiditat associada, i que ens doni el màxim benefici per a les necessitats del pacient.

Quan el pacient és més gran i el desgast difús per tot el genoll la recomanació serà d'una pròtesi. Si el pacient té una edat intermèdia entre 50 i 60 anys, el desgast és localitzat en un compartiment intern o extern, i s'acompanya d'una desviació del genoll, existeix una alternativa: la denominada osteotomia. Amb l'osteotomia s'alinea l'extremitat i s'evita la sobrecàrrega a les zones desgastades, retardant o evitant la necessitat d'una pròtesi en casos seleccionats.

Una localització particularment habitual és la condropatia de ròtula. Aquesta és freqüent en esportistes que realitzen gestos tipus esquat i salts, com pot ser jugadors de bàsquet, de voleibol, esquiadors, etc. El dolor és anterior i se sent com per darrere de la ròtula, accentuant-se amb les baixades i les escales. En pacients no esportistes, un tractament rehabilitador centrat a guanyar musculatura del quàdriceps sol ser suficient.