“Les trucades per violència masclista han augmentat un 88% durant el confinament”. La reclusió a la llar durant tantes setmanes pel coronavirus ha estat un infern per a moltes dones, que han hagut de conviure pràcticament tot el dia amb el seu agressor. ”Era la primera situació que ens va preocupar moltíssim”, reconeix la presidenta de l’ICD (Institut Català de les Dones), Laura Martínez, que ha explicat les dues vies que s’han impulsat per pal·liar aquest patiment.

D’una banda, s’ha “intensificat el servei de la línia d’atenció a la violència masclista”, el 900 900 120, per tal que funcionés les 24 hores del dia durant tot l’any: “Es tracta de que puguin contactar en qualsevol moment, perquè amb el confinament les dones estan més controlades que mai”. Això ha implicat la contractació de més hores d’atenció de tot tipus de professionals -assistents socials, advocats, psicòlegs, etc.-. De l’altra, s’ha engegat “una campanya d’establiments segurs contra la violència masclista”, principalment en supermercats i farmàcies, en col·laboració amb ajuntaments i Mossos d’Esquadra: “Els locals posaven un cartell visible indicant que eren un lloc segur contra la violència masclista i que podien trucar al telèfon”.

En paral·lel a aquesta preocupació, existia el debat sobre si el teletreball era una oportunitat per millorar la conciliació laboral. “El cert és que no hem vist gaire millores, perquè les dones estan tenint més pressió que mai”, confessa Martínez, que tem que moltes dones acabin perdent la seva feina per tenir cura dels fills: “Si les escoles no reobren, farà que moltes dones acabin deixant el seu lloc de treball o, si han ja han perdut la feina durant la crisi, no tinguin l’oportunitat de buscar-ne una de nova”. En aquest sentit, alerta que es poden donar passes enrere: “Ens fa molta por retrocedir 50 anys en l’empoderament de la dona”.

Relacionat amb aquest fenomen, el passat mes d’abril l’Observatori de la Igualtat de Gènere -òrgan adscrit a l’ICD- elaborava un estudi que, entre d’altres coses, tractava la feminització de la pobresa. “Les dones són les que tenen feines pitjor pagades; tendeixen a ser a temps parcial; i demanen més excedències al llarg de la seva vida per cuidar als fills i als pares”, recorda Martínez, “la qual cosa es tradueix en una menor pensió de jubilació”. Així ho corroboren les dades, segons les quals la bretxa de pobresa entre homes i dones s’ha eixamplat vuit punts percentuals entre 2013 i 2018: “Temem que, amb aquesta aturada i amb els nens a casa, aquesta bretxa creixi encara més”.

En el mes de desembre de 2019, l’ICD va celebrar els seus 30 anys d’història amb diversos èxits per celebrar, però amb la consciència de que encara hi ha molt camí per recórrer. “Una de les nostres polítiques principals és impregnar de feminisme la resta d’àrees de Govern, de manera que qualsevol Departament pensi en perspectiva de gènere”, destaca Martínez, que posa l’èmfasi en la tasca de l’entitat l’hora formar les diverses administracions en aquesta àrea. De forma complementària, també subratlla el paper que ha tingut el carrer: “En 30 anys no només han canviat les institucions, també ho ha fet la mentalitat de la gent i la sororitat de les dones. Si el carrer no està darrere empenyent, no aniríem enlloc”. I en els propers 30 anys? Què espera l’ICD en matèria d’igualtat? “Tant de bo haguem desaparegut en aquest temps”.

La campanya #joimpulsotalent permet fer aportacions econòmiques per apadrinar talent d'una forma molt senzilla, ara i aquí.