El doctor Josep Maria Via és una de les veus més autoritzades per parlar sobre l’impacte de la pandèmia en el sistema sanitari. Va ser directiu tant de l’Institut Català de la Salut com del Servei Català de la Salut, a més de president del Consell Rector del Parc de Salut Mar de Barcelona. En l’actualitat, assessora la presidència de la Fundación Edad&Vida, “un grup d’empreses que tenen com a denominador comú l’interès per promocionar la qualitat de vida de la gent gran”.

Una de les reivindicacions que porta fent aquesta entitat en els últims anys és la integració de serveis socials i sanitaris. “Precisament això és el que ha fallat en aquesta crisi”, apunta Via, que considera que s’ha estat “injust” amb les crítiques a les residències de gent gran: “Es podria dir que no hi ha fallat res. Van ser concebudes com un substitut de la llar, no com un recurs sanitari. Ara tothom s’esquinça les vestidures per quelcom que és evident: mai no s’ha previst una atenció sanitària en el sector residencial”.

Pel que fa al desgast psicològic i emocional dels propis professionals, Via considera que “encara no estem en condicions per valorar el seu impacte, però és molt gran”. En aquest sentit, veu contraproduent que “es posi la justícia en la seva pitjor versió, la penal, sobre aquesta gent”, fent referència als diversos processos de judicialització tant de les residències com dels propis professionals: “Els estem demanant un impossible. Les plantilles, amb baixes per infecció del virus d’entre el 30 i el 60%, han tingut una actitud admirable; més no es pot demanar. Que ara es criminalitzi aquesta gent... és terrible”. Com en la resta de sectors, el sanitari també es pregunta si aquesta pandèmia farà repensar el sistema en el futur. “El canvi més urgent i imprescindible són els diners”, resumeix Via, que observa com una oportunitat l’autorització de la Unió Europea a l’Estat espanyol per sobrepassar els límits de dèficit: “Seria interessant que part d’aquest endeutament, més enllà de la reactivació econòmica, anés al sector sanitari”.

No obstant això, es mostra “escèptic” amb que es produeixi un canvi real. Posa l’exemple de Wuhan (Xina), “on ja estan amb els nivells de contaminació ambiental de fa un any”. Però també basa la seva percepció en l’actitud de la pròpia ciutadania: “La gent hauria d’entendre que no pot aplaudir a les vuit de la tarda a uns professionals que han patit el que no està escrit i que estan molt mal pagats, per després sortir en grups sense mascareta i fer activitats que acabaran posant de nou en crisi el sistema sanitari”.

La campanya #joimpulsotalent permet fer aportacions econòmiques per apadrinar talent d'una forma molt senzilla, ara i aquí.