El proper diumenge 18 de juliol l'exposició La guerra infinita. Antoni Campañà. Les tensions d'una mirada (1906-1989) arriba al seu final, tot-hi que com bé indica el títol d'aquesta mostra comissariada per l'historiador Arnau González i Vilalta, el periodista Plàcid García-Planas i el nét del fotògraf Toni Monnè, les instantànies del fotògraf arbucienc no trobaran mai fi. La memòria és un calaix que no hi entén de calendaris, i la data escollida per cloure la retrospectiva sobre el període documentalista d'Antoni Campañà (Arbúcies, 1906 - Sant Cugat del Vallès, 1989) durant la Guerra Civil tampoc és casual, com bonament es pot comprendre: el 18 de juliol és el dia de l'aixecament militar feixista per part dels revoltats.

18 Arxiu Campañà Antoni Campañá

Que el MNAC tanqui una exposició sobre la Guerra Civil just el dia que es compleixen anys de l'inici de la guerra és tota una performance en si mateixa, però plena de significat, ja que de la Leica de Campañà en van sortir algunes de les fotografies més icòniques de la Guerra i Revolució que va sacsejar el nostre país entre 1936 i 1939. Des de la marxa dels milicians al front i les conseqüències dels bombardejos fins a la desfilada franquista de la victòria, la mostra exposa gairebé tres centenars d'imatges que capturen l'exhibició de les mòmies de les monges als convents assaltats o les cues dels menjadors populars. Les imatges d'un període històric, el de la Guerra Civil, que en aquest any 2021 centra un dels dos grans eixos temàtics del MNAC.

Antoni Campañà soldats jugant Comanegra

Art, conflicte i memòria

Les imatges d'Antoni Campañà, sense que el seu autor ho sabés, van servir als vencedors per il·lustrar Alzamiento, revolución y terror rojo en Barcelonamotiu pel qual Campañà va decidir recuperar les seves fotografies i amagar-les eternament abans de guanyar-se la vida com a fotògraf publicitari, d'esports o com a autor de postals turístiques catalanes. La descoberta l'any 2018 de les fotografies i, especialment, la publicació de La capsa vermella, publicat per Comanegra, va servir per iniciar la revalorització d'un fotògraf artístic que abans del conflicte havia guanyat premis internacionals i que va observar aquell enfrontament bèl·lic posant més èmfasi en la bellesa i l'escrutini psicològic que en la ideologia.

Aeronautica interior

La guerra infinita de Campañà no és l'única mostra sobre la guerra que pot visitar-se ara mateix a Montjuic, però. En unes altres coordenades, Francesc Torres també revisiona la Guerra Civil a Aeronàutica [vol] interior, on reflexiona sobre l'ambigüitat entre l'art i el no-art en el context d'un conflicte bèl·lic. L’origen de la instal·lació rau en la seva visita de l'autor a l’històric Camp d’Aviació de La Sènia, construït pel Govern de la II República tot just començada la Guerra Civil Espanyola. Oferien aquells pilots republicans una mena d'ofrena a una causa? Per explicar el lligam entre el sacrifici bèl·lic i el sacrifici per la fe religiosa, Torres juga amb la iconografia de la crucifixió i, en especial, amb la pintura gòtica del martiri de Sant Pere, del mestre Pere Serra (segle XIV).

Antoni Campañà església destruïda Comanegra

Tres dies abans que acabi la mostra sobre Campañà, el MNAC inaugura també El museu en perill!, una mostra sobre la salvaguarda i l'entreça de l'art català durant la guerra. Arran de l’esclat de la Guerra, la Generalitat va emprendre, de forma urgent, una tasca que va ser decisiva per a la conservació del patrimoni artístic català. Ho van fer possible diverses personalitats, entre les que destaquen Joan Subias, Josep Gudiol, Miquel Joseph i Mayol i, especialment, Joaquim Folch i Torres, impulsor i primer director de l’actual Museu Nacional d’Art de Catalunya i víctima de la repressió posterior a la Guerra. Una mostra, en definitiva, que ofereix l'oportunitat de copsar la història de com fa vuitanta-cinc anys algunes persones van jugar-se la vida per traslladar i preservar les obres d'art del museu, és a dir, salvaguardant aleshores per a nosaltres allò del qual podem gaudir avui.