El dia 5 de setembre de l’any 1979, fa 40 anys, el govern provisional del president Josep Tarradellas va signar el decret de constitució de l’empresa pública Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC), amb la Generalitat de Tarradellas acabada de recuperar, fins i tot abans que s’aprovés l’Estatut. 40 anys després, Ferrocarrils celebra aquesta efemèride i ho fa sota el lema "Compromesos i preparats per al futur", posant èmfasi en el que vol ser l'empresa, i serà, en el futur.
Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya ha fet palès, al llarg dels seus quaranta anys d’història, un dels trets que més la caracteritza: la capacitat d’adaptació de les seves línies a la gran diversitat del territori català.
FGC conforma la companyia ferroviària europea més variada quant a sistemes de transport públic
Ferrocarrils suburbans, línies de mercaderies, cremalleres, línies de funiculars, telecabines i remuntadors
Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya gestiona línies de ferrocarrils suburbans, com el Metro del Vallès i el Metro del Baix Llobregat; línies de mercaderies, com el ramal de Manresa a Súria i el del Port de Barcelona; línies de cremallera, com el Cremallera de Núria i el Cremallera de Montserrat; línies de funicular, com els de Vallvidrera, Gelida, Sant Joan i Santa Cova; i diversos telecabines i remuntadors, com els de les estacions d’esquí de la Molina, Vall de Núria, Port Ainé, Espot i Vallter 2000.
Aquest any FGC ha mirat al futur i s’ha posat com a missió donar resposta a tres grans reptes: el canvi climàtic, el canvi tecnològic i la globalització. Un repte per esdevenir un agent de transformació i palanca de resposta als reptes globals.
Agenda Estratègica 10/30: present i futur d’una xarxa ferroviària innovadora
FGC ha presentat aquest any l’Agenda Estratègica 10/30, un document que prepara l’empresa per al futur, fixa les possibilitats de creixement de la companyia i estableix un full de ruta per a cadascun dels seus àmbits d’actuació.
En total s’han definit 10 àmbits amb una estratègia de canvis que, sumats i coordinats, han de culminar amb la transformació d’una FGC adaptada a les necessitats de la Catalunya del 2030. L’agenda incorpora com a propis, tal com ha fet el Govern, els 17 Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) establerts per l’Organització de les Nacions Unides el setembre del 2015.
L’FGC de 2030 serà una empresa que es caracteritzarà per la innovació i la sostenibilitat sense perdre la seva arrel
Les sigles de la paraula humans són l’eix identitari de la redefinició del missatge d’FGC cap a la societat.
La història i l’evolució d'FGC
Durant la dècada dels vuitanta, i davant del mal estat de les línies rebudes, FGC va dur a terme un ambiciós pla de modernització que preveia tant la completa reconstrucció de les vies i les instal·lacions, com la renovació del material mòbil. Aquest pla es va materialitzar amb l’arribada l’any 1983 del primer tren elèctric de la nova sèrie 111, que va estar formada per 20 unitats de tren. La millora del transport de mercaderies o el soterrament de les vies entre Cornellà i Barcelona (1985-1987) són només algunes de les accions cabdals dels primers anys de gestió per part de la Generalitat de Catalunya.
A mitjans dels anys noranta, les xarxes d’FGC van començar una nova etapa amb l’entrada en servei del Metro del Vallès el 1996 i del Metro del Baix Llobregat el 1997. Els nous serveis van representar un canvi substancial en el sistema d’explotació de les xarxes, possiblement el més important des de la seva inauguració, ja que va establir un horari cadenciat amb una elevada freqüència de pas a totes les línies.
L’any 1986, amb la integració a l’empresa del cremallera de Núria, de les estacions de muntanya de Vall de Núria i La Molina i del funicular de Montserrat, FGC va fer el primer pas per esdevenir una de les empreses ferroviàries més variades del món, atès que no només incorporava la gestió d’un nou mitjà de transport, sinó d’un tipus de servei diferent vinculat al turisme i als esports de muntanya. Posteriorment, ja entrats en el segle XXI, es van incorporar també les estacions d’Espot Esquí i Port Ainé (any 2011) i Vallter 2000 (any 2013).
Recentment, amb l’entrada en servei de les noves unitats Stadler, l’any 2016 va materialitzar-se definitivament l’assumpció per part d’FGC de l’operació de la línia ferroviària entre Lleida i La Pobla de Segur. Els anys 2015 i 2017 culminaven dos ambiciosos projectes: els perllongaments de Terrassa i de Sabadell.
Els canvis que la xarxa d'FGC ha experimentat durant les darreres quatre dècades són evidents: la majoria d’estacions i instal·lacions han estat reformades, les andanes han estat allargades i els espais han estat adaptats a les persones amb mobilitat reduïda (PMR).
Els primers trens d'FGC
A la xarxa Barcelona-Vallès, on encara circulaven recarrossats alguns dels trens Brill originals de la línia, FGC va portar a terme durant la dècada dels vuitanta un ambiciós pla de modernització. Aquest pla es va materialitzar amb l’arribada l’any 1983 del primer tren elèctric de la nova sèrie 111. Aquesta nova generació va representar una veritable ruptura amb la tradició i les pràctiques de la línia i van permetre la introducció de noves tecnologies i la substitució de bona part del material clàssic.
El programa d’inversions també va incloure importants actuacions sobre les infraestructures com la construcció d’una nova línia al campus de Bellaterra de la Universitat Autònoma (1984), el soterrament del tren a Terrassa (1987), la modernització de totes les estacions, la duplicació de via dels trams de Sant Cugat a Sabadell i Terrassa (1985-1993), la posada en servei del Control de Trànsit Centralitzat (CTC) de Sarrià o la introducció de moderns sistemes de control com l’ATP. D’aquesta manera, a principi de la dècada dels noranta la xarxa ja havia esdevingut un exemple de tren suburbà capdavanter i modern.
Neu i muntanya: el Cremallera de Núria
El Cremallera de Núria, l’únic mitjà de transport que arriba fins a la Vall del mateix nom, va ser construït per la companyia Ferrocarrils de Muntanya a Grans Pendents (FMGP) a finals dels anys vint i va ser inaugurat el 22 de març de 1931. La línia va passar a dependre de la Generalitat de Catalunya l’any 1982 i, de seguida, va ser sotmesa a un ampli procés de modernització que va culminar amb la seva integració a la xarxa d’FGC. La renovació del cremallera va incloure accions com la posada en servei de tres nous automotors, la modernització de les locomotores i els cotxes de viatgers, la construcció dels tallers de Ribes-Vila o la substitució de les vies.
Finalment, la integració del Cremallera de Núria també va suposar la incorporació a FGC de les diferents instal·lacions d’esquí de les estacions de Vall de Núria i La Molina, a més dels funiculars de Montserrat.
Les estacions d’esquí. Competició i turisme
A finals dels anys 90, la necessitat d’oferir un gran domini esquiable que pogués competir amb les principals estacions d’esquí d’Europa va motivar la planificació de noves instal·lacions i remuntadors a La Molina. La principal actuació va consistir en la construcció i posada en servei del Telecabina de La Molina, l’any 1999, que, conjuntament amb l’acord assolit amb l’estació veïna de Masella, permet als esquiadors descendir per les pistes d’ambdues estacions sota la marca d’Alp 2.500.
Actualment, l’esperit de modernització i renovació que des d’FGC s’ha aplicat a les instal·lacions turístiques i esportives, sempre en consonància amb la conservació i el respecte pel medi natural, han convertit moltes d’elles en estacions de referència que han acollit la celebració d’importants competicions esportives.
Una companyia de funiculars
L’any 1998 el Funicular de Vallvidrera, que va ser construït per la mateixa companyia del Tren de Sarrià l’any 1906, va ser renovat amb nova maquinària i vehicles per ser integrat dins del nou servei del Metro del Vallès. Per la seva banda, els funiculars de la Santa Cova i Sant Joan, ambdós ubicats a la muntanya de Montserrat i incorporats sota la gestió de la companyia juntament amb el Cremallera de Núria l’any 1986, també van ser objecte d’una completa modernització. El de Sant Joan, inaugurat l’any 1918, va ser dotat de noves carrosseries l’any 1997 i de nous vehicles i maquinària els anys 2015 i 2016. El Funicular de la Santa Cova, en funcionament des de 1929, va ser recarrossat l’any 2001.
A la vila de Gelida, el funicular que uneix el municipi amb l’estació del ferrocarril, una línia inaugurada l’any 1924 i gestionada per FGC l’any 1980, va ser completament renovat l’any 1982. Finalment, a la Vall de Núria, l’antic Funicular de l’Hotel Puigmal va ser substituït per un telefèric pulsé l’any 1988.
El nou Cremallera de Montserrat
L’any 2003 va ser reobert un dels ferrocarrils més representatius de Catalunya, el Cremallera de Montserrat, que ben aviat va superar el seu predecessor en popularitat.
El nou Cremallera de Montserrat disposa de trens elèctrics amb visió panoràmica que ofereixen un accés ràpid i respectuós amb el medi ambient a la part alta de la muntanya
L’antic cremallera, que havia entrat en servei l’any 1892, funcionava amb locomotores de vapor i cotxes de viatgers de fusta. La companyia impulsora, Ferrocarrils de Muntanya a Grans Pendents (FMGP), va decidir la seva construcció per tal de facilitar l'accés als nombrosos pelegrins i als primers turistes que pujaven fins al Santuari de Montserrat. Malgrat l’èxit, la manca d’inversions i manteniment van anar pesant sobre la línia i la companyia va decidir clausurar-la l’any 1957. Tanmateix, a diferència d’altres línies tancades, es va decidir conservar la traça ferroviària, la qual cosa va facilitar, al cap d’unes dècades, la seva reconstrucció, motivada principalment pel col·lapse dels accessos per carretera al Monestir de Montserrat i l’impuls de la societat civil.
El Tren del Ciment
El Ferrocarril Turístic de l’Alt Llobregat, més conegut com a Tren del Ciment, atès el seu reduït ample de via (600 mm) conforma la línia ferroviària més petita d’FGC. Va ser inaugurat el 10 de juliol de 2005 i de seguida va esdevenir un dels principals atractius turístics de la comarca. El seu nom ve donat pels seus orígens històrics, que es remunten a principi del segle XX, quan es va construir la línia ferroviària entre Guardiola de Berguedà i La Pobla de Lillet per tal de millorar les comunicacions de la propera fàbrica de ciment, ubicada al terme municipal de Castellar de n’Hug, i donar sortida a la seva producció.
La inauguració del servei de viatgers, l’any 1914, va trencar durant les següents dècades el tradicional aïllament de la comarca, així com, la línia també va oferir una sortida a les mercaderies i matèries primeres de la zona. El creixement del transport per carretera a partir dels anys cinquanta va provocar la seva clausura l’any 1963. Tanmateix, l’espectacular bellesa de la part alta del traçat va motivar un grup de persones, encapçalades per entitats civils, a portar endavant la seva reconstrucció com a ferrocarril turístic a mitjan anys vuitanta. Des de la seva entrada en servei, sota la gestió d’FGC, no ha parat d’atraure turistes.