L'apnea obstructiva del somni és una malaltia que es caracteritza per una oclusió total o parcial de la via aèria superior dels pacients durant el somni. A causa d'això, la respiració s'atura fins que es produeix una microexcitació que reactiva els músculs i reobre les vies respiratòries.
Com explica la Societat Espanyola de Pneumologia i Cirurgia Toràcica (SEPAR), l'apnea (mancada d'aire) es produeix quan els elements que tendeixen a tancar la via aèria no poden ser compensats per la capacitat dels músculs dilatadors de la faringe i dels centres respiratoris per mantenir-la oberta.
A causa d'aquestes apnees, que produeixen hipòxia (mancada d'oxigen en l'organisme) i la fragmentació del somni, els pacients no poden dormir i descansar correctament i, durant el dia, solen patir somnolència diürna o cansament. Per aquesta situació, aquest trastorn pot tenir importants conseqüències per a la salut, com a més risc de patir accidents de trànsit o laborals, un impacte en la salut cardiovascular, afavorir la hipertensió arterial mal controlada o resistent, així com la cardiopatia isquèmica, el càncer o l'infart cerebral.
Fins ara els estudis epidemiològics han variat notablement quant a la seva metodologia, criteris d'inclusió de sèries poblacionals, criteris diagnòstics i de gravetat, la qual cosa ha implicat una gran variabilitat en les dades. Els estudis apunten que la càrrega d'aquesta malaltia se situa entre el 4% i el 30%. No obstant això, de mitjana es pot considerar que aquesta malaltia afecta al voltant del 10-15% dels adults d'edat mitjana, més els homes que les dones.
Tal com informa la SEPAR, s'ha arribat a un consens mitjançant el qual s'inclouen dos algoritmes per ajudar a pal·liar l'infradiagnòstic d'aquesta malaltia, que és molt alt, ja que alguns estudis l'han arribat a xifrar en al voltant d'un 70%.
Un dels algoritmes és per millorar el diagnòstic en l'atenció primària i l'altre per millorar-lo en l'atenció especialitzada. L'objectiu és implicar els metges d'atenció primària en el diagnòstic de l'apnea, perquè puguin realitzar estudis del somni de manera coordinada amb els especialistes de les unitats de somni. I donar més pes als estudis simplificats per diagnosticar aquesta malaltia.
Des del punt de vista terapèutic, fins ara molts documents de consens i guies clíniques se centraven a proposar o no l'ús de la CPAP (pressió positiva contínua de la via aèria), una tècnica que consisteix a proporcionar un flux d'aire de forma contínua mitjançant un equip al pacient per ajudar-lo a mantenir la via oberta i que aquesta no s'obstrueixi durant el somni.
La CPAP s'ofereix com a principal tractament de l'apnea obstructiva del somni. Els experts recomanen d'oferir tractaments per a l'apnea reversible que es dirigeixen a tractar la patologia o patologies que intervenen en el desenvolupament del trastorn i que són reversibles, com el sobrepès o l'obesitat; les amígdales hipertròfiques o microretrognàtia (tenir la mandíbula petita i el mentó aplanat), per a les quals es pot oferir cirurgia; o el reflux gastroesofàgic o l'hipertiroïdisme, també ambdues patologies tractables.
Una vegada que s'han ofert tots aquests tractaments i s'han recomanat mesurades higienicodietètiques, es valora si la CPAP està indicada o no. Es tracta amb CPAP als pacients amb un índex d'apnees per hora igual o major de 15 si existeix hipertensió, excessiva somnolència o símptomes relacionats amb el somni no explicats per altres causes.