Encara que en el context actual l'ansietat sembli un problema convertit en epidèmia, el cert és que aquest estat d'activació psicològica i fisiològica no en dolent per si mateix. L'evolució ha fet que aparegui en les nostres vides com a mecanisme per afrontar situacions en les quals hem d'actuar proactivament, sortint de la nostra zona de confort.

Ara bé, per a aquelles persones acostumades a un ritme de vida molt frenètic, o a situacions en les quals hi ha alt risc de perdre alguna cosa, l'ansietat pot acabar desgastant la seva salut; i és que el nostre cos no està preparat a sotmetre's a aquestes pressions durant molts dies seguits.

La qüestió és que, moltes vegades, una bona part del problema que suposa l'ansietat és que aquesta sensació ens la desperta l'ansietat mateixa, la seva presència. Per això, si aprenem a domar-la, no només reduirem els seus inconvenients, sinó que podrem fer que el seu efecte jugui al nostre favor.

asiedad
 

 

Per què ens hauríem d'aprofitar de l'ansietat?

L'ansietat cronificada no és una simple molèstia, pot arribar a tenir repercussions greus sobre la salut. Per exemple, s'ha comprovat que quan es torna crònica, el sistema immune queda en una situació especialment vulnerable. Això causa una reacció en cadena que pot acabar en infeccions, errors en la cicatrització de ferides i en la defensa de l'organisme contra virus, etc.

De la mateixa manera, l'ansietat pot arribar a fer que la nostra memòria funcioni d'una manera anormal. Per exemple, situacions altament estressants poden anar acompanyades de la incapacitat per recordar bé el que va passar, malgrat que no es va arribar a perdre la consciència. Això ocorre perquè, temporalment, certes substàncies químiques que són segregades per l'organisme quan hi ha un pic d'ansietat actuen bloquejant les funcions de l'hipocamp, la part del cervell encarregada d'emmagatzemar records.

 

L'ansietat també pot fer que apareguin problemes a l'hora de gestionar bé la focalització de l'atenció, almenys si l'estrès és constant durant diverses hores.

 

 

Així doncs, interessa gestionar els nivells d'ansietat d'una manera intel·ligent perquè ni interfereixi amb la nostra salut ni ho faci amb els processos mentals que necessitem per pensar bé i per fer que les nostres accions ens apropin als nostres objectius. Per on començar?

 

Pren l'estressant com un repte

Una investigació de la revista científica Journal of Individual Differences revela que l'ansietat no té per què perjudicar el nostre rendiment en totes les situacions possibles, i en certs contextos fins i tot el potencia. El secret està, sembla ser, en com vinculem l'ansietat als nostres objectius.

Aquesta investigació mostra que els individus que veuen l'ansietat com a part d'un repte, i no com una amenaça, se senten motivats per ella, ja que la interpreten com un signe que s'està progressant. Dit d'una altra manera, transformen la seva ansietat en energia ben canalitzada.

Així doncs, el secret està en acceptar l'ansietat, no transformar-la en un drama. Les persones acostumades a bregar amb situacions complexes saben que l'estrès és una part d'aquests reptes, i per això no li temen, sinó que la reconeixen com un aspecte normal de la seva lluita per arribar a la situació en la qual volen ser.

Fer el contrari tan sols pot portar-nos a romandre a la zona de confort, interpretar el més mínim frec amb les dificultats com un atac personal, una cosa que cal evitar tant sí com no. Aquest últim estil de pensament pot semblar més còmode, però en realitat no ho és, ja que ens obliga a romandre en una actitud passiva i evitadora, sempre concentrats en el que pot anar malament o en la qual cosa ja està anant malament (per no intentar solucionar-lo).

En definitiva, un nivell moderat d'ansietat no només és normal, sinó que també és desitjable: és una evidència que estem millorant en algun aspecte, enfocant-nos cap a un objectiu que a poc a poc anem superant gràcies a una bona gestió de la motivació i dels temps de treball. Mentre sapiguem on és el límit entre el sa i l'insà, l'estrès pot ajudar-nos a desenvolupar-nos com persones i membres útils de la societat.