El pas dels segles i els avenços socials, tècnics i científics que l'han acompanyat han obrat canvis prodigiosos en la vida dels éssers humans, però encara queden coses que romanen inalterables des de la nit dels temps. Des que l'home és home, per exemple, ha menjat ous i ho ha fet a pràcticament tot el planeta. Fa més de dos mil anys, grecs i romans ja ho consideraven la menja que continua representant en els nostres dies per a centenars de milions de persones, per molt que des de fa diverses dècades s'hagi convertit en un dels paradigmes de l'alimentació popular, almenys als països desenvolupats.
I no és estrany: econòmic i relativament senzill d'obtenir, és molt nutritiu per al nostre organisme, resulta saborós i sucós al paladar i no pot discutir-se la seva polivalència a la cuina: admet centenars de preparacions diferents, i pot ser present a l'aperitiu, al primer plat, en el segon i a les postres. En l'esmorzar, al dinar, en el berenar i en el sopar. No va més. Per ser, és fins i tot bonic, es fa atractiu a la vista, amb la seva closca blanca o vermellosa, la seva clara blanca i el seu rovell groguenc o ataronjat.
L'ou resulta saborós i sucós al paladar i no pot discutir-se la seva polivalència a la cuina
Tot un espectacle, l'ou. Només una ombra, anomenada colesterol, s'ha planat sobre aquest impecable aliment, i no ha deixat d'enfosquir el seu prestigi des de començaments dels anys 70. Quan al nostre país sortia la possibilitat del gir cap a la democràcia i al món occidental es gaudia de la màgia, l'alegria i els aires de canvi inoculats per la música pop d'una banda irrepetible i de permanent actualitat, The Beatles. Ells van dedicar la dècada anterior, els precaris 60 espanyols, a gravar discos que, igual com els ous ferrats o la truita de patates, formen part de l'imaginari compartit de moltes persones.
Una ombra anomenada colesterol
"Ous? No pas més de tres per setmana, que tenen molt colesterol." Quantes vegades ho hem sentit a casa? És el moment de superar creences basades en plantejaments científics no prou revisats, i fer justícia amb l'ou. És cert que els ous contenen una quantitat considerable de colesterol, un esterol (tipus de greix) imprescindible per a l'organisme humà però que, en quantitats elevades, es relaciona amb malalties cardiovasculars. Tanmateix, la hipercolesterolèmia (a partir de 240 mg/dl, encara que es discuteix si s'hauria de baixar aquest llindar, i de fet 220 mg/dl en les anàlisis de sang ja suposen una crida d'atenció del metge).