Molts nens petits tenen por de la foscor encara que l'habitual és que, a mesura que es van complint anys, aquest temor desaparegui del tot. Aquest és un procés considerat part normal del desenvolupament i és ben diferent de la nictofòbia, la por exagerada i irracional dels espais foscos, que experimenten moltes persones després de la infantesa. La paraula prové del grec i la seva traducció literal és por de la nit.
Què suposa la nictofòbia
Aquesta por cerval a la foscor pot disminuir la qualitat de vida de qui el pateix, ja que pot resultar limitant a l'hora de programar algunes activitats i està associat a episodis d'ansietat davant de la falta de llum o l'expectativa d'aquesta. Pot també causar estrès i fins i tot atacs de pànic, a més d'estar associada, de vegades, a insomni i diferents trastorns del son.
Mentre la por és una emoció normal al llarg de la vida, és un mecanisme de protecció i ens ajuda a evitar el perill. Una fòbia, tanmateix, va molt més enllà, ja que supera la preocupació racional, és persistent i difícil de controlar. La por d'una cosa que no té per què ser perillosa pot condicionar en gran manera el dia a dia d'una persona.
A més d'experimentar un temor desproporcionat, la por fa que els fòbics desenvolupin mecanismes d'evitació i, a vegades, poden fer gairebé qualsevol cosa per evitar l'objecte de la por. L'Associació Nord-Americana de Psiquiatria identifica tres categories: fòbies socials, agorafòbia i fòbies específiques, que s'agrupen, en pors de l'entorn natural, de tractaments mèdics o de situacions específiques.
Diferents causes de l'origen
La nictofòbia pot provocar una pertorbació rellevant en la vida quotidiana d'una persona i és generada per una distorsió de la percepció del que podria succeir enmig de la foscor. Té altres noms, com mictofòbia, liofòbia o acluofòbia.
Encara que, a priori, no està relacionat amb el que els ocorre als nens petits, J. Adrian Williams, professor de Medicina del Son en el King's College de Londres, explica en un dels seus articles que és probable que nens que hagin patit una por excessiva de la foscor, puguin desenvolupar-la en l'edat adulta, una cosa que pot arribar a ser molt perjudicial.
L'origen d'aquest trastorn fòbic pot estar, així mateix, en algun trauma o accident succeïts en absència de llum, a mals records o a una visió distorsionada i apresa sobre la foscor. Poden accentuar aquesta por sons que s'estableixin com amenaces, com sorolls provinents de la casa o del carrer. La nictofòbia se sol agreujar quan no hi ha familiaritat amb l'entorn.
Una altra de les causes d'origen podria estar, segons alguns experts, vinculada a la nostra evolució com a espècie, ja que molts animals depredadors cacen en absència de llum, per la qual cosa el cervell primitiu podria associar la foscor amb amenaces desconegudes i ocultes. També la falta de seguretat i confiança en un mateix podria agreujar la sensació de por, així com la solitud.
Símptomes i tractament de la nictofòbia
Com ocorre en totes les fòbies, els símptomes poden ser molt diferents en cada cas però, amb freqüència, la nictofóbia està associada a evitar sortir de casa o caminar pel carrer a la nit, nerviosisme i ansietat anticipatòria, angoixa, impossibilitat de dormir sense una llum encesa, activar comportaments d'evitació i fins i tot símptomes fisiològics, com a augment del ritme cardíac, tremolors i sudoració.
Molts dels símptomes són comuns a totes les fòbies, ja que el cos i la ment reaccionen de forma molt similar davant de qualsevol por irracional a què una persona fòbica hagi d'enfrontar-se. La nictofóbia pot estar relacionada, segons alguns estudis, amb trastorns del son, com l'insomni, la qual cosa pot influir notablement en el benestar i la qualitat de vida de qui la pateix.
La nictofòbia es pot tractar per superar-la o, almenys, reduir la gravetat dels símptomes. Molts psicòlegs ho fan a través de la teràpia cognitivoconductual, utilitzant processos de dessensibilització. Les tècniques de relaxació, la respiració profunda i el mindfulness poden ajudar també a superar aquesta por de forma progressiva.