Controlar els nivells de sucre a la sang requereix atenció les 24 hores del dia per a les persones diagnosticades amb diabetis. Una dieta més saludable i una activitat física més gran poden ajudar, però moltes persones amb l'afecció també necessiten injeccions regulars d'insulina, la principal hormona que regula el sucre.
Per administrar aquest medicament d'una manera menys invasiva, els investigadors d'ACS Applied Bio Materials han informat sobre un prototip de pegat carregat d'insulina que s'adhereix còmodament a l'interior de la galta d'una persona.
Espanya és el segon país d'Europa amb més prevalença de la diabetis, amb alguna cosa més de 5 milions de persones patint-la, ja sigui perquè els seus cossos no produeixen l'hormona (tipus 1) o no responen bé al que produeixen (tipus 2). Les persones prenen insulina principalment injectant-se o tenen bombes semipermanents implantades. Aquests mètodes són invasius i incòmodes, i requereixen una eliminació segura d'agulles o de risc biològic i condicions estèrils.
Els investigadors han explorat altres maneres d'administrar insulina a través de la pell, com locions. Però la pell és una barrera massa bona i la medicació es mou lentament al cos. Al contrari, la membrana que recobreix l'interior de la boca és molt prima, aproximadament una quarta part del gruix de la pell, el que la converteix en un lloc potencial perquè les medicines ingressin fàcilment el corrent sanguini.
La investigació
És per això que un grup d'investigadors van voler veure si un material que havien desenvolupat prèviament, una estora de fibra de polímer que s'activa amb la calor per alliberar medicaments, podria adherir-se al revestiment de la galta i administrar insulina. Els experts van amarar primer petits quadrats d'una estora de nanofibres, fetes de fibres electrohiladas d'àcid poliacrílic, Beta-ciclodextrina i òxid de grafè reduït, en una solució amb insulina durant tres hores.
A més, l'equip va aplicar els pegats carregats d'insulina al revestiment de les galtes i les còrnies d'uns porcs. Escalfar el material amb un làser d'infraroig proper durant 10 minuts a 50 ºC va activar el material i va alliberar insulina en els dos tipus de membranes diverses vegades més ràpid que a través de la pell. A més, els investigadors van col·locar els pegats in vivo dins de les galtes de tres porcs insulinodependents.
El revestiment de les galtes no va mostrar irritació ni canvis visuals a causa de la calor del làser. Tan aviat com es va activar el material, els nivells de sucre a la sang dels porcs van disminuir. Simultàniament, els nivells d'insulina en plasma dels animals van augmentar, la qual cosa, segons els investigadors, és una prova de concepte que aquesta plataforma preliminar és eficient per portar la insulina al corrent sanguini.
Finalment, sis voluntaris humans van col·locar una versió placebo del pegat dins de les seves galtes i van dir que se sentien còmodes en un període probatori de dues hores. Els investigadors afirmen que el seu pròxim pas és realitzar més estudis preclínics del prototip en models animals.