A mesura que els runners van dominant la tècnica de la cursa, molts d'ells es posen el mateix objectiu: anar més ràpid. Però en un estudi publicat a la revista Current Biology, els investigadors mostren que accelerar podria requerir desafiar la nostra biologia natural.
En combinar dades de corredors monitorades en un laboratori juntament amb 37.000 curses registrades en rastrejadors d'activitat física portàtils, els científics van descobrir que la tendència natural dels humans és córrer a una velocitat que conservi la pèrdua calòrica, una cosa que els corredors que busquen reduir el temps dels seus quilòmetres han de superar.
El grup d'investigació, compost per científics de la Universitat de Queens a Ontario i la Universitat de Stanford a Califòrnia, ha estat estudiant la mecànica de córrer en laboratoris durant 15 anys, però fins ara no havia tingut l'oportunitat d'estudiar córrer en la naturalesa. "Vam poder fusionar els dos conjunts de dades per obtenir nous coneixements i combinar les dades portàtils més desordenades amb els millors experiments de laboratori per conèixer com corre la gent al món", afirma la coautora Jennifer Hicks, subdirectora de la Wu Tsai Human Performance Alliance de Stanford.
El que més va sorprendre l'equip va ser la consistència que van trobar en els conjunts de dades combinats. "Assumíem intuïtivament que les persones corren més ràpid en distàncies més curtes i després redueixen el seu ritme en distàncies més llargues", revela Jessica Selinger, investigadora de neuromecànica a la Universitat de Queens. Però aquest no va ser el cas. La majoria dels corredors analitzats van mantenir la mateixa velocitat, ja fos en una cursa curta o llarga de més de deu quilòmetres.
Des d'una perspectiva evolutiva, té sentit que les persones corrin a la velocitat que utilitzen la menor quantitat d'energia. Aquesta conservació calòrica és una cosa que s'ha observat en tot el regne animal. Però al món modern, les raons dels humans per córrer han canviat, i si l'objectiu és la velocitat, hi ha alguns trucs que els corredors poden posar en pràctica.
"S'ha demostrat que escoltar música a un ritme més ràpid ajuda a accelerar la freqüència dels passos, la qual cosa després pot augmentar la velocitat de cursa," assegura Selinger. A més, elegir companys de cursa més ràpids pot donar-te un impuls.
Selinger i Hicks esperen que tenir grans conjunts de dades d'aptitud física dels dispositius portàtils ajudi els investigadors a obtenir informació sobre les poblacions. "Pot observar les connexions amb l'entorn construït i l'accés als recursos de recreació i comença a superposar totes aquestes dades per comprendre realment com millorar l'activitat física i la salut de manera més àmplia", acaba afirmant Hicks.