L'ideal, quan desgraciadament emmalaltim, és que els metges siguin capaços d'adonar-se de què ens succeeix, però no sempre és possible. A vegades és senzill distingir símptomes de determinades patologies. A més, estar pendent d'ells pot fer més fàcil que es produeixi un diagnòstic precoç amb els avantatges que comporta.
Tanmateix, no sempre és possible que es puguin diagnosticar a temps perquè hi ha malalties que no donen la cara, que són asimptomàtiques o silents. A continuació en veurem algunes de les més importants.
L'anèmia
L'anèmia es produeix quan disminueix la concentració de glòbuls vermells i d'hemoglobina (proteïna que transporta l'oxigen) a la sang. Sol ser provocada per una dieta deficient, una malaltia, problemes a la medul·la òssia on es produeixen les cèl·lules sanguínies, una pèrdua de sang abundant, un embaràs o la menstruació.
Per detectar-la, és necessari realitzar una anàlisi de sang però hi ha una sèrie de símptomes que poden posar en alerta, com la sensació de cansament i debilitat, les palpitacions, sudoració i falta d'aire, o la pal·lidesa, particularment visible a les palmes de les mans, els llavis, les ungles, les mucoses de la boca i de la faringe.
L'hepatitis
L'hepatitis és una malaltia inflamatòria del fetge i pot tenir un origen infecciós (causat per un virus o un bacteri), immunològic (produït pels anticossos de la mateixa persona) o tòxic (abús d'alcohol, fàrmacs, drogues...). La més comuna és la d'origen víric, que dona origen a les hepatitis A, B, C, D i E, i pot transmetre's a través de l'aigua, la llet, alguns aliments, els fluids corporals o les relacions sexuals.
Els primers símptomes poden ser semblants a una grip: dolors musculars i d'articulacions. També pot aparèixer icterícia o color groguenc de la pell, a causa que la malaltia produeix una pujada en la concentració de bilirubina en sang. Un altre símptoma és l'orina fosca. És important tenir en compte que no totes les hepatitis són iguals ni tan perilloses, però estar alerta al principi pot evitar problemes futurs.
Alzheimer
Aquesta demència provoca la pèrdua gradual de neurones cerebrals i afecta, principalment, persones grans. A partir dels 65 anys seria important estar al corrent de símptomes com la pèrdua de memòria, els problemes amb el llenguatge o els canvis en el comportament i la personalitat.
Càncer
El càncer provoca que una cèl·lula normal del cos humà es transforma mitjançant un canvi en el seu ADN en una altra que té un comportament anormal i que resulta molt nociva, perquè es multiplica molt ràpidament i s'estén a altres zones de l'organisme produint un greu mal. Hi ha diferents tipus de càncer, aproximadament 200, i és una de les patologies més perilloses.
És difícil establir una llista de símptomes tenint en compte la gran quantitat de tipus que existeix, però és important tenir en compte alguns signes, com l'aparició d'un bony, un nòdul, una ferida o nafra que no cicatritza, un dolor persistent en el temps en alguna zona del cos o la pèrdua de pes no justificada.
Esclerosi múltiple
És una malaltia neurodegenerativa crònica que afecta el sistema nerviós, danyant la mielina, una substància que recobreix les fibres nervioses. És la patologia crònica més freqüent entre els adults joves europeus i afecta principalment dones. Al començament, els símptomes no són massa evidents, per això quan es descobreix, normalment porta anys present en l'organisme d'una persona.
Tenint en compte que és important tractar la malaltia en la seva primera fase, doncs es pot modificar l'evolució o reduir la progressió de la discapacitat, és important estar pendent de possibles símptomes com a pèrdua de força, fatiga i formigueig en les extremitats i dolor crònic en braços, cames i esquena, alteracions visuals i en l'equilibri, i dificultats de coordinació.