Entre els anys 2015 i 2025 van morir a Barcelona 682 persones que vivien o havien viscut al carrer, de les quals 204 van morir al ras, amb una edat de quaranta-nou anys de mitjana, trenta-quatre anys per sota de l'esperança de vida del conjunt de la ciutat. Aquesta és una de les conclusions que assenyala l'informe 'Viure al carrer mata. Persones en situació de carrer mortes a Barcelona 2015-2025', que ha presentat la Fundació Arrels aquest dimecres —en el marc dels deu anys de celebració dels actes de record a les persones que acompanya—. Segons l'estudi, gairebé dues de cada tres persones en situació de sense llar han mort abans dels cinquanta-cinc anys. A més, el 60% de la gent en situació de sensellarisme acaba morint al ras.
Des d'Arrels han advertit del fet que, entre les dones, la mitjana de l'edat de morir és de quaranta-cinc anys, cinc anys menys que entre els homes (cinquanta anys). Aquest és un fet "molt alarmant", ja que a Barcelona, l’any 2025, l’edat mitjana de defunció va ser de 79,9 anys en els homes i de 85,8 anys en les dones. És a dir, una mitjana global de vuitanta-tres anys, una diferència d’uns trenta anys en els homes i de quaranta anys en les dones, tal com recull l'informe. Tot plegat mostra que el carrer no és només la situació residencial d’aquestes persones, sinó que en molts casos és també el lloc on acaba la seva vida, tal com remarca l'estudi: el 60% de les persones que vivien al carrer també van morir al ras. En aquest sentit, la mort al carrer és gairebé vint vegades més freqüent entre les persones que viuen al ras que entre les que ja disposaven d’un allotjament.
"Aquest resultat evidencia fins a quin punt no disposar d’un espai residencial deixa la persona exposada fins i tot en els moments de més deteriorament", tal com subratlla Arrels a l'informe. Al mateix temps, que un 35% morís en hospitals o centres sociosanitaris mostra que "viure al carrer no equival necessàriament a estar completament desvinculat del sistema sanitari". D'aquesta manera, des de la fundació han afegit que el problema és també la "fragmentació" entre l’atenció sanitària, l’atenció social i l’accés a una alternativa residencial després d’un ingrés o davant d’un deteriorament greu de la salut.
Causes de les defuncions
Segons l'informe d'Arrels, les causes de mort reforcen aquesta lectura. Les causes mèdiques representen el 43% de les defuncions de persones que vivien al carrer, però tenen també un pes molt important la violència, les sobredosis i el suïcidi. Aquestes tres causes (agrupades en l'informe com a causes externes) representen conjuntament el 27% de les defuncions de persones que vivien al carrer. Entre les dones destaca especialment el pes de la sobredosi, mentre que entre les persones joves les causes externes concentren una part molt important de les morts conegudes. Segons declaracions recollides per l'ACN, la directora d'Arrels, Beatriz Fernández, ha manifestat que la mortalitat de les persones que viuen al carrer "no respon únicament al deteriorament de la salut", sinó també a les condicions d’exposició, violència i risc que comporta la vida a l’espai públic, "que ens són moltes", tal com ha insistit.