Les restes d'un mur ple de grafits i envoltat de vegetació, però encara amb una certa aura d'un temps més esplendorós són els únics vestigis visibles —ja que està prohibit entrar a l'interior— d'un complex que va viure temps molt millors. Es tracta del que en queda del Gran Casino de la Rabassada, un luxós espai de joc i també parc d'atraccions que va suposar un punt de trobada de la burgesia catalana a principis del segle XX, lligat al desenvolupament industrial i mercantil de Barcelona, per bé que en el terme municipal de Sant Cugat del Vallès —situat, amb tota lògica, a la carretera de la Rabassada, que travessa Collserola— que va tenir una vida tant curta com intensa. Com a casino, de fet, només va funcionar durant un breu període de poc més d'un any, mentre que com a parc d'atraccions es va anar esllanguint fins al tancament i posterior enderroc de la majoria d'edificis i estructures que en formaven part.
Aquest gran complex, oblidat durant dècades, va tornar a l'actualitat la primavera passada, quan va transcendir la intenció de l'actual propietat de posar-lo a la venda, un fet que va obrir un debat sobre els futurs usos possibles d'una finca de 10 hectàrees situada dins el Parc Natural de Collserola, circumstància que en limita els usos i que fins i tot podria obrir la porta a una adquisició pública. En tot cas, la història d'aquell complex recreatiu és una crònica del seu ascens i la seva caiguda, des de l'espai on les classes benestants presumien d epoder econòmic fins a les restes decadents del conjunt arquitectònic que encara ara es pot veure fugisserament des de la carretera de la Rabassada.
En aquest context arriba al mercat el llibre El Gran Casino de la Rabassada. Història d'un somni burgès (Viena Edicions, 2026), una edició revisada i actualitzada del mateix llibre publicat el 2011 de la mà de Pere Fàbregas i Margarit i Carlota Gómez i Compte, que ofereix una retrospectiva històrica d'aquell complex de joc i oci i explica les raons per situar-lo al mig de Collserola i les causes de la seva vida curta i llarga decadència. Els autors, tots dos especialitzats en la història local, apunten a la introducció la voluntat que l'obra ajudi "a entendre un fenomen com el sorgiment d'un complex d'oci burgès al mig de la serra de Collserola i la seva desaparició entre el bosc i la vegetació", apuntant, això sí, que en aquest relat, "encara queden multitud d'interrogants, que poden ser representats per l'enigmàtic somriure de les tres dames que emergeixen entre les ruïnes del Gran Casino de la Rabassada".
Una història curta però intensa
La història del Gran Casino de la Rabassada comença el 15 de juliol del 1911, tot i que no es tracta d'un complex nou, sinó de l'ampliació dels preexistents Hotel-Restaurant i Cercle d'Estrangers i la seva habilitació com a local de joc. Emperò, aquell lloc on "es jugaven i es perdien quantitats importants de diners" només va durar un any, ja que va ser clausurat el 1912. Això sí, la resta de serveis, com ara restaurant, teatre i el parc d'atraccions va continuar oferint serveis fins a mitjan dècada dels trenta, però amb un declivi cada cop més evident. Durant la Guerra Civil l'espai va ser saquejat i acabat el conflicte bèl·lic, la mateixa propietat va optar per enderrocar els edificis i vendre els materials encara aprofitables per a la construcció.
Aquesta vida curta va venir marcada, d'una banda, per la mateixa ubicació del complex, en un espai natural molt apreciat, però allunyat de la ciutat, tot i que connectat ple tramvia, i d'una altra, del fet que el Casino mateix va ser víctima dels corrents contraris al joc, una normativa inicialment poc clara en la matèria que va acabar amb la prohibició efectiva dels jocs d'atzar el 1912 i també d'una mala gestió empresarial, on la inversió original no va ser coberta per les expectatives d'ingressos, tot i que el principal promotor del casino, Josep Sabadell i Giol va recórrer a tots els seus contactes i influències per salvar-lo i mai va perdre l'esperança de reobrir-lo, raó per la qual es van mantenir durant anys la resta de serveis.
"Una saleta discreta" pels suïcidis?
El Gran Casino de la Rabassada. Història d'un somni burgès descriu amb detall la història de tot el complex i para atenció a algunes anècdotes que envoltaven aquest espai dedicat als jocs d'atzar. La més coneguda, perquè entra en el capítol de les llegendes urbanes, és la suposada sala per a facilitar el suïcidi a aquelles persones que havien perdut més diners del compte, ja que la ruleta va fer perdre autèntiques fortunes familiars. Els autors ho narren així: "I encara que el suïcidi d'alguns d'aquells perdedors burgesos no estigui comprovat documentalment (només n'hi ha testimonis orals), segons la llegenda que corria, el Casino disposava d'una saleta discreta perquè els qui havien perdut diners i honor es poguessin suïcidar discretament". "No hi ha cap evidència constatable d'aquest fet, tot i que s'ha anat repetint constantment", afegeixen Fàbregas i Giménez.
Llegendes urbanes a banda, el fet és que el Gran Casino va tenir, com a sala de jocs una vida ben curta seguida d'una llarga agonia que l'ha portat a la situació actual, on ja només el mur de la carretera recorda que allà, un cop, va haver-hi un centre de luxe que representava el poder de les classes benestants barcelonines. I entre els interrogants que planteja la seva història, el més interessant no té a veure amb el passat, sinó amb el futur. "Creiem que seria desitjable que aquest indret no perdés la memòria d'allò que va ser, i que s'hi trobés un ús que fos respectuós amb el seu passat". Aquestes són les paraules dels autors que tanquen aquesta edició revisada del llibre. Tant de bo es facin realitat.
Imatge principal: Grup d'homes a la sala de joc del Gran Casino de la Rabassada, cap el 1910 / Foto: Col. Roisin / IEFC - Viena Edicions