Males notícies, altra vegada, pel català. Les situacions de discriminació lingüística a Barcelona van créixer prop d'un 50% el 2025. Segons les dades de l’Observatori de les Discriminacions a Barcelona (ODB) es van registrar 284 situacions de discriminació per ús del català, sent ja el segon motiu discriminatori a la capital de Catalunya, només per darrere del racisme i la xenofòbia, que es mantenen per vuitè any consecutiu com el primer motiu, amb 348 casos. En total, es van registrar 1.265 situacions de discriminació el 2025 a Barcelona, un 14,8% més que l’any anterior. El cap del Departament de Drets i No Discriminació de l'Ajuntament, Jaume Muñoz, ha explicat que el fet que hagin augmentat els casos registrats, respecte dels 265 del 2018, "no és que a la ciutat visqui un augment exponencial de les discriminacions", sinó que "també es pot entendre hi ha millors eines per detectar-les".
La discriminació per l'ús del català és un dels motius discriminatoris que més han crescut —del cinquè al segon—, sobretot a través de situacions motivades per exigències de canviar el castellà per rebre atenció, manca de documentació en català o denegacions de servei en gestions quotidianes. Muñoz ha definit la discriminació lingüística com el fet "d'adreçar-se en llengua catalana i no rebre resposta per motiu de la llengua emprada" i, segons l’informe, les persones afectades intentaven fer accions quotidianes en català, com demanar un servei en un bar o restaurant, fer una gestió mèdica o renovar documentació. Així, les entitats privades són el principal focus d’aquest tipus de discriminació, tot i que, també es donen a través de les administracions o els cossos de seguretat. Com va explicar la setmana passada El Nacional, una denúncia per discriminació lingüística va acabar amb la suspensió temporal d'un guàrdia urbà de Barcelona.
En aquest sentit, l'Ajuntament defensa que ha incorporat clàusules a la contractació pública, ha realitzat una campanya informativa a 850 comerços i restaurants de Gràcia i ha inspeccionat establiments de la Rambla. Així mateix, l'informe recalca que s'avança en la inclusió de requisits lingüístics als processos de selecció de la plantilla de Transports Metropolitans de Barcelona (TMB). Aquesta sèrie de polítiques van en la mateixa línia que les recentment anunciades en àmbit nacional, com que les empreses de busos interurbans hauran de garantir l'atenció en català.
Racisme i xenofòbia, el principal motiu de discriminació
El principal motiu de discriminació, però, és el racisme i la xenofòbia amb 348 casos denunciats, sobretot, contra persones de l’Amèrica Llatina (113) i de racisme antimusulmà (92). La coordinadora de l’Oficina per la No Discriminació (OND), Berta Andrés, ha concretat que l’Administració pública és el principal agent discriminador en els casos de racisme. Segons Andrés, prop d’un terç d’aquests casos tenen lloc a l’espai públic, com carrers, parcs i places i les formes de racisme més freqüents són el discurs discriminatori i d’odi i les agressions verbals, tot i que també hi ha un nombre important d’agressions físiques. A més a més, la segona tinenta d’alcaldia, Maria Eugènia Gay, ha alertat que "darrere d’aquestes xifres hi ha moltes altres situacions que no arriben a denunciar-se".
L’Ajuntament ha recordat les dades de l’Enquesta de Relacions Veïnals i Convivència (ECAMB) del 2024, feta a 3.183 persones, en què el 31,7% de la població de Barcelona afirma haver patit discriminació, mentre que el percentatge arriba al 58,21% entre les persones que s’autoidentifiquen com a racialitzades, al 55,40% entre la població negra i al 53,98% entre les persones LGTBI. Segons el consistori, les dades reflecteixen “un clar patró de discriminació múltiple”, en què el gènere actua com “un factor agreujant”. De fet, en l’àmbit de la salut les dones en són les principals afectades. L'LGTB-fòbia, per la seva banda, ha arribat un màxim històric de 228 casos davant els 112 del 2019 i l’increment es concentra sobretot en la gaifòbia i la transfòbia.
Discursos d’odi a les aules
L’informe d’enguany posa el focus en el discurs d’odi i en el seu impacte en els joves i l’àmbit educatiu. Segons el document, les entitats de la Taula d’Entitats amb Servei d’Atenció a Víctimes de Discriminacions (SAVD) constaten “una creixent preocupació” de la comunitat educativa davant l'augment d'actituds discriminatòries i la defensa d'ideologies d'extrema dreta entre alumnat i professorat. L’informe també apunta que la informació que rep l’alumnat per internet “sense cap escrutini” provoca “un grau important de desinformació”. Entre els efectes, cita l’augment de la polarització social i el foment de l’odi a grups minoritzats. La tinenta d'alcaldia ha advertit que “determinats discursos que qüestionen drets i llibertats fonamentals estan guanyant cada vegada més espais i intenten normalitzar actituds que alimenten la discriminació i la divisió social”.