Al carrer Bailèn de l’Eixample de Barcelona, costat Besòs i entre els carrers Diputació i Consell de Cent, s’aixeca un dels edificis més imprevistos de la ciutat, un immoble amb una façana que recorda un temple de factura clàssica grecoromana i que amaga al seu interior un teatre de més de 300 localitats, a més de diverses sales de treball i una sorprenent capella. Es tracta del Taller Masriera, un antic taller artístic de pintura, escultura i orfebreria que durant anys va ser un dels espais més opacs de la ciutat, amb l’accés al seu interior vedat malgrat el sorprenent interès que causa en qualsevol vianant que s’hi fixi mínimament, però al qual l’espera un futur com a equipament de barri un cop l’Ajuntament de Barcelona el va adquirir l’estiu del 2020.
El misteri ha envoltat durant dècades aquest immoble, fins al punt que durant molts anys entre el veïnat no se sabia ben bé que s’hi coïa al seu interior. Així mateix, estudiosos del parc de sales de teatre de la ciutat van trobar-se amb una barrera a l’hora d’intentar accedir a l’interior d’un edifici del qual es coneixia l’existència de la sala de butaques i l’escenari. La tanca perimetral, amb reixes de ferro forjat rematades en punxes, amaguen un petit jardí que durant anys va créixer assilvestrat, augmentant encara més la sensació de misteri.
El teatre compta amb tres-centes localitats / Jordi Palmer
Catalogat com a bé cultural d’interès local, el Taller Masriera consta de planta baixa, dues plantes de pis i planta soterrani, amb una superfície de sòl de 1.356 m² i una superfície construïda de 1.861 m². Originalment, es va construir el cos central i posteriorment s'hi van afegir els annexos laterals, mantenint l'esperit neoclàssic de la construcció.
Una mica d’història
El Taller Masriera va ser construït l’any 1882 a partir d’un projecte de l’arquitecte Josep Vilaseca i Casanovas -autor de l’Arc del Triomf i la Casa dels Paraigües de la Rambla-, per encàrrec dels germans Masriera, en un moment de plena expansió de l’Eixample. La seva façana, d’estil neoclàssic i amb columnes rematades amb capitells corintis conforma l’entrada a un improbable temple grecoromà, malgrat que l’objectiu inicial de l’immoble era funcionar com a taller de pintura, escultura i orfebreria. De fet, aquest ús artístic és el que va justificar-ne el disseny de la façana principal, amb la intenció d’esdevenir un temple d'art, és a dir, un centre artístic.
Als anys vint del segle passat és quan s’incorpora el teatre, amb tres-centes localitats, on sota el nom de sala Studium hi actuava la companyia Els Belluguets, a més d’acollir estrenes d’altres companyies. Després del parèntesi de la Guerra Civil, es reprèn l’activitat teatral en convertir-se en la seu de la societat teatral Club Helena, que va incorporar-hi també sessions de cinema.
La capella. El Taller Masriera va tenir una funció religiosa a partir dels anys cinquanta del segle passat / Jordi Palmer
Als anys cinquanta és quan comença l’època de foscor, quan l’immoble passa a mans de l’entitat catòlica Centro Social de Actividades Culturales y Religiosas i s’hi instal·la una comunitat de religioses de la Companyia del Sagrat Cor, que manté l’edifici tancat al públic i sense gaires connexions amb l’exterior, tot i que durant un temps funcionava com a punt de recollida de roba de segona mà. Des de l’any 2009, l’immoble era propietat de la Fundació Privada Pere Relats.
Futur equipament
El juliol del 2020, l’Ajuntament de Barcelona va anunciar l’adquisició de l’immoble amb l’objectiu de convertir-lo en equipament ciutadà, tot i que més d’un any després, com es va poder veure en la darrera edició de la mostra d’arquitectura Open House, encara no s’havia actuat a l’interior del local més enllà de simples feines de neteja i manteniment.
L’adquisició es va tancar a través d’una permuta amb una finca municipal del carrer Llacuna (districte de Sant Martí) amb la Fundació Pere Relats, una entitat sense ànim de lucre d’ajuda i assistència a les persones grans o que no es poden valer per elles mateixes, i que han estat els últims propietaris privats de l’immoble. El mateix ajuntament va admetre, quan va donar a conèixer la compra, que aquesta s’havia pogut realitzar “després d’anys de seguiment, contactes i converses”.
Una de les àmplies sales dedicades a la creació artística / Jordi Palmer
De moment, l'edifici està pendent d'una rehabilitació que permeti dedicar-lo a uns nous usos encara no concretats. El que si sembla clar és que l'immoble ha deixat enrere els seus anys de misteri i es convertirà en un espai obert a la ciutadania, que podrà sentir com a seu aquest centenari temple neoclàssic. Prou de misteris.
Imatge principal: La imponent façana principal, amb columnes amb capitells corintis / Jordi Palmer