El bust creat per Rossend Nobas que coronava La font d’Hèrcules de Gaudí als jardins del Palau de Pedralbes ha estat restaurat per la direcció d’Arquitectura Urbana i Patrimoni de l’Ajuntament de Barcelona, i s’ha cedit al Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) perquè formi part de l’exposició Gaudí, que s’inaugurarà el proper dia 18 de novembre i que proposa una revisió completa de la trajectòria de l’arquitecte. Serà el moment en què el públic podrà veure una peça que durant molts anys s’havia donat per desapareguda, i que es va trobar casualment el maig del 2021 al magatzem de la col·lecció d’Art Públic municipal del centre de manteniment Josep M. Serra Martí a Canyelles, on va ser identificada pel fotògraf Pere Vivas. Un cop acabada l’exposició, la peça passarà a formar part de la col·lecció del museu.
El bust, que duu la data de 1884, és obra de Rossend Nobas, un dels escultors catalans més importants de finals del segle XIX. Nobas va ser també l’escultor-retratista dels Güell, i és autor, entre moltes altres obres, de Torero ferit, actualment al Museu Nacional, i dels bustos de Cervantes, Milton i Dante que coronen la façana de la Fundació Tàpies, el Monument a Rafael Casanova a Barcelona o L’Aurora, la quadriga daurada que corona la cascada del Parc de la Ciutadella.
El bust en el seu emplaçament original a la font dissenyada per Gaudí / Càtedra Gaudí
El bust és de notables dimensions: té unes mides de 103x67x46 i un pes aproximat de 476 quilograms, i està esculpit en gres vermell tipus Buntsandstein. Representa un rostre masculí barbat d’inspiració barroca coronat per un casc que té com a motius el segon treball d’Hèrcules: la mort d’Hidra de Lerna, un monstre aquàtic en forma de drac policèfal que habitava a la font d’Amimone, una de les entrades a l’inframón. Les representacions que es poden detallar al casc són: al frontal i visera, l’episodi de l’arribada de Posidó en el seu carro en forma de petxina tirat per cavalls marins conduïts per tritons i clavant el seu trident a terra; en la coronació i part posterior, l’Hidra, que en la visió frontal presenta la forma d’un rostre masculí, possiblement Nereu; i als laterals, Iolau amb la seva torxa, el mateix Hèrcules amb el seu garrot, una figura potser femenina, diversos caps ja tallats d’Hidra, dofins i altres animals marins
Substituït per Calígula
Pel que fa a la Font d’Hércules dels Jardins del Palau de Pedralbes, aquesta va ser restaurada l’any 1983 per l’arquitecte municipal Ignasi Serra després de molts anys en estat d’abandonament. L’any següent, i com que no es disposava del bust original, es va col·locar el que actualment corona la font, una representació de Calígula que prové dels soterranis del Palau de Pedralbes.
Imatge principal: El bust, restaurat / Pere Vivas_Triangle