Sant Jordi és el patró de Catalunya de manera oficial des de l’any 1456, quan les Corts Catalanes, reunides a Barcelona, van decretar que el 23 d’abril, data en que suposadament va morir el sant l’any 303, fos festa “a qualsevol ciutat, vila o lloc del Principat de Catalunya”. De fet, la festa ja se celebrava a tot Catalunya des de principis dels segles XV, així com a la resta de territoris de la Corona d’Aragó, però el patronatge el va resignificar i, amb el pas dels segles, la diada del 23 d’abril ha pres un caire de festa alhora religiosa, cultural, cívica i patriòtica, amb l’intercanvi de roses i llibres com a principals exponents.
🌹 Sant Jordi 2025 a Barcelona i Catalunya, DIRECTE | Signatures, parades i llibres recomanats
En aquest context, no és d’estranyar que l’edifici que representa el poder polític català, el Palau de la Generalitat de la plaça de Sant Jaume de Barcelona, sigui un espai on aquest sant té una significació molt especial. De fet, al mateix Palau hi ha una cinquantena de representacions del sant, a més de la capella de Sant Jordi, una obra cabdal del gòtic flamíger a Catalunya. Sant Jordi, a cavall o sense, però sempre matant el drac, és omnipresent al Palau de la Generalitat, amb escultures en diversos punts com la galeria gòtica, la mateixa capella, el Saló de Sant Jordi i el Pati dels Tarongers. Ara bé, dos dels sant Jordis més emblemàtics són els situats a les façanes, perquè a més de la seva importància artística, estan a la vista de tothom i no cal entrar al Palau per gaudir-los.
El sant Jordi de Sant Jaume, obra de la Renaixença
La façana principal del Palau de la Generalitat és una obra del renaixentista edificada entre 1597 i 1619, obra de Pere Blai, però l’estàtua eqüestre de sant Jordi que la presideix és molt posterior. En origen, la façana no incloïa cap estàtua ni tampoc la balconada, però un cop oberta la plaça de Sant Jaume entre 1820 i 1823, que va suposar l’enderroc de l’església del mateix nom, la façana del Palau de la Generalitat va guanyar presència, ja que ara s’obria a una plaça i no a un carrer com fins a aquell moment. En aquell marc, es va incloure la balconada i una fornícula, que va quedar buida durant més de quaranta anys.
El 1856, la Diputació de Barcelona, que tenia la seu al Palau de la Generalitat, va convocar un concurs per dotar la façana d’una escultura de sant Jordi. El guanyador va ser l'escultor tarragoní Andreu Aleu i l’obra, feta amb marbre de Carrara, es va executar entre el 1864 i el 1872. A més, té la particularitat de ser una estàtua que encarna els valors patriòtics de la Renaixença en una façana renaixentista. D’inspiració romàntica, l’estàtua reflecteix el moment del combat entre sant Jordi i el drac, amb el cavaller, espasa en alt, prest a donar mort al símbol del mal, que encara es resisteix a una escomesa que serà mortal.
El sant Jordi del carrer del Bisbe, obra gòtica
Al carrer del Bisbe, situat al lateral mar del Palau de la Generalitat hi ha una altra representació del patró de Catalunya que, tot i no ser tan visible, de fet té més valor per la seva antiguitat i caràcter. Cal recordar que encara que la façana de la plaça Sant Jaume es percebi com la principal del Palau, la façana monumental més històrica és la que dona al carrer del Bisbe, ja que es va construir a principis del segle XV de la mà de Marc Safont en la configuració original del recinte i que ha esdevingut una bona mostra del gòtic civil català.
Pel que fa al sant Jordi, corona aquesta façana un impressionant medalló amb la imatge del sant a cavall matant el drac, en aquest cas, just en el moment en que travessa la bèstia amb una llança avui desapareguda, i amb la princesa situada just al costat, però en forma de gàrgola. És obra de l’escultor Pere Joan, realitzada entre 1418 i 1419 i, segons la tradició, va ser un encàrrec que va satisfer tant les autoritats de la Generalitat, que li van acabar pagant el doble del preu convingut. Aquest sant Jordi, a més, porta un elm molt particular, que li envolta tot el cap, de manera que s’ha guanyat l’apel·latiu popular de sant Jordi astronauta.