L’entitat Acción y Comunicación sobre Oriente Medio (ACOM), que es defineix a si mateixa com a “grup de referència de la societat civil espanyola que lluita contra la discriminació antisemita i la fustigació contra l’únic estat jueu”, ha presentat, amb data del 24 de febrer, un primer recurs contenciós administratiu contra el decret d’alcaldia S1/D/2023-81, del 9 de febrer, pel qual l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, va trencar relacions amb l’Estat d’Israel i va suspendre temporalment l’acord d’agermanament de la capital de Catalunya amb les ciutats de Tel-Aviv i Gaza, signat el setembre del 1998 i impulsat en aquell moment per l’alcalde Clos.

Segons recull un comunicat d’ACOM del mateix divendres 24 de febrer, aquesta entitat hauria aconseguit anul·lar 86 acords institucionals, deu dels quals refrendats per tribunals superiors de justícia i pel Tribunal Suprem, amb sentències que han incidit en la “inconstitucionalitat i il·legalitat d’unes mesures excloents que vulneren el marc comú de convivència". De fet, ACOM ja va advertir a principis de febrer que emprendria accions legals contra Colau i l'Ajuntament de Barcelona "per la seva discriminació antisemita" arran de la suspensió de l'agermanament de Tel-Aviv amb la capital catalana. En aquell moment, ACOM va denunciar que "l'Ajuntament de Barcelona culmina la seva deriva i porta Barcelona a la màxima expressió del sectarisme i la discriminació, convertint-se en la ciutat més obertament antisemita d'Europa".

Triple derrota de Colau

En tot cas, aquesta entitat s’ha esperat a la celebració del ple del mes de febrer, on Colau va patir tres severes derrotes amb relació al boicot a Tel-Aviv, abans de fer el pas d’emprendre accions legals. Cal recordar que el ple ordinari va rebutjar, en primer lloc, la iniciativa ciutadana defensada per la plataforma Prou impunitat, que defensa el trencament de relacions, i, en segon lloc, va aprovar una proposta del PSC per censurar la decisió de Colau de trencar l’agermanament amb la ciutat israeliana de manera unilateral. La tercera derrota de l’alcaldessa va ser en el marc del ple extraordinari, on, un cop més, el ple municipal va rebutjar les polítiques de boicot a Tel-Aviv i Israel. Això sí, cap de les tres votacions té efectes vinculants, de manera que el decret d’alcaldia que suspèn l’agermanament continua en vigor.

Cal recordar, així mateix, que durant el ple extraordinari, la líder de Valents, Eva Parera, també va obrir la porta a emprendre accions legals, ja que va demanar “l’informe jurídic que acompanya el decret d’alcaldia” amb la intenció d'“assentar les bases per un futur recurs per anul·lar el decret d’alcaldia”. De fet, va assenyalar que Colau “ha signat un decret que pot ser la base d'una demanda per possible delicte d’odi”.