Els noms de carrers d’una localitat reflecteixen la seva idiosincràsia i personalitat, però també l’orientació política de cada moment. A Barcelona això és ben visible en molts aspectes, ja que al llarg dels últims dos-cents anys hi ha hagut canvis provocats pels canvis de règim, que han tingut implicació no només en els noms dels carrers, sinó també en la llengua que s’ha fet servir. Recordem, per exemple, que el 1860 una Reial Ordre signada per la reina Isabel II ordenava el següent: ‘Se procurará que en las capitales y poblaciones donde se conserve todavía el uso de algunos dialectos, se reduzcan todos los nombres de las calles á lengua castellana’.

Ja al segle XX, els noms dels carrers han experimentat canvis ideològics a mesura que canviaven els règims polítics, amb moments àlgids amb la dictadura de Primo de Rivera, l’adveniment de la segona república espanyola, la dictadura franquista i l’actual etapa democràtica, on els canvis no s’aturen, d’una banda, amb l'orientació de feminitzar els noms de carrers, que comprenen una majoria de noms dedicats a homes, i de l’altra per deixar enrere els foscos vestigis del nomenclàtor que encara queda de les etapes dictatorials de Primo de Rivera i de Franco. Exemples recents són els canvis de l’avinguda Príncep d’Astúries pel de riera de Cassoles, o el del passeig Borbó pel passeig dels Quinze.

En tota aquesta onada de canvis n’hi ha de pendents, com les peticions de retornar el nom de passeig Nacional a l’actual passeig de Joan de Borbó, o la de canviar el nom de la Gran Via de Carles III per la ronda de les Corts. A totes aquestes peticions, cal sumar-hi una altra que té com a objecte una plaça central del districte de Nou Barris, la de Virrei Amat, situada al barri de Vilapicina i la Torre Llobeta, i que tot i que fa temps que està en desenvolupament, té aquest 2024 una especificitat que la singularitza, perquè els impulsors del canvi de nom reclamen que recuperi el seu nom original, el de plaça de Joan Salvat-Papasseit, precisament enguany, que se celebra el centenari de la mort del poeta i escriptor.

Plataforma veïnal canvi nom plaça Virrei Amat / Foto: Irene Vilà Capafons
Proposta de la placa que hauria de substituir les de l'actual plaça de Virrei Amat, recuperant el nom que aquest espai va tenir entre 1933, quan es va urbanitzar la zona, i el 1942, quan es va canviar per decisió de l'ajuntament franquista / Foto: Irene Vilà Capafons
Plataforma veïnal canvi nom plaça Virrei Amat / Foto: Irene Vilà Capafons
El 1959 va arribar el metro i va adoptar el nom de la plaça on s'ubicava i que va contribuir a la popularització i arrelament del nom de Virrei Amat. Originalment, formava part de la Línia II Sagrera-Vilapicina / Foto: Irene Vilà Capafons

Anem a pams. L’any 1933, quan es va urbanitzar la plaça, com a punt de connexió entre l’avinguda que portava fins al manicomi, actual avinguda de Pi i Molist, i el passeig de Fabra i Puig, l’Ajuntament de Barcelona li va atorgar el nom de plaça de Joan Salvat-Papasseit, en memòria del poeta, mort encara no feia deu anys, i que havia estat veí de la Font d'en Fargues, un barri proper a la plaça. No va ser fins a principis dels anys quaranta del segle XX que, en una onada de canvis de noms provocada pel règim feixista, es va decretar la substitució d’aquell nom pel que porta fins a l’actualitat, el de Virrei Amat -inicialment, Virrey Amat-. Més tard arribaria el metro, amb una estació que adoptaria el nom de la plaça i que incidiria en la popularització del nom.

 

Ara bé, en nom de la recuperació històrica, un grup de veïns de la zona ha decidit engegar una campanya que reclama el canvi de nom i la recuperació de l’inicial. Francesc Quintana és un dels principals impulsors de la iniciativa, a més de membre de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC-Nou Barris), una de les entitats que estan a favor del canvi de nom. En declaracions a ElNacional.cat a la mateixa plaça, Quintana apunta que la idea de demanar el canvi de nom “sorgeix de la consciència que hem tingut un grup de veïns del nostre barri, del nostre districte, de la necessitat de recuperar el nom històric que havia tingut sempre la plaça”.

Últim vestigi franquista a Nou Barris

Quintana, que recorda que al mateix districte ja s’han efectuat altres canvis de nom, com el del passeig de Borbó, actual passeig dels Quinze, apunta que la plaça es va rebatejar amb el seu nom actual per les “autoritats franquistes de l’època”, i aquest fet ja justifica la petició de canvi: “No ens agrada aquesta imposició, no tenim per què acceptar-la, no la volem i, per tant, tenim tot el dret a promoure aquest canvi”, assenyala, per afegir que la celebració del centenari del poeta “és una circumstància benvinguda i que conflueix cap aquí i que nosaltres la intentem aprofitar al màxim pels nostres propòsits”.

Plataforma veïnal canvi nom plaça Virrei Amat / Foto: Irene Vilà Capafons
La plaça Virrei Amat és un eix central del districte de Nou Barris, connectant els passeigs de Pi i Molist, Fabra i Puig i els Quinze, conformant un espai de centralitat amb estació de metro i el pas d'un important nombre de línies d'autobús / Foto: Irene Vilà Capafons
Plataforma veïnal canvi nom plaça Virrei Amat / Foto: Irene Vilà Capafons
Placa de la plaça Virrei Amat, un nom que desapareixeria del nomenclàtor barceloní si fructifica la campanya per recuperar el nom inicial, el de plaça de Joan Salvat Papasseit / Foto: Irene Vilà Capafons

Per la seva banda, Jordi Sànchez, membre de l'Arxiu Històric de Roquetes Nou Barris, que també és favorable al canvi de nom, assenyala que el motiu principal de la reivindicació és “la llei a nivell estatal de recuperació de la memòria històrica”, que fixa la premissa de “recuperar el que ens va robar una dictadura”. Sànchez insisteix, per això, que no es tracta d’una decisió només de “treure el nom de Virrei Amat per posar qualsevol altre nom”, sinó que es tracta de “recuperar el nom que ja tenia”, i afegeix un aspecte important: “A Nou Barris, l’únic nom que ens queda per recuperar és aquest”. Virrei Amat és, segons Sànchez i Quintana, l’únic vestigi franquista que queda al nomenclàtor de Nou Barris i aquest fet és un al·licient per demanar el canvi. 

Primer problema, ja existeix un passeig Salvat-Papasseit

Amb tot, la petició, que de moment es mou a nivell de carrer i ja prepara una recollida de signatures, ja es va trobar amb un primer escull quan es va portar la petició a la Comissió de Memòria Històrica del Districte de Nou Barris, on ja els van advertir de la dificultat del canvi pel fet que ja existeix un passeig Salvat-Papasseit a la Barceloneta. “Ens van dir que no volien duplicitats”, assenyala Quintana, que en tot cas apunta que “tenim l'avantatge que això és una plaça, per tant, no seria el mateix”. “La nostra premissa és la recuperació de la memòria històrica”, insisteix Sànchez.

En aquesta situació, els promotors del canvi de nom tenen clar que hauran de superar les reticències de la Casa Gran a duplicar noms i també un altre problema afegit, l’arrelament d’un nom que fa vuitanta anys que està vigent i que, a diferència d’altres, no ha suscitat històricament un rebuig popular. Amb tot, els impulsors es mostren “optimistes”. De moment, preparen accions al carrer per difondre la campanya i fer arribar la demanda pels canals pertinents a la Ponència de Nomenclàtor de l’Ajuntament de Barcelona aprofitant la celebració del centenari de Salvat-Papasseit. Com se sol dir, el ‘no’ ja el tenen, i ara els tocar lluitar pel ‘sí'

Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!