La plaça a Barcelona dedicada al creador de l'estelada està en un estat "deplorable", tal com ha denunciat la Fundació Reeixida. Ubicada al districte de Ciutat Vella, al costat del passeig Lluís Companys, la plaça Vicenç Albert Ballester no deixa de degradar-se, fins al punt que ni ha recuperat la placa identificativa. Després que la placa desaparegués el 2018, ara fa cinc mesos la van trobar a Wallapop i va augmentar la pressió sobre l'Ajuntament de Barcelona per restituir-la... sense èxit.
La Fundació Reeixida ha denunciat la situació a les xarxes socials, lamentant que "la plaça del creador de l'estelada Vicenç Albert Ballester no té la placa corresponent" cinc mesos després d'informar el consistori de tal cosa. A més, ha assenyalat que "està en un estat deplorable i sense cap mena de senyalització". "Aquest punt vital de la memòria nacional serà oblidat, entre brutícia i runes", ha expressat, en una publicació a Instagram amb imatges de l'estat actual de l'espai: brut, destrossat i, en definitiva, pràcticament abandonat.
Estirada d'orelles a tothom
L'entitat ha aprofitat per fer aquesta denúncia quan falten pocs dies perquè Òmnium Cultural hi faci la seva fira d'entitats, a pocs metres; i perquè, a pocs minuts caminant, l'independentisme "combatiu" faci els seus actes al Fossar de les Moreres. "Malament per la capital de Catalunya, i per tots els que ho permeten", conclou la publicació.
Vicenç Albert Ballester i Camps va néixer a Barcelona el 18 de setembre de 1872, a la plaça de Montcada, 5. Va estudiar la carrera de Marina, obtenint l'any 1894 el certificat de pilot mercant, fet que li permetia navegar com a capità. Però va deixar la marina per motius de salut, i es va establir al Masnou, on va participar en activitats polítiques del catalanisme. Com a membre del Foment Autonomista Català, va organitzar els actes de l'11 de setembre de 1908, en els quals va ser detingut i empresonat. El 1903 va fundar la revista La Tralla, i l'any 1915 va ser president de l'Escola Mossèn Cinto. Un cop acabada la Primera Guerra Mundial, l'any 1918, i com a impulsor del Comitè Pro Catalunya —difusor de l'esforç dels Voluntaris Catalans a la Gran Guerra—, va demanar a la Societat de Nacions (antecedent de l'ONU) que donés suport a la independència de Catalunya. En aquest comitè, va crear l'estelada. Des del 1924, va ser el darrer president d'Unió Catalanista. Va morir al Masnou el 15 d'agost de 1938.