La iniciativa de l’Ajuntament de Barcelona de rebatejar per un dia els noms de 153 estacions de Metro i FGC amb noms de dona ha estat una manera simbòlica i reivindicativa de sumar-se a les celebracions del 8 de març, dia de la dona, però també ha estat una manera més de visibilitzar la poca presència de les dones en l’àmbit del transport públic. Si a Barcelona actualment la proporció de noms de carrers, malgrat les campanyes de feminització, és aclaparadorament favorable als homes, que superen el 30% de noms de carrers per un 8,3% que correspon a les dones, pel que fa al nom de les estacions de Metro el patriarcat també s'imposa, amb més de trenta dedicades a homes davant de només set que porten nom de dona.

🟣 Vaga del 8 de març, DIRECTE | Manifestació a Barcelona i totes les mobilitzacions

Un repàs d’urgència a les estacions de les línies de Metro i les urbanes d’FGC, de l’L1 fins a l’L12 reflecteix només set estacions amb nom de dona, de les quals quatre són santes, dues reines, i només una formaria part del món civil, en concret, una propietària de terres. Pel que fa a les santes, tenen representació a les estacions de Santa Eulàlia i Santa Coloma (L1), Santa Rosa (L9) i Provençana (L10) —en referència a Santa Eulàlia Provençana. Les dues reines són Maria Cristina (L3) i Reina Elisenda (L12), mentre que la terratinent és Pubilla Cases (L5), un nom que, encara que molts ho desconeixen, fa referència a Josefa Casas i Clavell, pubilla de la família Casas i Clavell i propietària dels terrenys on ara s’alça el barri Pubilla Cases de l’Hospitalet de Llobregat. A aquests noms s’hi podria afegir, tot i que de manera compartida, el de Mundet (L3), dedicat a les llars del mateix nom impulsades pel matrimoni format per Artur Mundet i Carbó i Anna Gironella i Llobet —en la nomenclatura de l’època, Anna Gironella de Mundet.

Per part dels homes, en canvi, la llista és força més llarga —supera la trentena—, també amb presència de sants i reis i fins i tot terratinents, però també altres personatges com poetes, escriptors, industrials, polítics i urbanistes. Només cal repassar les línies una a una i surten els següents noms. 

  • L1: Rambla Just Oliveras, Rocafort, Urgell, Urquinaona, Fabra i Puig, Sant Andreu, Torres i Bages i Baró de Viver
  • L2: Sant Antoni, Bac de Roda, Sant Martí, Artigues-Sant Adrià, Sant Roc, Pep Ventura i Badalona-Pompeu Fabra
  • L3: Lesseps i el ja esmentat cas de Mundet
  • L4: Jaume I, Verdaguer, Joanic, Alfons X i Maragall (a més de l’estació d’enllaç d’Urquinaona, ja mencionada)
  • L5: Sant Ildefons, Ernest Lluch, Entença i Virrei Amat (a més de les estacions d’enllaç ja citades de Verdaguer i Maragall) 
  • L6: Sant Gervasi i Muntaner
  • L8: Ildefons Cerdà, Sant Josep i Sant Boi
  • L11: Torre Baró-Vallbona

Més enllà d'algun cas dubtós com el de Bon Pastor (L10), que és una advocació divina com ho són també Trinitat Nova (L1, L4 i L11) i Trinitat Vella (L1), el fet és que també en el camp de les estacions de metro la presència femenina és mínima.