Un 30 % dels joves barcelonins entre 15 i 34 anys, és a dir, pràcticament un terç, no parla mai català, mentre que només un 17,8% —menys d’un cinquè— l’utilitza de manera habitual. Aquestes dades són una mostra d’una nova reculada de la llengua pròpia de Barcelona extretes de l’Enquesta de la Joventut 2025, elaborada per l’Ajuntament de Barcelona i presentada aquest dimecres al matí per part del comissionat de Polítiques d'Infància, Adolescència, Joventut i LGTBI, Javier Rodríguez, que ha apuntat que aquestes dades s’han de prendre com un “punt de partida, no com un sostre” que ha de ser combatut amb polítiques “decidides i valentes” abordades des del consistori.
“Totes les dades vinculades als joves de la nostra ciutat ens diuen que la majoria entenen el català i el saben parlar”, ha afirmat el comissionat, que en tot cas ha titllat d’“inquietant” la radiografia sobre l'ús del català entre els joves a la ciutat. En aquest sentit, ha admès que l'ús va a la baixa i ha indicat que l'ús social del català és una tasca "pendent". Així, ha destacat que el predomini del català (17,8%) és inferior al del castellà (53,6%), unes dades "preocupants". Així mateix, Rodríguez ha destacat l'augment de l'ús del català en els àmbits laboral i acadèmic respecte al 2020, tot i que el castellà continua predominant en tots els contextos analitzats.
A més, es destaca que entre les persones de nacionalitat espanyola, l'ús del català com a llengua predominant s'eleva fins al 30% mentre que no ho és per pràcticament ningú de nacionalitat estrangera. Tot i predominar el castellà en tots els contextos analitzats, el català guanya pes en els àmbits laboral i acadèmic (23,5%). Amb els pares, només prop d'un 20% utilitza únicament el català per comunicar-s'hi. L'estudi és el resultat de 1.500 enquestes a joves residents a Barcelona realitzades entre setembre i novembre del 2025, un terç de zones de la ciutat amb renda baixa, un terç de zones amb renda mitjana i un altre terç de zones amb renda alta.
L’habitatge, “principal pressió vital”
Respecte a l'habitatge, Rodríguez ha assenyalat que és la "principal pressió vital" dels joves de la ciutat, un 37,7% dels quals viu amb els pares, un 60,4% entre 18 i 24 anys i un 17,9% de 25 a 34 anys, que assenyalen la manca de recursos i el preu elevat com a principals. En el cas dels joves que viuen de lloguer, un 21,6% dels quals comparteixen pis, un 54,1% ho fa per necessitat, però preferiria viure sense compartir, i un 30% ha tingut dificultats per pagar una mensualitat, més d'un 10% sempre o sovint. Pel que fa a la política, un 55,9% valora el seu interès per sobre del 5, en una escala del 0 al 10, i més d'un 40% es consideren esquerres, un 11,3% de centre, i més d'un 16% de dreta, si bé un 30,7% dels enquestats ha preferit no contestar.
Preguntats per alguns temes, l'adopció per part de parelles homosexuals és el que genera un consens més gran entre els joves, amb només un 8% en desacord, seguit pels problemes de violència masclista, el medi ambient i la immigració. Pel que fa a la situació socioeconòmica dels joves, al voltant d'un 60% de més grans de 24 anys té estudis universitaris, dels quals un 30% se senten sobrequalificats, i un 66,7% del total treballa, la gran majoria amb un contracte indefinit o ordinari, si bé un 33,6% afirma haver viscut situacions laborals precàries. La mitjana d'ingressos dels joves que viuen a Barcelona es va situar el 2025 a 1.200 euros, un 35% més que el 2020, i un 42,8% considera que forma part d'una classe social més baixa que els seus pares, un 28,3% igual i un 26,3% per sobre.