Un any més, la Platja del Bogatell de Barcelona tornarà a vibrar amb els Concerts de la Mercè d’Estrella Damm. La Casa Azul, Dorian, Oques Grasses, Da Souza, Joan Dausà, La Pegatina i The Gramophone Allstars Big Band actuaran el divendres 20 i del dissabte 21 de setembre en dues nits inoblidables de música a peus del Mediterrani.

Per sisè any consecutiu, l’Escenari Mediterràniament acollirà el divendres les actuacions de La Casa Azul (21.30h), Dorian, (23.30h) i Oques Grasses (1.30h). El dissabte serà el torn de Da Souza (21h), Joan Dausà (22h), La Pegatina (23.00h) i The Gramophone Allstars Big Band (01.00h).

Completant les actuacions de l’Escenari Mediterràniament, l’Antiga Fàbrica Estrella Damm proposa un complet programa d’activitats per a tots els públics amb més música, una silent disco, activitats per als més petits i gastronomia acompanyada de cerveses Damm.

Programació dels concerts de la Mercè 2019

Divendres 20 de setembre de 2019                         

21.30h La Casa Azul

23.30h Dorian

01.30h Oques Grasses

Dissabte 21 de setembre de 2019

21.00h Da Souza

22.00h Joan Dausà

23.00h La Pegatina

01.00h The Gramophone Allstars Big Band

Informació dels grups

La Casa Azul

"Podría ser peor", "El ­final del amor eterno", "Nunca nadie pudo volar"... Són algunes de les cançons que formen part de La gran esfera, el nou disc del projecte musical liderat pel productor Guille Milkyway. Nou disc? De fet, va preparar una primera versió el 2013, però és ara que Milkyway i els seus músics lliuren la de­finitiva. Triturant i reconvertint influències com només ell sap fer, Milkyway mira d'esborrar les fronteres entre indie i mainstream, i utilitza i manipula els estils més diversos en una mena de salt mortal que ofereix uns resultats addictius.

El més nou, després de gairebé vuit anys de silenci, d'una banda que ha estat una referència destacadíssima del pop i l'electropop, un invent d'un productor de sunshine pop que va trobar cinc integrants per a la seva banda i va començar a produir amb ells petites joies d'un pop gairebé perfecte. Ara, Milkyway reviu en el nou disc de La Casa Azul el seu amor pels sons disco i els emparenta amb les músiques urbanes del nostre temps. Això s'ha d'escoltar!

Dorian

Una de les bandes més representatives de l'escena indie barcelonina puja a l'escenari de la platja del Bogatell per celebrar una carrera llarga. Van néixer el 2004 lliurant un pop electrònic en castellà i contaminat de new wave. I aquest so els va acabar fent populars en una Barcelona que, en aquells anys, estava lliurada al rock, preferentment cantat en anglès. El 2018, van editar el seu últim treball ­fins ara: Justicia universal. Poesia, electrònica i uns missatges amb cert contingut polític han estat les constants en la trajectòria d'una banda que el 2018 va lliurar aquest Justicia universal, amb temes tan populars com “Noches blancas”, que, per cert, pren el títol d'un conte de Dostoyevski.

Oques Grasses

L'addicció a les xarxes socials, la difi­cultat d'acceptar-se un mateix, les crisis vitals... Tot ho trobareu en un disc que, sí, tracta temes seriosos mentre us arrenca un somriure. És el nou treball, el quart, dels Oques Grasses, una banda osonenca que s'ha fet especialment coneguda amb una fusió molt personal de reggae i pop, però que en aquest treball vol anar encara més enllà i s'obre a sons africans, música llatina, trap i ­fins i tot algunes bases electròniques. És Fans del sol, que presenten, en viu i en directe, a tocar del mar. Obriu bé les orelles quan escolteu el nou treball dels Oques Grasses: han tingut la col·laboració dels rapers valencians Zoo i del músic català de trap Lildami.

Da Souza

Potser ­fins ara els qui es referien a aquesta banda parlaven de promesa del pop, però ja fa temps que ho van deixar de ser per convertir-se en una de les propostes sonores més decididament interessants que ens han arribat des de Mallorca en els últims temps. Són autors d'uns temes delirants i divertits, tan elegants com impossibles de resistir... Els va donar nom Agustí Simó Da Souza, un mallorquí amb les arrels al Brasil que els músics van conèixer al Raval barceloní i, avisem, són la sensació més nova de l'escena del pop en català.

Integren la formació Lluís Cabot (veu i guitarra), Àngel Garau (bateria i veu), Xavier Hernández (guitarra i veu), Biel Stela (baix) i Guillem Portell (saxo alt, percussió i nou integrant del grup), que acaben de lliurar un nou disc titulat Futbol d'avantguarda. És un àlbum conceptual que parla sobre un personatge perdut en el temps i l'espai i que es basa en els apunts, diaris i poemes que, en morir el 2016, va llegar a la formació el poeta mallorquí i entrenador de futbol regional que dona nom a la banda, d'aquí que el títol complet del disc sigui Futbol d'avantguarda, somni i viatge d'Agustí Simó Da Souza.

Joan Dausà

Músic, actor, presentador i ­fins i tot... llicenciat en administració d'empreses. No és un home del Renaixement, però sí un músic que heu escoltat mil i una vegades amb la seva banda Els Tipus d'Interès (Jo mai mai) o potser als fi­lms Barcelona, nit d'estiu i Barcelona, nit d'hivern, per als quals va compondre les bandes sonores, una de les quals li va valdre un premi Gaudí.

Ara, Dausà truca a la porta per informar-nos que Ara som gegants, títol del seu nou disc. El nou disc de Dausà és un treball en solitari, sense Els Tipus d'Interès, que està ple de temes emotius i malenconiosos i que inclou col·laboracions de luxe com la de Santi Balmes, frontman de Love of Lesbian.

Dausà és també autor i una de les veus -juntament amb Santi Balmes i Maria Rodés- d’ “Una altra manera de viure”, la cançó de la campanya Mediterràniament d’enguany d’Estrella Damm, centrada en conscienciar a la societat sobre la necessitat de protegir el mar Mediterrani.

La Pegatina

Aquesta banda de Montcada i Reixach ens alegra la vida des del 2003 amb una música festiva, unes cançons energètiques i ballables que converteixen les seves actuacions en tot un espectacle. Els veurem un cop més fent el que han fet ja per mig món, de Mèxic a la Xina: interpretar una música eclèctica però sempre divertida que tira de rumba, ska, merengue o el que més convingui. Quinze anys (i una mica més) després de néixer, la banda s'embarca en el tour La ­fiesta más grande, que, després de Barcelona, els farà viatjar per mitja Europa. Bon viatge!

The Gramophone Allstars Big Band

I si busquem el punt de contacte entre els sons jamaicans dels anys seixanta (sí, reggae, però també ska i rocksteady) i la música negra nord-americana? Ho van pensar els integrants d'una formació nascuda el 2008 i dirigida pel saxofonista de la Bisbal Genís Bou. I la fórmula ha tingut un èxit espaterrant i ha convertit la formació original, un octet, en una big band de disset músics. Va passar amb Jazzmaica, el seu disc del 2014 el qual, ara, segueix Maraca Soul. Voleu escoltar un tema clàssic amb un arranjament sorprenent?

La formació acaba de fer 10 anys i ha editat un EP per celebrar-ho titulat The Reel In­fluence. Veniu a escoltar la banda en el seu concert de la Mercè. Sí, els músics són de primera, i també ho són les veus imprescindibles de l'extraordinària Judit Neddermann i de les germanes Kathy i Yolanda Sey. Us ho perdreu?