L'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB) ha publicat aquest dimecres un estudi en què exposa que el seguiment de la dieta mediterrània a la ciutat de Barcelona és baix o moderat. El text adverteix que un factor determinant en aquesta tendència és l'existència d'importants desigualtats socials, econòmiques i territorials en l'accés a una alimentació saludable en aquelles ciutats amb més de 100.000 habitants. Així, l’estudi mostra que l'adherència a una dieta àmpliament reconeguda pels seus beneficis cardiovasculars, metabòlics i mentals ha retrocedit a la capital catalana.
L’ICTA ha mesurat el seguiment de la dieta mediterrània mitjançant un índex compost per 20 elements que avaluen el consum de fruita, vegetals, carns vermelles, cereals, entre altres tipus d'aliments, i els compara amb recomanacions de consum saludable. Aquest es coneix com el MEDLIFE i, segons els resultats de l’estudi, se situa en un 8,12 sobre 20 punts de mitjana i és pitjor si es tenen en compte només les llars amb baixos ingressos i menors de 16 anys, ja que en aquests casos la puntuació és de 7,65 sobre 20.
La investigació s'ha dut a terme en el marc del projecte Pobresa Nutricional i de Salut a Barcelona (PANIS) i assenyala que factors com els ingressos, el gènere de la persona sustentadora de la llar i la presència de menors a la llar són determinants en el seguiment d'una alimentació sana i equilibrada. Tant és així que, quan una dona és qui sustenta una llar, l’adherència a la dieta mediterrània és superior. En canvi, quan el proveïdor principal és un home, l’alimentació empitjora. Pel que fa a l’edat, en els casos en què hi ha menors de 16 anys a càrrec, el risc d’un consum insuficient de productes saludables augmenta i es reflecteix una sobrecàrrega de responsabilitats que repercuteix en la qualitat de la dieta.
La butxaca, factor determinant
L’estudi de l’ICTA també evidencia el paper determinant de l'entorn social i territorial, ja que el context socioeconòmic i alimentari dels barris condiciona fortament els hàbits de consum. En aquest sentit, més de 140.000 barcelonins estan exposats a entorns d’alta vulnerabilitat alimentària. Les llars amb ingressos més baixos consumeixen menys verdures, ingredients per a sofregit i peix, especialment quan no hi ha menors a l'habitatge.
Per mesurar l’adherència de les llars en xifres, l’estudi analitza els diferents components de la dieta mediterrània a les llars urbanes de Barcelona. Els resultats mostren un alt consum en 'snacks', patates i vi, mentre que productes com la fruita, verdura, oli d’oliva, fruits secs, carn blanca, ous i lactis baixos en greix és més baixa. En un punt intermedi, la investigació situa les carns vermelles, begudes ensucrades, fibra, peix, dolços, llegums, sal, cereals i ingredients per a sofregit. En trets generals, moltes llars presenten un risc de no complir amb la dieta mediterrània, sigui per consumir pocs aliments saludables o per consumir massa carns processades, cosa que resulta contraproduent per a la salut.