El passatge de Frígola de Gràcia, a Barcelona, és un d'aquells racons singulars que donen identitat a aquesta vila. Es tracta d’una via tranquila que només té entrada pel carrer de Verdi a més d’un accés als Jardins del Mestre Balcells, que tanca al capvespre. Tot i que hi poden accedir cotxes i motos, es tracta en general d’un carrer pacificat que convida al repòs i a la passejada lluny del brogit de trànsit del carrer immediatament superior, la Travessera de Dalt.
De cop, però, el passatge s’ha hagut de mobilitzar davant la possibilitat que s’executi una expropiació prevista als anys setanta i que comportaria l’enderroc d’un immoble i el desnonament de les catorze famílies que hi viuen, o, com a mal menor, l’habilitació d’un túnel llòbrec de gairebé quaranta metres per sota dels habitatges existents. Tot plegat ha revoltat els veïns i la propietària del local directament afectat, un multiespai de creació que podria desaparèixer si es dugués a terme el projecte.
Una idea desfasada
L’objectiu del projecte és el d’unir el passatge Frígola amb el carrer de Cardener pel carrer de la Granja, una idea que provenia d’un PERI dels anys cinquanta, una època on els plans urbanístics es feien principalment per a facilitar el trànsit dels cotxes, sovint en detriment dels vianants i del patrimoni arquitectònic existent, però que al 2021 no sembla tenir raó de ser però que es manté vigent a la Modificació del Pla General Metropolità (MPGM) del 1976.
Al fons del passatge (foto superior) s'obriria un túnel que connectaria per l'altra banda en l'espai que ara ocupa la porteria de l'edifici (foto inferior) / Carlos Baglietto
“Aplicar aquest pla és tornar enrere en el temps”, apunten en conversa amb elNacional.cat, Maite Poch, veïna del passatge i Laura Callejas, propietària dels baixos del número 27 del passatge Frígola, l’immoble principalment afectat, on regenta un multiespai de creació anomenat ‘2estones’, on es fan activitats de caire cultural com dansa, teatre i d’altres.
De fet, segons expliquen les afectades, el pla de l’Ajuntament de Barcelona seria el d’enderrocar l’edifici per fer-hi “equipaments i habitatge social”, però això suposaria “una contradicció”, ja que la transformació passaria per “desnonar catorze famílies”, que haurien de marxar a viure en un altre lloc. En segon terme, el mateix consistori s’hauria obert a la possibilitat de mantenir l’edifici però obrint un túnel per comunicar amb el carrer Cardener obert a vianants però que també podria servir per a cicistes. Això comportaria un altre “desori”, amputar bona part del multiespai de creació i modificar la porteria de l’escala de veïns, tot plegat per fer un passatge llòbrec de 37,5 metres de llargada i com a màxim tres d’amplària, que hauria de salvar el desnivell de metre i mig existent entre el passatge Frígola i el carrer de Cardener i que, a més, estaria tancat per la nit. Tot plegat, un cau “de brutícia i inseguretat”.
També és contradictori que un ajuntament que prioritza la pacificació dels carrers i el bandejament dels vehicles privats de la via pública vulgui ara obrir un pas que “no demana ningú”, segons les veïnes, que compten amb el suport de les associacions de veïns del barri.
Al·legacions i signatures
Com a protesta davant aquesta situació, el passatge llueix un gran nombre de domassos i pancartes de queixa per aturar el projecte. A més, s’han presentat al·legacions, acompanyades de més de 2.000 signatures -com han seguit recollint-ne, a hores d’ara ja en porten més de 3.000-, exigint no només la retirada del projecte sinó també “la desafectació definitiva” de les finques, de manera que ja es pugui tancar el tema per sempre.
El projecte de túnel que uniria els dos carrers / Carlos Baglietto
Les al·legacions es van presentar al maig, després d’assabentar-se dels problemes no per comunicació de l’ajuntament sinó “a través de L’Independent’”, el mitjà local de referència al barri. Ara, els veïns esperen resposta a aquestes al·legacions, que haurien d’arribar “com molt tard al febrer”. L’esperança és que tot es resolgui amb “paralització i desafectació”.
La paradoxa, una allau d’expropiacions per salvar el barri?
El més paradoxal de tot plegat és que, segons expliquen Poch i Callejas, la reactivació del MPGM arriba en el context d’un pla de l’Ajuntament de Barcelona per “protegir el barri”. Arran del cas de les casetes d’Encarnació, el consistori es va comprometre a replantejar tota la política de protecció patrimonial del barri, però també ha fet que es tornin a posar sobre la taula fins a 73 expropiacions previstes en tot el districte en aplicació del MPGM de l’any 76.
El cas del passatge Frígola és només la punta d’un iceberg que inclou, segons va informar betevé el passat més de juny, l’expropiació de 31 locals i 42 habitatges existents i amb gent vivint-hi. Aquestes expropiacions es concentren en 12 punts i, sobre el paper, permetrien que l’ajuntament obtingués sòl públic per fer-hi zones verdes i per construir-hi habitatge protegit. A peu de carrer, però, el que es veu és un desori urbanístic que a dia d’avui, “no reclama cap veí”.
Imatge principal: Una pancarta reivindicativa dona la benvinguda al passatge / Carlos Baglietto