El 2023 és l’Any Domènech i Montaner, en commemoració del centenari de la mort del cèlebre arquitecte, autor entre altres obres cabdals del modernisme, del Palau de la Música Catalana; la casa Lleó Morera de la mançana de la discòrdia; l’editorial Montaner i Simon, actual seu de la Fundació Tàpies; l’Institut Pere Mata de Reus, i, sobretot, del recinte original de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, reconegut com a Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO l'any 1997 i obert a les visites des del 2014 després de la desafecció com a recinte hospitalari i d’una llarga i curosa restauració.
En pugna amb el Palau de la Música per ser considerada l’obra més representativa de Domènech i Montaner, l’Hospital de Sant Pau celebra l’any dedicat a l’arquitecte amb un seguit d’exposicions i actes diversos, entre els quals destaca la publicació d’un llibre que és un autèntic tresor a l’abast de tothom, un volum amb afany divulgatiu que reprodueix els plànols originals de l’hospital, una documentació que gairebé de forma miraculosa s’ha preservat en molt bon estat de conservació fins a l’actualitat, tot i tractar-se plànols centenaris fets en paper vegetal. Tota una documentació que no només va ser útil en el període constructiu, sinó que també ho ha estat durant els processos de restauració i que ara arriba al gran públic al volum Hospital de la Santa Creu i Sant Pau. El projecte i l’execució (Fundació Privada Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, 2022).
Cal tenir en compte que el recinte modernista de l’Hospital de Sant Pau va ser construït com a llegat del banquer Pau Gil i Serra, mort el 1896, que va deixar com a última voluntat al testament la liquidació de la Banca Gil i amb la meitat de l’import aconseguit, construir a Barcelona un hospital de beneficència amb la condició que el nom fos el de Sant Pau. La construcció es va dur a terme entre 1902 i 1930 a partir del projecte de Lluís Domènech i Montaner, continuat pel seu fill, Pere Domènech i Roura -autor d’obres com la Casa de la Premsa, l’Estadi Olímpic Lluís Companys i el Palau Nacional de Montjuïc-.
El recinte hospitalari, gestionat per l’Hospital de la Santa Creu, que va traslladar les seves dependències des de l’edifici ja obsolet del Raval, va començar a funcionar com a tal el 1930, i no va ser fins al 2009, amb la construcció d’un hospital modern, que va abandonar les instal·lacions del recinte modernista, que aleshores va poder començar una restauració integral que encara no ha acabat completament. Els plànols conservats van ser molt útils per a aquesta restauració, ja que amb el pas dels anys els usos sanitaris van desvirtuar completament l’obra arquitectònica original.
La sala dels tresors: El Dipòsit documental
Tot i que pràcticament tot el recinte modernista de l’Hospital de Sant Pau està obert a les visites, hi ha espais que no ho són, com oficines i equipaments. Un d’aquests llocs és el Dipòsit documental, un espai on es conserva tota la documentació històrica, no només de l’Hospital de Sant Pau, sinó també el de l’Hospital de la Santa Creu, amb originals que es remunten a 1401. Un equip d’ElNacional.cat hi ha pogut accedir en companyia de Miquel Terreu, arxiver de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, que apunta que en aquest espai es conserva documentació molt antiga, com “pergamins, llibres de malalts, protocols notarials i documentació d’herències i llegats” que es remunten als orígens de l’antic hospital del Raval.
Terreu, autor principal del llibre sobre l’obra de Domènech i Muntaner, assenyala que la conservació dels plànols originals “és una cosa molt excepcional”, i l’any dedicat a l’arquitecte ha estat “l’ocasió que hem vist per divulgar la riquesa d’aquesta documentació que conservem”. De fet, no s’està de mostrar algunes mostres de tota el que s’ha conservat, inclosa la caixa de fusta que conté tot el projecte original, amb llibres manuscrits pel propi arquitecte. A més, assenyala que utilitzar el paper vegetal servia per “poder fer còpies per distribuir entre proveïdors, industrials, obrers o qui fos”, per afegir que “normalment aquestes còpies es perdien, però en el nostre cas s’han conservat”. “Segons sembla, la junta constructora, els marmessors de Pau Gil, eren molt escrupolosos i ho conservaven tot per verificar que efectivament estaven complint amb el llegat testamentari”, afirma.
L’arxiver també explica que els plànols no només van tenir una primera utilització en l’etapa constructiva, sinó que també van ser molt útils en la rehabilitació: “Durant vuitanta anys aquest hospital ha funcionat com a tal i, per tant, l’assistència sanitària era el principal i en moltes ocasions s’havien de modificar o fer afegits o alterar pel que fos aquests espais, i es feia sense recança”. És a dir, si calia aixecar envans, o fer un altell en una sala de sostres alts, es feia, en una època, a més, en que el modernisme no estava tan ben valorat com ara. A més, “tampoc hi havia moltes fotografies de l’hospital abans que comences l'activitat assistencial” i, per tant, en el moment d’iniciar la rehabilitació, els plànols originals van permetre “recuperar elements que d’altra manera no s’hauria pogut”.
Des de fa deu anys, quan va acabar la gran rehabilitació per poder destinar alguns pavellons a entitats internacionals, l’Hospital de Sant Pau ha recuperat en gran part el seu aspecte original, tot i que, com assenyala l’arxiver, “hi ha pavellons que encara no estan rehabilitats, perquè és costós i complicat, ja que van quedar molt trinxats, fins al punt d’afegir elements que van posar en perill l’estructura de l’edifici”. Tant és així que la previsió de rehabilitació d’un sol pavelló és de “dos a tres anys”. De fet, dins la visita s’inclou la vista des de l’entrada d’un dels pavellons encara pendent de rehabilitació, on es pot constatar l’estat en que va quedar un cop desafectat com a recinte hospitalari.
Divulgar Domènech i Montaner
En tot cas, l’any dedicat a l’arquitecte ha de servir per divulgar l’obra d’un arquitecte que sovint ha quedat tapat per l’ombra allargada de Gaudí -cal recordar que l’Hospital manté una relació de veïnatge amb la Sagrada Família, dues construccions que es miren de fit a fit a través de l’avinguda Gaudí-. Per a Terreu, que òbviament es decanta per l’obra de Domènech i Montaner, el centenari de la seva mort ha de servir per “descobrir diverses facetes que potser no són tan conegudes, tots tenim present l’arquitecte modernista i potser també el professor d’arquitectura, però potser no tenim present el polític, erudit, arqueòleg, historiador…”
El vehicle per fer-ho serà també el mateix recinte modernista de l’Hospital de Sant Pau, que Terreu defineix com una “obra molt complexa, que tot i la seva bellesa i la seva estètica, que pesa molt a l’hora de percebre el disseny de Domènech, al darrere hi ha una racionalitat extrema, un treball impressionant de documentació, de disseny i totes les solucions que ell incorpora en aquest hospital, que en el seu moment eren novetats que tot just s'experimentaven a Centreeuropa o Estats Units i Domènech és capaç d’incorporar-les i embolcallar-les en aquesta estètica modernista que ens agrada tant”.
Les solucions que Domènech i Montaner incorpora a l'hospital, en el seu moment eren novetats que tot just s'experimentaven a Centreeuropa o Estats Units
El mateix Hospital de Sant Pau prepara altres esdeveniments relacionats amb l’any Domènech i Montaner, entre els quals diverses exposicions, una de les quals, recorda Terreu, servirà per oferir al públic “un tast d’aquests plànols, que els visitants puguin veure com es corresponen amb els elements que es van arribar a construir i com han permès en alguns casos reconstruir elements que si no s’haurien perdut”. I tot plegat, gràcies a documents centenaris en paper vegetal conservats gairebé miraculosament a través dels anys.
Imatge principal: Plànol original de Lluís Domènech i Montaner en paper vegetal del pinacle de l'edifici principal del recinte modernista de l'Hospital de Sant Pau / Foto: Montse Giralt