Els estudis geològics previs per a les obres de la línia L9 de metro de Barcelona ja assenyalaven el punt on s'ha produït l'esvoranc del Putxet com una de les zones més delicades del traçat. Així ho ha explicat l'Albert Ventayol, membre de l'Observatori del Georisc del Col·legi de Geòlegs, una entrevista a l'ACN. L'expert atribueix l'incident —amb el que se sap per ara— a una probable sobreexcavació provocada pel pas de la tuneladora en un punt on el subsol canvia sobtadament de granit a pissarra. També hauria contribuït la presència de sediments d'una antiga riera.
Ventayol afirma en declaracions a la citada agència que la tuneladora avançava per un terreny compost fonamental de granit fins que va arribar a un punt on el subsol canvia sobtadament a pissarra, un tipus de roca molt més tova. Aquest canvi de condicions hauria pogut provocar una sobreexcavació, és a dir, que la màquina hagi arrossegat més del previst i s'hauria generat una cavitat sobre el sostre del túnel. Aquest buit hauria anat obrint-se verticalment fins a provocar el col·lapse parcial del terreny en la superfície.
El geòleg remarca que aquest punt crític ja era conegut pels tècnics abans de l'inici de les obres. De fet, explica que durant anys es van dur a terme sondejos, assajos i estudis geològics de tot el traçat de l'L9, que van permetre identificar aquest indret com una zona "més delicada" per la transició entre diferents tipus de roca. També assenyala que durant el progrés de tota l'obra es monitoren els moviments del terreny i dels edificis per detectar qualsevol anomalia.
Així mateix, l'Albert Ventayol assenyala que per aquesta zona hi passava l'antic torrent de Cal Almirall, que s'unia amb el torrent del Maduixer en la riera de Sant Gervasi. L'expert sosté que “segurament no és la causa” de l’esvoranc, però apunta que els sediments tous que hi va deixar, juntament amb la presència d’aigua subterrània, poden haver facilitat que el col·lapse de terra s'obrís pas fins a la superfície.
Pel que fa a la reparació d'aquest esvoranc aparegut al pati d'una pizzeria del Putxet, de vuit metres de diàmetre i quatre de profunditat, el geòleg assenyala el sistema habitual consisteix a injectar formigó en la cavitat. Sobre això, explica que al cap de tres o quatre dies ja presenta una consistència superior a la del terreny original. Tanmateix, detalla que la decisió de permetre el retorn dels veïns que han estat desplaçats per seguretat dependrà sobretot que es comprovi que s'han acabat els moviments del terreny.
Una obra amb protocols estrictes i tècniques actuals: no és l'esfondrament del Carmel
Una altra font contactada per l'agència, el president de la Cambra de Contractistes d'Obres de Catalunya, Lluís Moreno, explica que el subsol de Barcelona està format per materials molt diversos i que això obliga a adaptar constantment la manera de treballar de la tuneladora. També defensa que les obres de la línia 9 disposen de protocols de seguiment molt estrictes. Així mateix, Moreno diferencia aquest esvoranc al Putxet de l'esfondrament que es va produir al barri del Carmel el 2005 i recorda que les tècniques constructives actuals permeten revestir el túnel pràcticament al mateix ritme que avança la tuneladora, per la qual cosa els riscos es redueixen.