L’actriu Emma Vilarasau (Sant Cugat del Vallès, 1959) no ha perdut l’oportunitat d’aprofitar el seu paper com a pregonera de la Mercè 2025 per posar el focus en la situació a Gaza i Palestina, amb un pregó tancat amb una crida explícita a assistir a la concentració prevista pel proper dissabte, “organitzada per la comunitat palestina de Barcelona i la Coalició Prou Complicitat amb Israel el dia 4 a les 12 del migdia”, recordant que “Barcelona sempre ha estat sensible a les injustícies, així que omplim els carrers una vegada més i compartim si més no la nostra impotència”. En l’espai solemne del Saló de Cent de la Casa Gran, Vilarasau ha volgut demanar un “desig de Festa Major: veure Netanyahu i tota la seva cúpula militar jutjats per crims de guerra i crims contra la humanitat davant d’una cort penal internacional”.
▶️ EN DIRECTE | Emma Vilarasau, sobre Gaza: “Estic cansada de sentir vergonya de pertànyer a aquesta Europa”
— btv notícies (@btvnoticies) September 23, 2025
#directebetevé
https://t.co/Hlq6PkdPpF pic.twitter.com/3tpLUSAGBn
Tot i l’arenga final carregada de complicitat compartida amb l’alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, Vilarasau ha aprofitat el gruix del seu llarg parlament en fer un elogi del teatre dibuixant un viatge vital per la relació de l’actriu amb Barcelona, advertint, això sí, que “quan parlo de Barcelona, parlo de la meva Barcelona”. L’actriu ha recordat com la seva relació amb la ciutat en l’època d’estudiant suposava també viure els grans canvis que la ciutat va experimentar amb la fi del franquisme, entre els consells de guerra a Els Joglars i la primera manifestació feminista. “Hi havia un esperit creatiu que recorria tota la ciutat”, ha recordat tot parlant de companyies com Comediants i Dagoll Dagom i, més tard, El Tricicle i La Cubana.
L’actriu s’ha emocionat especialment en el moment de parlar de Fabià Puigserver i les morts ocasionades per la Sida: “A finals dels vuitanta i inicis dels noranta Barcelona va patir una epidèmia de VIH que ens va arrabassar molts i molts companys, vam veure marxar amics i companys de professió i una por callada i profunda s’instal·lava en el món del teatre, van ser anys molt difícils, de molt de dolor i amb la pregunta: qui serà el següent?”, ha exclamat a un punt de la llàgrima Vilarasau per recordar que avui la Sida “és una malaltia crònica, però durant un temps va ser una sentència inapel·lable”.
Així mateix, Vilarasau ha fet referència a la crisi de l’habitatge, apuntant que “avui és absolutament inviable pagar un lloguer a Gràcia amb un sou d’actor, la ciutat pateix una falta absoluta d’habitatge i els sous no tenen cap mena de relació amb el preu del lloguer”. “Avui molts joves i no tan joves es veuen obligats a viure en una habitació, o a marxar de la seva ciutat”, ha apuntat, per lamentar que “és realment trist i inici de decadència” que una ciutat “foragiti els seus ciutadans”.
Crítica amb la catalanofòbia
Entre cites a obres en les que va actuar i records vitals, Vilarasau també ha fet esment de la situació de la llengua catalana a Barcelona, amb referència als casos de catalanofòbia que sempre han existit, fent referència a la seva participació en la recordada sèrie televisiva Nissaga de poder, “que va canviar la història de la televisió d’aquest país”. “La gent no n’és conscient del que ha costat mantenir la llengua, TV3 va fer molta feina”, ha dit la pregonera, per recordar que “el llenguatge de carrer que s’utilitzava a les sèries s’havia de cuidar molt”. “Ara us farà riure però passaven coses com que un actor no volia dir bústia perquè no l’entendria ningú, la gent diu buzón” ha explicat a tall d’anècdota, per afirmar que “ara fa mal quan veus situacions en que la gent no tolera el català, o li sembla poc internacional, o et demana que canviïs si no t’entenen”. “Potser si la gent sabés que aquesta llengua ha patit molt seria més comprensiva”, ha reblat.
Sintonia entre Barcelona i Manchester sobre Gaza
Com a prèvia al pregó, l’alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, ha presentat Vilarasau com “una de les grans actrius del nostre país” i, especialment, com “una de les artistes que millor s'enfada sobre l'escenari”, a més de recordar alguns dels seus papers teatrals i televisius més recordats. A més, en línia amb el final del pregó de Vilarasau, Collboni ha volgut mostrar també el seu suport a la comunitat palestina, expressant “unes paraules de rebuig contra el genocidi que s’està cometent a Gaza”. “Avui Gaza crema i Barcelona plora; Gaza crema i Barcelona denuncia els atacs inhumans; avui Gaza crema i Barcelona actua recuperant aquell districte 11 que va néixer amb Sarajevo”. “La ciutat avui està de festa, però durant la resta de l’any és una ciutat que es compromet amb les persones”, ha insistit Collboni.
Al seu torn, l’alcaldessa de Manchester, Bev Craig, que després d’una breu salutació en català, ha expressat el seu agraïment per ser “la primera ciutat anglesa convidada a la Mercè”. A més, ha destacat que les dues ciutats “estan unides pel seu passat industrial però també per les seves arrels i connexions culturals”. “Esperem que continuï enfortint-se en els propers anys”, ha exclamat Craig, per agrair a Collboni “el seu compromís amb Gaza”. “És més important que mai estar junts i Manchester donarà el seu suport per aconseguir que el món sigui un món millor”. Com sempre, al final del pregó ha esclatat un castell de focs i ha començat el Toc d’Inici a la plaça de Sant Jaume. La Festa de la Mercè 2025 ha començat!