Dia a dia va pujant el nivell dels embassaments del sistema Ter-Llobregat, que abasteixen a Barcelona i la seva àrea metropolitana, i també a Girona, i ara es troben al 18,87% de la seva capacitat, molt a prop del 19%, quan dimarts passat es trobaven al 18,38%. Segons la darrera actualització de l’informe dels embassaments de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA), els cinc embassaments que formen aquest sistema sumen un total de 115,60 hm³, quan el seu volum màxim és de 612,07 hm³. Fa un any, quan Catalunya també patia un episodi de sequera, acumulaven un volum 158,49 hm³ (25,89%), molt lluny dels 428,09 hm³ de fa cinc anys o els 462,19 hm³ de fa deu. El passat 25 de març, aquests embassaments van superar el 16% de la seva capacitat, mentre que al gener es trobaven al 15%.
Dels cinc embassaments, quatre (Sau, Susqueda, la Baells, i la Llosa del Cavall) tenen nivells inferiors, mentre que un (Sant Ponç) té més aigua que el mateix dia d’avui del 2023. Així, el pantà de Sau compta amb un volum de 10,51 hm³ (6,36%), molt a prop del valor que tenia fa un any (10,94 h, i el 6,62%), Susqueda té avui 52,96 hm³ (22,73%), molt lluny del valor en el 2023 (91,68%, que és el 39,35% de la seva capacitat; la Baells també té ara 27,91 hm³ (25%), quan fa un any tenia 28,23 (25,80%); la Llosa del Cavall acumula el dia d'avui 16,12 hm³ (20,15%) i fa 365 dies tenia 18,85 hm³ (24,82%) i, per últim, Sant Ponç compta amb 8,10 hm³ (33,22%) i fa un any en tenia menys, 7,79 hm³ (31,94%).
Les conques internes, al 18,06%
D’altra banda, l’estat dels embassaments que formen les conques internes de Catalunya (en aquest cas són nou pantans) s'han situat al 18,06% i 125,39 hectòmetres cúbics, creixent una mica respecte al 17,65% de la setmana passada. Cal recordar que el llindar d’emergència per sequera és del 16%, però el Govern ja va anunciar que no aixecaria l’estat d'emergència ni les restriccions que comporten fins que els embassaments no acumulin, com a mínim el 25% de la seva capacitat. El departament d’Acció Climàtica està a l’expectativa de veure com evolucionen les precipitacions durant la primavera, donat que, a les portes de l’estiu, una estació històricament seca, les reserves actuals seguiran sent insuficients per aixecar les actuacions d’emergència.
Els pantans de les conques internes segueixen igualment per sota de les xifres registrades l'any passat, quan estaven al 26,04% de la capacitat amb 180,86 hm³ d'aigua, tot i que es registra una tendència creixent les últimes setmanes fruit de les pluges i dels desglaços. Per embassaments, a més dels cinc anteriorment esmentats, el de Darnius Boadella es troba a l'11,70% de la capacitat; Foix, al 60,60%; Siurana, al 2,75%, i Riudecanyes està al 2,80%.
La conca catalana de l'Ebre
Per la seva part, l'estat dels embassaments que trobem situats al que anomenem la conca catalana de l’Ebre (rius Ebre, Segre, conca de la Noguera Pallaresa i conca de la Noguera Ribagorçana), que formen part de la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre (CHE), se situen al 51,65%, amb un total de 962,9 hm³ d'aigua, per sobre de l'estat de l'any passat, quan estaven al 36,06% i 672,3 hm³. Aquesta conca està formada per 17 embassaments, que poden emmagatzemar 2.279 hm³ d’aigua, una quantitat 3 vegades superior a la capacitat màxima de les conques internes (694 hm³). L'aigua d'aquests embassaments s'utilitza majoritàriament per produir energia elèctrica, a diferència de l'aigua dels pantans de les conques internes, que és la que abasteix d'aigua de boca a la població.