Malgrat les altes temperatures, aquest dimarts al matí el solar dels antics jutjats de Barcelona, situats al passeig de Lluís Companys, bullia d'activitat, principalment per les tasques d'excavació arqueològica que s'estan duent a terme, però també per la visita d'obres del conseller de Justícia i Qualitat Democràtica, Ramon Espadaler, i de l’alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, que ha servit per explicar com avança una intervenció de llarga durada que ha de culminar amb l'edificació d'una nova seu de l'Audiència de Barcelona que, segons els últims ajustaments de calendari, no serà una realitat fins a l'any 2030 o més probablement el 2031.
Cal tenir present que l'edifici dels antics jutjats va ser enderrocat l'any 2018 per donar pas a la construcció de la nova seu de l'Audiència, que ara està repartida entre el Palau de Justícia, al mateix passeig de Lluís Companys i dues dependències més. En tot cas, si a principis del 2025 es preveia la data del 2030 com a horitzó per al trasllat de l'Audiència, ara ja es preveu més aviat el 2031. La raó, donar dos anys més d'excavacions arqueològiques i tres més per a la construcció de l'edifici, un cop constatada la importància de les troballes.
Cal tenir present que l'any 2023 ja es va fer un descobriment de primer ordre, en aflorar una "necròpolis enorme", segons paraules de Josep Pujades, cap del Servei d'Arqueologia de Barcelona, que ha destacat la importància d'aquest solar, situat fora muralles, però amb edificacions des del "segle XIII". La necròpolis estava situada a la part muntanya del solar, amb 123 tombes de les quals es van excavar 115, abastant "uns 700 m² d'un solar que en té 6.000 m²". Aquesta situació ha fet que ara es treballi en altres àmbits del mateix solar, sobretot a la banda mar, on de moment s'estan recuperant "les estructures del pavelló de les Belles Arts", l'edifici que va precedir els antics jutjats i que va ser edificat en ocasió de l'Exposició Universal del 1888. De fet, entre les troballes d'aquesta fase arqueològica ha aparegut "una pèrgola no documentada" i no es descarta que es puguin robar restes del monestir de Santa Eulàlia del Camp, la ubicació exacta del qual no s'ha pogut determinar.
En tot cas, el conseller Espadaler ha desitjat que les "sorpreses" arqueològiques siguin "gestionables en un temps breu", afegint que inicialment no es comptava amb troballes d'aquesta magnitud: "Ja veurem que ens ofereixen, la previsió són dos anys, més tres de construcció". El conseller ha expressat també la intenció d'"encavalcar projectes". "Mentre els arqueòlegs fan bé la seva feina, en paral·lel treballem amb el poder judicial i fiscalia tot el disseny interior, per encavalcar els tempos i no perdre més temps". La intenció és començar les obres de construcció a mesura que s'alliberen espais arqueològics.