La vandalització del patrimoni històric de Barcelona és un dels problemes més greus que denoten la “desídia” del govern municipal respecte al manteniment en òptimes condicions dels romanents d’èpoques passades que encara són visibles a la ciutat. En aquest sentit, el Call és un dels punts on s’han viscut episodis recents que delaten la situació. La setmana passada, l’Associació d’Amics dels Calls de Catalunya, va denunciar públicament que la porta de l’antiga Sinagoga Major va aparèixer vandalitzada i amb la mezuzà arrencada, i tot i que al cap de pocs dies la porta va aparèixer pintada de nou i perfectament netejada, la sensació que l’antic Call Major de Barcelona és territori òptim pel vandalisme no ha quedat enrere.

porta sinagoga major foto jordi palmer
La porta de l'antiga sinagoga del Call Major de Barcelona ha estat netejada i pintada / Jordi Palmer
Degradació patrimoni públic sinagoga carrer marlet Barcelona  / Foto: Carlos Baglietto
La porta de la sinagoga fa just una setmana / Carlos Baglietto

“Després de dies de desídia, hem vist que s’ha netejat la porta i l’entorn”, ha explicat aquest dimecres a la tarda la presidenta d’Amics dels Calls de Catalunya, Carme Vinyes Ferrer, que en el marc d’una “primera mobilització al Call” ha fet una crida a la dignificació d’aquesta zona de Barcelona. En una concentració que ha aplegat una quinzena de persones però d’alt valor simbòlic pel que representa de defensa del patrimoni històric, Vinyes Ferrer ha assenyalat que no s’ha restituït la porta de la sinagoga al seu estat òptim fins que es va fer la denúncia i el grup municipal de Junts per Catalunya -amb el regidor Jordi Martí Galbis present a la concentració- va elevar un prec a l’alcaldessa en aquest sentit.

“Entenem que ho va netejar l’Ajuntament”, ha assenyalat la presidenta de l’entitat, que ha apuntat que no tenen notificació explícita que hagin estat els serveis municipals els que han redignificat la porta vandalitzada. En tot cas, Vinyes Ferrer ha fet una crida a “dignificar el Call”, en especial en tractar-se d’un entorn d’enorme “càrrega històrica”, ja que és un espai que rememora "la persecució de les minories", pel fet que és l’escenari del pogrom del 1391 que va significar la pràctica desaparició de la comunitat jueva a la ciutat de Barcelona. “Clama al cel que això passi a dos carrers de l’Ajuntament de Barcelona i del Palau de la Generalitat”, ha apuntat, per obrir la porta a l’optimisme: “Esperem que això sigui un punt d’inflexió”.

“El Call està abandonat”

Un dels participants en la concentració s’ha referit a la situació de l'antic call amb paraules potser més dures. En declaracions a elNacional.cat, el comerciant Daniel Santillo, que regenta una botiga de productes jueus al carrer de Sant Honorat, ha lamentat la sensació d’abandonament del barri. "El Call està abandonat", ha lamentat, tant per aspectes com el vandalisme com per la brutícia, un fet genèric a tota la ciutat però més notori en un barri amb els carrers estrets. A més, ha assenyalat que no hi ha “interès municipal” per potenciar el barri, marcant diferències amb el Call de Girona, “que està perfectament senyalitzat”, mentre que a Barcelona, fins i tot el MUHBA el Call, el principal centre d’interpretació del fet jueu a la ciutat de Barcelona ha estat víctima de les pintades.