Una cita tradicional dels amants de l'arquitectura a Barcelona arriba cada octubre, amb una nova edició, la 17a, del Festival d’Arquitectura 48 Open House. Aquest certamen brinda a la ciutadania l’oportunitat d’accedir a construccions i edificis que normalment romanen tancats al públic general, enguany coincidint amb la Capitalitat Mundial de l'Arquitectura. L'edició d'enguany tindrà lloc durant el cap de setmana del 24 i 25 d’octubre, oferint un itinerari amb 217 espais visitables. D’aquests, 155 es troben a Barcelona, mentre que la resta es distribueix per municipis veïns com Badalona, l’Hospitalet de Llobregat, Sant Joan Despí, Sitges i Vilassar de Dalt. Totes les activitats d’aquest 2026 s’articulen al voltant del lema La vida sense arquitectura.
🍴 Deu delicatessen per visitar a Barcelona durant l'Open House 2026
Un dels grans atractius per als assistents habituals de l’Open House són les novetats. Enguany s’incorporen a la programació 63 espais inèdits, és a dir, un 28% de la programació. A més, hi ha previstes 224 activitats i 7 itineraris. Totes les visites són gratuïtes i només cal inscriure's amb antelació pels itineraris. A continuació presentem una tria de deu novetats, espais que fins ara no s'havien pogut veure durant l'Open House o, com a mínim, que no estaven disponibles la passada edició. Es tracta d'una selecció que combina edificis clàssics, com la Llotja de Mar, amb habitatges en construcció o una icona com l'Hotel Arts. Per anar preparant la tria!
La Llotja de Mar
Coneguda popularment com a Llotja de Mar, la Llotja de Barcelona destaca com una de les obres més rellevants de l’arquitectura gòtica civil i pública a Catalunya. Concebuda inicialment per a la negociació comercial i l’emmagatzematge de mercaderies, la seva trajectòria va començar entre els anys 1352 i 1357 amb un senzill porxo aixecat per Pere Llobet al barri de la Ribera, a prop del litoral. Més endavant, Pere Arvei va iniciar la construcció d’una estructura tancada i més sòlida, finalitzada el 1392. D'aquest període medieval es conserva l'emblemàtic Saló de Contractacions. Durant les centúries posteriors, l'immoble va anar afegint dependències com el Consolat de Mar, fins que entre 1774 i 1802 es va dur a terme una gran reforma projectada per Joan Soler i Faneca i continuada per Tomàs Soler i Ferrer. Aquesta remodelació neoclàssica va integrar els espais medievals dins d'un nou conjunt amb pati interior i façanes d'estil classicista afrancesat. Com a resultat d'aquesta evolució, l'edifici sintetitza l'herència gòtica amb l'elegància neoclàssica del segle XVIII.
- Pla de Palau, 22 (Ciutat Vella)
- Arquitectes / any: Segle XIV; Segle XIX
- Ús actual: Administratiu
- Estil: Històric
- Visita: Diumenge de 10 a 17 h
- *El recorregut de la visita transcorre per diferents nivells, a través d'escales, però hi ha un recorregut alternatiu accessible amb l’acompanyament d’un voluntari.
Galeria Mayoral
Es tracta d'un entorn d'exhibició dinàmic que aposta per l'antidisseny com a mecanisme d'adaptació arquitectònica i funcional. Conformat com un lloc obert a la contínua evolució de diversos formats expositius, el projecte reflexiona sobre com la naturalesa, la trajectòria i la condició dels materials condicionen la supervivència i el desenvolupament. Prenent com a premissa que qualsevol contacte en el món constitueix una relació entre matèries, la proposta busca despullar de manera literal la galeria primigènia. D'aquesta manera, es fan palesos els elements estructurals ocults i es posen al descobert les empremtes del pas del temps a les parets. Així, correspon a cada artista, mitjançant la seva intervenció directament lligada a l'espai, reconfigurar i vestir l'entorn. Entenent que els materials de caràcter etern resulten insostenibles per al planeta mentre que els peribles actuen com a agents generadors de vida, l'indret s'estructura a partir de quatre elements funcionals i desmaterialitzats. Aquests articulen l'espai que cada creador torna a ocupar, habitar i materialitzar en cada mostra, establint un diàleg fluid amb la memòria arquitectònica del lloc.
- Carrer del Consell de Cent, 286 (Eixample)
- Arquitectes / any: Jorge Vidal, Clara Corominas, 2024
- Ús actual: Cultural
- Estil: Estils contemporanis
- Visita: Dissabte de 10 a 14 h
MA. Escola Montessori
La reconversió d'un habitatge unifamiliar en un centre educatiu integrat amb l'entorn, fent del jardí un espai central per a l’aprenentatge suposa una proposta arquitectònica que aposta per recuperar, adaptar i reivindicar l'estructura original. D'aquesta manera, es manté l'essència de l'edifici alhora que s'hi encaixen noves funcionalitats mitjançant una organització interior versàtil i preparada per a futures necessitats. El disseny prioritza la relació constant entre l'alumnat i la natura, obrint les aules cap a l'exterior i desdibuixant les fronteres de l'edifici. Aquesta integració es potencia amb itineraris i connexions visuals internes que articulen un recorregut continu d'interacció, joc i aprenentatge.
- Carrer de Ballester, 14 (Sarrià-Sant Gervasi)
- Arquitectes / any: Isidre Puig Boada, 1919; Jorge Vidal, Beatriz Borque, Alejandro Félix, Inés Schlayer, Pau Gelpí i Beatriz Saladich, 2024
- Ús actual: Docent
- Estil: Històric - Contemporani
- Visita: Dissabte de 10 a 19 h
Habitatge industrialitzat a l'avinguda Carrilet
Desenvolupat per l'Ajuntament de Barcelona dins la seva aposta per un model constructiu eficient, sostenible i accelerat, aquest projecte d'habitatge públic de lloguer s'aixeca mitjançant un innovador sistema modular industrialitzat. La promoció es distingeix per l'ús de 48 mòduls tridimensionals prèviament elaborats i equipats en taller. Aquesta tecnologia permet reduir pràcticament a la meitat el temps d'execució en comparació amb els mètodes tradicionals, alhora que optimitza l'eficiència del procés i redueix significativament la generació de residus, les emissions contaminants i els riscos de treball. Estructuralment, l'immoble consta de planta baixa i nou alçades: de la segona a la novena hi haurà 40 habitatges protegits per a joves i a famílies monoparentals i al soterrani, planta baixa i primera planta s'ubica un equipament municipal integrat que disposa d'àrees comunals com ara sales polivalents, espais de convivència, servei de bugaderia, menjador equipat amb cuina i terrasses compartides.
- Avinguda del Carrilet, 22-24 (Sants-Montjuïc)
- Arquitectes / any: Vivas Arquitectos Barcelona SLP, Judith Crespo Rueda i Oihana Garcia Acin, 2026
- Ús actual: Residencial
- Estil: Estils contemporanis
- Visita: Dissabte de 10 a 14 h
- *Imprescindible dur calçat tancat i màniga llarga. És necessari mostrar document d’identitat i signar un document amb les instruccions de la visita per accedir a l’edifici.
Universitat CEU Abat Oliba
Fundada com a institució privada l’any 2003 en el si de la Fundación Universitaria San Pablo CEU, la Universitat CEU Abat Oliba (CEU UAO) es desplega entre les seves seus de Bellesguard i Esplugues. El campus de Bellesguard se situa en uns terrenys impregnats d'història, vinculats durant el segle XV a la cort del rei Martí I l’Humà, que avui allotgen un patrimoni arquitectònic de gran valor. Entre les seves estructures sobresurt l’actual Aula Magna, ubicada a la reposada església de les Oblates del Santíssim Redemptor, obra ideada per l'arquitecte Bernardí Martorell —deixeble d’Antoni Gaudí— i erigida el 1925. L'edifici, configurat per una sola nau, harmonitza de manera singular trets modernistes, neogòtics i neomudèjars. S'hi distingeix especialment la verticalitat dels seus espais, l'elaboració ornamental, l'articulació dels arcs i obertures, i la perfecta fusió entre els elements estructurals i decoratius. L'any 1990, la Fundación Universitaria San Pablo CEU va adquirir el recinte i va iniciar les reformes per adaptar-lo a l'ús universitari actual.
- Carrer de Bellesguard, 30 (Sarrià-Sant Gervasi)
- Arquitectes / any: Bernardí Martorell, 1926; Miquel Àngel Armengou, 1995, Llongueras Clotet Arquitectes, 2026
- Ús actual: Docent
- Estil: Modernisme
- Visita: Dissabte i diumenge de 10 a 14 h
Hotel Arts
Com a fita urbana sorgida de la transformació litoral dels Jocs Olímpics de 1992, l'Hotel Arts Barcelona constitueix, al costat de la Torre Mapfre, un dels principals accessos a la ciutat des del mar, a tocar del Port Olímpic. Dissenyat per l’arquitecte Bruce Graham, de la signatura nord-americana Skidmore, Owings & Merrill (SOM), el gratacel és una referència emblemàtica de l'arquitectura high-tech, corrent que posa en relleu la tecnologia i l'enginyeria de la construcció. La seva singularitat resideix en un exoesquelet d'acer blanc separat prop d'un metre i mig de la façana de vidre. Aquesta estructura de suport exterior esdevé el tret d'identitat visual de l'edifici: les grans creus laterals responen a un propòsit estructural que fa actuar la torre com un gran tub rígid per resistir l'empenta del vent.
- Carrer de la Marina, 19-21 (Sant Martí)
- Arquitectes / any: Bruce Graham (Skidmore, Owings & Merrill - SOM), 1994; Meyer Davis i GCA Architects, reforma integral en curs, finalització prevista per al 2027
- Ús actual: Hoteleria
- Estil: Estils contemporanis
- Visita: Dissabte de 10 a 15 h
- *La visita del festival es limita a una suite concreta i no inclou les àrees públiques de l’hotel. Actualment, l’Hotel Arts es troba en procés de reforma, de manera que alguns espais poden presentar tancaments o solucions provisionals que no corresponen ni al disseny original ni al resultat final de la intervenció.
Edifici CCOO de Catalunya
Dissenyat per l'arquitecte Josep Domènech i Mansana i edificat entre els anys 1922 i 1927, aquest immoble de la Via Laietana, 16-18 destaca en l'àmbit arquitectònic per la seva situació estratègica a la cruïlla amb el carrer de l'Argenteria. L'element més característic de la seva estructura és el templet clàssic que corona el vèrtex de la façana, el qual ofereix una perspectiva panoràmica de 360 graus sobre Barcelona. Com a bé catalogat del patrimoni arquitectònic, la construcció ha estat sotmesa a diverses tasques de manteniment. A causa de la degradació exterior, el Ministeri de Treball va haver de cobrir la façana amb una xarxa de protecció l'any 2006. No va ser fins al 2024 quan es va completar una rehabilitació integral de la coberta i les façanes, recuperant i preservant detalls originals tant visuals com estructurals (coronaments, esgrafiats, fusteries i acabats pictòrics).
- Via Laietana, 16-28 (Ciutat Vella)
- Arquitectes / any: Josep Domènech i Mansana, 1926
- Ús actual: Oficines
- Estil: Noucentisme
- Visita: Dissabte i diumenge de 10 a 19 h
- *El recorregut de la visita acaba al terrat el qual no és accessible.
Recinte Fabra i Coats - Museu del Treball i la Ciutat
L’antiga nau de tenyida de negre de la Fabra i Coats s’ha convertit en la seu del nou Museu del Treball i la Ciutat de Barcelona. L’edifici, actiu fins a l’any 2006, manté el seu caràcter industrial mitjançant una intervenció que reivindica les marques del seu passat com a fil conductor explicatiu. L’espai acull una exposició estable dedicada a l'evolució del treball a la capital catalana i una altra centrada en la memòria de la mateixa fàbrica, enriquida amb un fons d’eines i eines mecàniques que reflecteixen la trajectòria social de Sant Andreu. D'aquesta manera, el complex consolida la seva integració en el teixit del barri, donant continuïtat a la seva relació històrica al llarg dels segles XIX i XX.
- Carrer de Sant Adrià, 20 (Sant Andreu)
- Arquitectes / any: 1903-1910; Patricia Tamayo, Ramon Valls i Matters Arquitectura, 2025
- Ús actual: Cultural
- Estil: Històric - Contemporani
- Visita: Diumenge de 10 a 14 h
Torre Melina Gran Melià
En un mateix entorn conviuen història, arquitectura i natura. El conjunt de Torre Melina aplega l'hotel homònim, el Palau de Congressos de Catalunya i uns jardins d'estil romàntic projectats per Josep Fontserè. Dissenyat per l'arquitecte Carles Ferrater i inaugurat amb motiu dels Jocs Olímpics del 1992, l'edifici actual de l'hotel combina una arquitectura contemporània renovada amb el respecte pel llegat patrimonial de l'antiga finca i els seus espais verds. La visita inclou l'accés al lluminós hall principal, els jardins històrics de Fontserè, diversos elements patrimonials conservats i el terrat Entre Cielos, situat al pis 17, des d'on es gaudeix d'una àmplia vista panoràmica de 360° de la ciutat.
- Avinguda Diagonal, 671 (les Corts)
- Arquitectes / any: Carles Ferrater, estudi OAB, 1992
- Ús actual: Hoteleria
- Estil: Estils contemporanis
- Visita: Dissabte de 10 a 19 h
Nova seu del SAIER
Aquest projecte consisteix en la rehabilitació integral d'una estructura de 2.500 m² destinada a acollir el Servei d'Atenció a Immigrants, Emigrants i Refugiats (SAIER). Tot i preservar-se la composició de l'envolupant original, la reforma interior planteja un diàleg harmònic entre l'estàndard funcional i l'atmosfera domèstica. Per tal d'allunyar-se de la repetició entre plantes, la distribució s'articula mitjançant elements geomètrics i materials diversos, combinant acabats industrials i artesanals des d'un enfocament de bricolatge. La identitat de l'entorn es reforça amb la selecció de peces de mobiliari de catàleg combinades amb dissenys exclusius elaborats ad hoc. En l'àmbit de la sostenibilitat, l'edifici redueix la seva demanda energètica mitjançant la renovació de vidres i aïllaments sense alterar l'aspecte exterior de la façana, la incorporació de finestres projectants per afavorir la ventilació creuada i la instal·lació de cortines termoreflectants per optimitzar el confort tèrmic. Així mateix, la transformació de la coberta en un espai vegetal potencia l'eficiència tèrmica i el compromís mediambiental de l'immoble.
- Carrer de Tarragona, 173 (Sants-Montjuïc)
- Arquitectes / any: Flexo Arquitectura, 2024
- Ús actual: Administratiu
- Estil: Estils contemporanis
- Visita: Dissabte d'11 a 19 h