El biòleg i bacteriòleg escocès Alexander Fleming ha passat a la història com a descobridor de la penicil·lina, un avenç mèdic que va salvar milions de vides, especialment d’afectats per la tuberculosi. El descobriment li va valdre la concessió del Premi Nobel de Medicina l’any 1945 conjuntament amb Howard Florey i Ernst Boris Chain. Tres anys més tard, Fleming va visitar la ciutat de Barcelona, responent a una invitació del doctor Lluís Trias de Bes i Giró, director de l’Hospital d’Infecciosos de Nostra Senyora del Mar, l’actual Hospital del Mar, en nom de l'Ajuntament. Entre el 26 de maig del 1948 i el 8 de juny, Fleming va visitar la ciutat, participar en activitats lúdiques i acadèmiques, a més de ser rebut i complimentat per les autoritats locals del moment.
La visita de Fleming va tenir una importància cabdal en aquella Barcelona de l’autarquia franquista i va ser a bastament coberta per la premsa local. A tall d’exemple, La Vanguardia li va dedicar 21 notícies, a més d’aparèixer a la portada del diari en 8 ocasions, segons recull el treball L’impacte de la visita d’Alexander Fleming a Barcelona l’any 1948. Un d’aquells articles del diari esmentat destaca que el mateix Fleming va quedar gratament sorprès per la “demostració espontània d’afecte que per part de totes les classes socials ha tingut a Barcelona”. Dit d’una altra manera, aquell viatge va ser tant o més important que el que va fer Einstein a la capital de Catalunya l’any 1923.
Ara bé, tot i que Fleming va visitar Barcelona convidat per Trias de Bes en qualitat de col·lega professional, per reconèixer la importància del descobriment de la penicil·lina i també per posar Barcelona en el mapa de la medicina moderna, ara s’ha descobert un detall fins ara desconegut d’aquella visita, el paper de mediador d’un personatge força singular: el pintor, col·leccionista d'art, mecenes i multimilionari Joan de Saridakis, egipci d’ascendència grecoxipriota resident a Mallorca que és recordat, principalment, per ser el propietari del palau de Marivent, finca que es va fer construir i on va residir fins a la seva mort, el 1963 i que actualment, després d’una cessió no del tot transparent, és residència reial.
Saridakis es deia, oficialment Ioannes Dionisos Saridakis Tomazakis, però el seu nom es va catalanitzar com a Joan de Saridakis i castellanitzar com a Juan de Saridakis, amb un de que l’ennoblia però que, en realitat, provenia del seu costum de signar com a Joan o Juan D. Saridakis. En tot cas, en referència a la visita de Fleming a Barcelona, dos metges retirats i ara investigadors, Antoni Gelabert Mas i Luís Grande Posa han fet una descoberta que el primer dels dos defineix en declaracions a ElNacional.cat, com a “sorpresa sorpresiva”: Saridakis va ser l’encarregat de gestionar la visita de Fleming a Barcelona per encàrrec directe de Trias de Bes.
Saridakis i Trias de Bes: “La relació va passar de ser pacient a amic personal”
Gelabert, que amb Grande prepara una biografia de Saridakis que, si tot va bé, apareixerà a finals del 2026, ha tingut accés a tot tipus de documentació i arxius familiars, i això li ha permès fer aquest “descobriment”. De fet, els dos investigadors han pogut determinar que Saridakis era pacient de Trias de Bes i que “la relació va passar de ser pacient a amic personal”, fins al punt que el mecenes i multimilionari va comprar un pis al barri de les Tres Torres de Barcelona, al mateix edifici on vivia el doctor. A més, tal com el mateix Gelabert va avançar en un article sobre la qüestió al Diario de Mallorca, un cop presa la decisió de convidar Fleming va sorgir la necessitat de trobar qui faria la gestió.
És aquí on apareix Saridakis, que a més d’amic personal de Trias de Bes, era un home viatjat, amb contactes arreu i que parlava anglès en una època en que a Catalunya, si algú parlava una llengua estrangera, aquesta era el francès, com era el cas de Trias de Bes. Dit i fet, Saridakis va rebre l’encàrrec “en nom de l’hospital i de l’Ajuntament” i en un dels seus habituals viatges a Londres es va poder entrevistar amb Fleming i la seva dona en aquell moment, Ana Marconi, al The Wight-Fleming Institute of Microbiology del Saint Mary’s Hospital de la capital britànica, on li va transmetre la invitació en nom de Trias de Bes, tot i que el premi Nobel ja havia rebut una notificació municipal sobre le mateix assumpte.
En aquella trobada, Fleming ja va acceptar i aleshores el paper de Saridakis va ser el de “planificar” el viatge, començant per una primera visita de Trias de Bes a Londres per establir un primer contacte, que segons Gelabert hauria finançat el mateix Saridakis. Concretats els detalls de la visita de Fleming a Barcelona, Saridakis va passar a “una segona línia” i, de fet, no va participar en primera línia en cap dels actes en els que va prendre part Fleming ni hi ha cap fotografia que recordi el seu paper. “Saridakis va preferir mantenir-se a l’ombra un cop aconseguida la visita”, apunta Gelabert.
A partir d’aquí, la resta és història coneguda. Fleming va visitar Barcelona entre el 26 de maig del 1948 i el 8 de juny, va participar en actes acadèmics, va pronunciar conferències i va ser complimentat per les autoritats, però també va poder conèixer detalls de la vida barcelonina, com la tradició de les floristes de la Rambla, que el van obsequiar amb un ram o la celebració del dia de Corpus, que va caure el 27 de maig, i on se’l va obsequiar amb un clavell, com era el costum de l’època, a més de visitar llocs com el Poble Espanyol. La visita, en tot cas, va ser beneficiosa per la ciutat, que va poder exhibir les seves virtuts científiques i ciutadanes davant un premi Nobel reputat com el descobridor de la penicil·lina, encara que el gestor de tot plegat, Saridakis, preferís quedar-se entre bambolines.
Monument al Raval
Uns anys més tard, el 1956, Barcelona va voler recordar aquella visita de Fleming, que havia mort l’any abans, amb la inauguració d’un monument situat a la façana posterior de l'edifici del Col·legi de Cirurgia, al complex de l’Antic Hospital de la Santa Creu, als jardins del mateix nom del Raval de Barcelona -actualment en obres de renovació-, descartant una primera intenció de situar-lo a la Rambla per apropar-lo a l’Acadèmia de Medicina, situada al mateix complex. L’obra, un bust sobre una font, va ser obra de Josep Manuel Benedicto i va ser objecte, el 1958, d’una visita de la vídua de Fleming, Amalia, amb qui s'havia casat el premi Nobel el 1953.
Imatge d'obertura: Fleming rep un ram de roses d'una florista de la Rambla, en una imatge captada el 28 de maig del 1948 / Foto: Carlos Pérez de Rozas - Efe