La renovació integral del mercat de l’Abaceria Central de la Vila de Gràcia és una més de les obres que s’eternitzen a Barcelona. En aquest cas, han passat ja cinc anys des que el mercat es va traslladar al passeig de Sant Joan, on des del 2018 viu en una situació de provisionalitat permanent, mentre que en el solar on hi havia l’antic mercat només queda en peu l’estructura metàl·lica original, que l’Ajuntament de Barcelona preveu eliminar per fer-hi una rèplica suposadament idèntica però amb materials més moderns i consistents. A banda del moviment veïnal que reclama que s’abandoni la idea de refer el mercat i es destini l’espai a plaça pública, al govern municipal se li obre un nou front d’oposició: experts en el llegat arquitectònic s’oposen frontalment a que s’elimini l’estructura original.
Cal tenir en compte que el mercat de l’Abaceria Central va ser inaugurat a l’aleshores municipi de Gràcia l’any 1892, en un moment en que l’arquitectura del ferro es feia present a tot arreu, amb obres com el mercat de Sant Antoni, a Barcelona (1882) o la cèlebre Torre Eiffel, a París (1889). L’Abaceria, però, va ser encarregada a un arquitecte i enginyer innovador, Juan Torras Guardiola, que va optar per una arquitectura eficient on més enllà de la recerca de la monumentalitat, el que ressalta és la seva funcionalitat. “És l’obra mestra de Torras”, afirma Ramon Graus, professor d’Història de l’arquitectura i la construcció a la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC).
"Primer l’haurien de descatalogar"
En conversa amb elNacional.cat, Graus recorda que el mercat de l’Abaceria està inclòs al Catàleg de Patrimoni Arquitectònic de l’Ajuntament de Barcelona com a Bé amb elements d’interès i nivell de protecció C, la qual cosa implica necessàriament que qualsevol intervenció ha de "promoure el manteniment de la volumetria i de l’estructura metàl·lica configuradora", i per això apunta que és una “contradicció” que estigui catalogat i alhora el vulguin tirar a terra: “Primer l’haurien de descatalogar, i per això ho haurien de portar al ple”, assenyala, per afegir que dins els plans de renovació del mercat, “fa la sensació que l’estructura molesta”, especialment per facilitar l'excavació de les tres plantes de soterrani previstes.
En aquest sentit, cal recordar que el desembre del 2021 l’Ajuntament ja va avançar que la renovació comportaria l’eliminació de l’esquelet metàl·lic original i la seva rèplica amb materials moderns que suportin la nova estructura i compleixin els requisits tècnics actuals, una actuació que ja es va dur a terme en la renovació del Mercat de la Barceloneta i de manera parcial al de Sant Antoni. Més cap aquí, el novembre del 2022, el govern municipal va donar a conèixer un projecte més actualitzat que alliberava una part de l’espai en superfície per esdevenir plaça pública i que incorporava un supermercat al soterrani. En aquest nou projecte es mantenia l’eliminació i rèplica de l’estructura i s’apuntava la intenció de començar l’obra el segon trimestre del 2023, és a dir, a partir del proper mes d’abril.
“L’estructura és capaç d’aguantar-se a si mateixa”
Davant aquesta imminència, diversos experts han començat a llançar crits d’alerta davant el que seria “un greu error”, segons opinió de l’arquitecte i professor d’estructures David Garcia Carrera, que en declaracions a aquest mitjà defensa que l’estructura és “una joia i s’ha de conservar”, i per això reclama que es “rehabiliti”. “L’estructura és capaç d’aguantar-se a si mateixa”, assenyala Garcia Carrera, que afegeix que, en tot cas es podria integrar en un nou projecte amb un caràcter “menys funcional i més escultòric”. De fet, tant Grau com Garcia Carrera defensen l’excepcionalitat de l’obra de Torras Guardiola, el qual també va fer la bastida del monument a Colom, una obra singular i innovadora que va permetre aixecar-lo amb una estructura tipus mecano i que en el seu moment va ser la construcció més alta de Barcelona.
“En Torras feia estructures esveltes i ara caldria trobar solucions complementàries, però el material és el mateix ferro que la torre Eiffel i no la trauran pas, oi?”, apunta Grau, que insisteix que el que cal és restaurar i com a molt substituir alguna part nova, però en cap cas fer-ne una rèplica. De la mateixa opinió és Garcia Carrera, que assenyala que no es pot comparar aquest cas amb la rèplica del pavelló Mies van der Rohe: “El 1929 es va cometre un greu error de perspectiva en valorar l’obra de Mies i va ser un greu error desmuntar-la, i per això va ser un encert replicar-lo, però és que aquí l’error encara no s’ha comès i tenim la perspectiva i el coneixement per no cometre’l”.
"Com enderrocar la Casa Batlló per fer-ne una d'igual"
Del mateix parer és l’arquitecte i professor universitari Robert Brufau, que en conversa amb elNacional.cat reivindica l’obra de Torras Guardiola “perquè el modernisme i tota l’arquitectura de finals del segle XIX i principis del XX passa per ell”. De fet, Brufau recorda que l’estructura de l’Abaceria “és una peça clau i enderrocar-la seria un sacrilegi”. En aquest sentit, l’arquitecte recorda que Torras Guardiola va ser mestre d’arquitectes prou importants com Antoni Gaudí i Rafael Guastavino, i per això lamenta la intenció de l’Ajuntament d’enderrocar l’estructura original. De fet, apunta que ja es va perdre patrimoni arquitectònic amb l’enderroc de l’antic mercat del Guinardó, i per això reclama que això no torni a passar.
“No entenc que l’enderroquin per fer una estructura igual, és com enderrocar la Casa Batlló per fer-ne una d'igual”, apunta Brufau, que considera que el govern municipal el que ha de fer és “reparar, arreglar o fins i tot substituir parcialment” l’estructura original i apunta que hi ha mètodes constructius que fan perfectament possible construir les tres places de soterrani previstes sense enderrocar l’estructura. “Cal mantenir l’estructura encara que s’hagin de gastar els mateixos diners que fer-la nova”, apunta, per afegir que “cal fer justícia amb Torras Guardiola”, a qui Brufau posa “al mateix nivell que Domènech i Montaner, Puig i Cadafalch i Gaudí”.
Enderrocar l’estructura seria “una aberració"
Qui també defensa el manteniment de l’estructura és Assumpció Feliu Torras, doctora en història de l’art i vicepresidenta de l’Associació del Museu de la Ciència i de la Tècnica i d’Arqueologia Industrial de Catalunya, editora del llibre La Barcelona de ferro. A propòsit de Joan Torras Guardiola i, a més, besneta de Torras Guardiola. “Em sento responsable davant la història de defensar aquesta obra”, assegura en conversa amb elNacional.cat, per destacar que enderrocar l’estructura seria “una aberració”. De fet, recorda que altres equipaments, com el Museu del Ferrocarril de Catalunya, a Vilanova i la Geltrú, es va poder rehabilitar “conservant totes les estructures originals”.
De fet, Feliu reclama per a l’Abaceria “un mercat més lleuger”, que permeti mantenir “les estructures originals”, i recorda que es tracta d’un edifici amb una catalogació que cal respectar. “L’Abaceria Central mereix un respecte”, insisteix, per afegir que va ser un cop fort assabentar-se de la intenció de l’Ajuntament de “trinxar les estructures originals”. A més, com apunta Grau, la idea de fer una rèplica és, com a mínim, “una interpretació laxa de la normativa”, ja que no entén que alhora es “digui que s’ha de protegir i la vulguin desmuntar”. Per la seva banda, Garcia Carrera reivindica Torras Guardiola com a “figura clau de l’arquitectura i gran introductor de l’estructura metàl·lica a Catalunya, contemporani i competidor de Gustave Eiffel” i el mercat de l’Abaceria com una “obra destacada i única”. “Ens estem equivocant si no evitem aquest error”, conclou. "Seria una barbaritat", rebla Brufau.