Pocs desnonaments ressonen fins i tot abans de produir-se. El del gimnàs social Sant Pau n'és un. La justícia ha marcat en el calendari el 20 de gener del 2021 com el dia que aquest centre, que fa una gran tasca al districte de Ciutat Vella de Barcelona, deixarà definitivament d'existir.

Malgrat que els seus membres encara no tiren la tovallola, s'ha arribat a aquest extrem després de l'oblit reiterat durant dos anys del govern de l'alcaldessa Ada Colau, que, sorprenentment, va donar la seva paraula abans de les darreres eleccions municipals i en plena campanya es va comprometre a sumar esforços per salvar-lo.

La cronologia d'aquest centre és essencial per entendre els despropòsits que han portat a la situació actual. Aquest espai es gestiona en forma de cooperativa i sobreviu sense contracte de lloguer des del passat 30 de juny. Els problemes inicials van començar l'any 2016 amb unes pèrdues econòmiques insostenibles. El compromís de Colau va ser evitar un primer desnonament i comprar una part de l'edifici del costat, que formava part de la mateixa propietària, la família Ensesa. Frenaven el cop i tenien marge per treballar conjuntament.

S'instal·la un narcopís a l'espai comprat per l'Ajuntament

Sorprenentment, l'espai que va adquirir l'Ajuntament va patir una ocupació i s'hi va instal·lar un narcopís que va afectar, de retruc, les condicions de les infraestructures del gimnàs. Abandonat, sense cura ni cap mena de vigilància, van acabar patint inundacions per la falta de manteniment i l'Institut Municipal de l'Habitatge va tancar el Sant Pau durant vuit mesos.

Ernest Morera, membre de la Cooperativa del Gimnàs Social Sant Pau, admet que no tenien res a dir: "Davant d'un perill, el primer és la seguretat". La incredulitat va arribar perquè uns problemes que semblaven difícils de solucionar es van arreglar amb la feina d'uns operaris en tan sols cinc dies. Però el mal ja estava fet: tants mesos tancats va comportar que el gimnàs passés de facturar 200.000 a 100.000 euros l'any 2018.

@ Maria Dantas Ajudes socials al gimnàs Sant Pau / Foto: Maria Dantas

Novament, la força dels veïns va fer que es reunissin 21.047 signatures per demanar ajudes i que no es tanqués. Es va aconseguir amb l'esforç dels mateixos treballadors que es van reduir el sou un 40% durant un any. El 25 de maig del 2018, arriba un segon pagament que ha de fer l'Ajuntament a la propietat. Està marcat en la mateixa sessió del ple, però això no arriba mai. Tampoc el compromís de tirar endavant la remodelació definitiva de l'espai i destinar-lo a habitatge protegit. 

Oportunisme electoral

El gimnàs Sant Pau té una finalitat social molt definida: 948 persones en risc d'exclusió social procedents de 57 entitats diferents no paguen els serveis prestats. Colau va aprofitar per prestar els mateixos serveis a persones vulnerables que venien amb un segell acreditat i pel qual el gimnàs no va ser avisat ni tampoc podia assumir per capacitat econòmica.

Els membres de la cooperativa van demanar que les despeses de les 353 persones addicionals s'assumissin per part del consistori. Unes despeses corresponents al 2018 i bona part del 2019. Precisament, aquell any arriben les eleccions municipals i sis alcaldables, entre ells Ada Colau, es comprometen durant la campanya a cobrir els pagaments pendents. 

Gimnàs Sant Pau

Activitats interiors / Foto: Gimnàs Social Sant Pau

Morera destaca que en cap cas han demanat mai subvencions, sinó "les factures dels serveis prestats pendents". Uns serveis com cinquanta dutxes diàries o l'avituallament necessari per als més vulnerables. Aquest assumpte es va resoldre conjuntament amb la Generalitat de Catalunya i aquí va venir una altra decepció amb Colau: "El govern català va complir i a través de la seva obra social va ingressar el dia que tocava 135.000 euros. Des de l'Ajuntament de Barcelona, els 192.000 euros que havien de pagar encara no han arribat". 

Sobreesforç en temps de coronavirus

Des del passat 14 de març, aquest centre social ha cobert 14.000 dutxes, 10.000 mudes i ha ofert 10.000 àpats. Una feina incansable dels membres de la cooperativa que ha sumat unes despeses de 42.000 euros, on també s'inclou el sou de sis treballadors i tasques de desinfecció. Morera lamenta que Colau justifiqui que no han donat l'esquena al centre amb el pagament d'aquests serveis. Uns serveis que també han ajudat la funció pública i que en cap cas eixuguen el deute anterior. I així s'arriba a un carreró que sembla no tenir sortida.

@UESantsoficialLes portes del gimnàs / Foto: UE Sants

Els deutes han seguit i Morera lamenta que l'Ajuntament, amb la seva inacció i no complint els acords marcats, ha afavorit el desnonament: "Coneixem la propietat i la família Ensesa està posant l'espai per sobre del preu de mercat, per uns set milions, quan hauria de ser de 5,2".

A més, com que el govern de Colau no va iniciar els tràmits per decretar que fos un espai destinat a l'habitatge protegit, els plans urbanístics dels propietaris han pogut tirar endavant amb un preu més elevat del que és realment. Des del gimnàs Sant Pau lamenten que si l'Ajuntament "no tenia diners, podrien haver començat per treballar i poder expropiar, tal com es va marcar en el plenari". Justifiquen aquesta acció perquè l'espai també forma part del patrimoni de la ciutat i és una casa fàbrica.

La singularitat de l'espai

Una casa fàbrica és una construcció del segle XIX on treballadors vivien al mateix lloc que la fàbrica. Entre l'espai de Santa Caterina i el Raval, Morera defensa que n'hi ha 33: "Totes estan protegides, cal perdre ara la que fa 33?". L'objectiu de treball és un projecte de lloguer d'habitatge social que donaria solució a molts problemes del barri. L'únic que demanen és que "com a mínim, l'Ajuntament aconsegueixi fer seure els propietaris i arribar a un acord. A més, estaria bé que comprés l'espai, que era el seu compromís inicial". 

L'any 1940, quan es van construir els banys populars que ara són el gimnàs social Sant Pau, es va fer un malabarisme estructural per fer la piscina sota la casa fàbrica, que llavors encara no tenia cent anys. Si tingués la catalogació patrimonial B, la propietat estaria obligada a conservar aquesta casa fàbrica. Però l'edifici només gaudeix de la protecció D: cal documentar-lo, però es pot enderrocar si no té la B.

Silenci de Colau

"Que Colau exerceixi d'alcaldessa". Fa més de dos anys que el problema està damunt la taula i la cooperativa assegura que tan sols "accidentalment" han contactat amb l'alcaldessa. Finalment, des del consistori han justificat que aquest tema el porta Gerències i Comissionats: "Ens van dir que s'ho mirarien, al final tot són només bones paraules i intencions". Per tot plegat, el Sant Pau es torna a mobilitzar. El proper 3 d'octubre han convocat una cadena humana, amb les mesures marcades pel coronavirus, que anirà des del gimnàs fins a l'Ajuntament. Morera ho té clar: "Ens deixarem la salut i l'alcaldia pot patir un desgast, però no tenim dubte que nosaltres salvarem el Sant Pau". 

L'oposició ha carregat contra l'alcaldessa. La regidora de Junts per Catalunya Elsa Artadi considera que s'ha demostrat "la gran farsa de Colau" i ha afegit: "El govern que suposadament més treballa pels desfavorits, permetrà el desallotjament d'un dels espais on es fa una tasca social de vital importància per als nostres veïns i veïnes". 

Esquerra també demana que Colau escolti: "Garantint els drets bàsics d'una persona, poder fer un àpat com a mínim i unes condicions d'higiene i salubritat. Ada Colau, deixem ja de perdre projectes com aquests i lluitem per ajudar-los".

Des del gimnàs insisteixen que no es tracta d'entrar en cap guerra personal amb els comuns i l'alcaldessa, però no neguen l'evidència: "No han complert la paraula. No es tracta de tenir bones o males relacions, senzillament nosaltres actuem com uns professionals que volem preservar el benefici del nostre barri", el de la ronda de Sant Pau 46, al Raval, Ciutat Vella. 

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat