L'Institut Coordenades de Governança i Economia Aplicada ha conclòs que l'Ajuntament de Barcelona, amb la seva alcaldessa, Ada Colau, al capdavant, "ofega a veïns i comerciants en plena pandèmia" en incrementar la pressió fiscal sobre ells.

El grup d'anàlisi sobre nous escenaris econòmics i socials de l'Institut Coordenades, després d'estudiar les últimes mesures en matèria fiscal, assenyala que aquestes "estan castigant a l'economia i ciutadans barcelonins en un moment de màxima incertesa, on els indicadors estimen una agudització en la taxa d'atur a la capital catalana."

La taxa de residus

En l'anàlisi recorda que el febrer passat el consistori de Barcelona va aprovar l'entrada en vigor d'una nova taxa de residus, "que ha generat un profund malestar entre els veïns ja que duplica el cobrament de l'esmentat impost, ja que ja es paga una taxa per aquest mateix concepte a través de l'Àrea Metropolitana de Barcelona".

"És una dada més", afegeix aquest grup d'anàlisi, "que mostra l'enorme pressió fiscal que pateixen veïns i comerciants de la ciutat en plena pandèmia i que complica seriosament la recuperació de la vida social i econòmica de la ciutat".

Indica que la nova taxa que va començar a aplicar-se al juliol se suma "a una llarga llista d'increments en polítiques fiscals que, al marge de la seva dubtosa legalitat, estan castigant l'economia i ciutadans barcelonins". A més, relata que el desembre de 2019 l'ajuntament que dirigeix Ada Colau va aprovar un paquet d'ordenances fiscals que "alteraven substancialment" la taxa de terrasses en hostaleria, el clavegueram o l'IBI, "situant-se entre els municipis espanyols amb una recaptació més gran".

En aquest sentit, exposa que, segons el propi ajuntament, "el conjunt d'aquests canvis suposa un increment de la recaptació de l'IBI entre el 2019 i el 2020 del 5,46%, i es recupera així el creixement anual de la dècada anterior (6,5% entre 2008 i 2015)" .

IBI

L'Institut Coordenades diu que l'augment mitjà de l'IBI del 5,46%, és superior a altres municipis barcelonins com Terrassa, amb una pujada del 5%, o de la mateixa Àrea Metropolitana de Barcelona com Castelldefels (2,6%) o Cornellà (2,5%). Barcelona se situa per sobre de la mitjana catalana, només superat per Sant Cugat del Vallès, segons les dades que els analistes de l'Institut Coordenades exposen partint de les xifres que aporta l'Institut d'Estadística de Catalunya (Idescat).

Així mateix, afirmen que l'IBI a Barcelona supera a d'altres grans ciutats espanyoles, com Saragossa amb 0,45% de tipus impositiu en l'IBI urbà, Sevilla amb 0,71%, Màlaga (0,45 %) o A Coruña (0,6%)." Fins i tot en comparació amb un altre gegant demogràfic i econòmic com Madrid, els tipus impositius aplicats (dades de 2018) en l'IBI urbà de Barcelona són d'un 0,75% pel 0,51% de Madrid; situant-se per sobre de la mitjana d'ajuntaments de més de 200.000 habitants (0,64%). El mateix passa amb l'IBI rústic, que se situa en un 0,73% pel 0,57% de Madrid," afirmen .

L'anàlisi de l'Institut emfatitza que els increments en diversos tributs, de caràcter regressiu en un context de greu situació socioeconòmica, han posat "entre l'espasa i la paret no només els ciutadans barcelonins, sinó també els hotelers i comerciants".

"Asfíxia fiscal"

Apunten que les noves taxes a les terrasses amb pujades "d'entre el 200% i el 400%, arribant a incrementar-se fins i tot els 700% en determinats punts", ha portat a l'organització del Gremi de Restauradors a "pressionar al consistori perquè redueixi l'asfíxia fiscal per poder provar de sobreviure sense gairebé turistes ni activitat a la ciutat".

Els analistes de l'Institut indiquen que l'Ajuntament de Barcelona hauria de mostrar una flexibilitat més gran en l'aplicació de l'increment d'impostos a causa de la pandèmia. L'actual situació és insostenible, afegeixen aquests experts, que preveuen un increment del malestar veïnal i empresarial que ja es manifesta en nombroses protestes a causa de l'increment al rebut de l'aigua, on ha estat introduïda la nova taxa de recollida d'escombraries "duplicant el preu a pagar pels contribuents".

Un risc associat, assenyala l'Institut Coordenades, és que l'increment de la pressió fiscal sobre el tractament de residus desincentivi totes les iniciatives que impulsen el reciclatge i acabi amb tots els esforços per implantar l'economia circular.

Jesús Sánchez Lambás, vicepresident executiu de l'Institut Coordenades, assenyala que "a prop de complir-se un any de l'aprovació de les noves ordenances fiscals i la seva recent aplicació, tot apunta que el consistori no farà un pas enrere en la seva embogida escalada l'increment exponencial d'impostos. És una completa temeritat política, econòmica i social que incrementarà la delicada situació econòmica de les famílies en una posició, si cap, encara més feble que la propiciada per les circumstàncies actuals".

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat